“Roman Polanski”, de F.X. Feeney i Paul Duncan, Taschen, Madrid, 2006. Roman Polanski, el director de cinema nascut a Polònia, format professionalment als Estats Units d’Amèrica i jueu, és un personatge que sempre m’ha impressionat. Més enllà de la seva extraordinària trajectòria cinematogràfica, de les circumstàncies tràgiques de la seva vida (supervivent de l’holocaust nazi
Acaba de sortir al carrer el número 250, corresponent al mes de maig d’enguany, de la Revista de Catalunya. La continuïtat d’aquesta històrica publicació, fundada per Antoni Rovira i Virgili l’any 1924 i recuperada per Max Cahner al 1986, és un èxit per si mateixa. Dissortadament, però, la influència social i política de les publicacions de
Aquesta lletra extreta d’una cançó d’Al Tall m’acompanya sempre en els moments de dubte, de desencís, de ràbia i d’impotència. Són les sensacions que he sentit aquests dies en veure la impostura del pacte del finançament. Viurem (1999) Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per
Molts cops he escrit en aquest mateix bloc el Tribunal Constitucional retallaria l’Estatut i això equivaldria al final de la via autonomista, però després de les declaracions del ministre Caamaño -dient que al seu criteri la llei orgànica estatutària és plenament constitucional- i veient les reaccions al pacte del finançament intueixo un altre escenari. L’Estatut del 2006
El PSOE ha obtingut un consens conjuntural, a pocs anys vista i sobre unes bases d’acord molt fràgils. No hi ha cap garantia del seu compliment, i les declaracions de les formacions del govern tripartit magnificant el resultat obtingut són només cortines de fum que dissimulen un pacte claudicant. CIU no ha aconseguit oferir una alternativa
En el moment d’escriure aquestes ratlles no se saben públicament els detalls de l’acord sobre el finançament de la Generalitat al qual han arribat els governs espanyol i català. Sí que, però, es poden avançar algunes valoracions sobre les conseqüències polítiques d’aquest acord. La primera és que el govern espanyol haurà assolit el seu objectiu
“¿ Cuál es el futuro de Israel ?, de Shlomo Ben-Ami, Ediciones B, Barcelona, 2002. Aquest llibre de l’antic ministre d’Afers Exteriors de l’Estat d’Israel durant els anys noranta i l’etapa de negociació amb l’Autoritat Nacional Palestina dirigida per Yasser Arafat, quan ambdues parts van estar més a prop d’arribar a un acord de pau.
Carles Soler i Serra, (Sant Joan de les Abadesses, 24 d’agost del 1922 – Barcelona, 9 de juliol del 2002), fou un patriota militant d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya. Avui, quan s’escau el setè aniversari de la seva mort, aquest “home del silenci” mereix un recordatori que faci justícia a tota
El proper 13 de setembre l’Ajuntament d’Arenys de Munt organitzarà una consulta ciutadana a base de preguntar si els veïns estan d’acord amb que Catalunya sigui un estat independent dins la Unió Europea. Aquesta iniciativa ha partit de l’únic regidor de la CUP, Joan Manel Ximenis (per cert, antic militant d’Esquerra que es va donar
En l’edició d’ahir del diari El Punt, Jordi Serrano, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, publicava un article amb aquest mateix títol, resumint una idea que comparteixo: el potencial transformador d’un nou republicanisme del segle XXI. Malgrat l’encert del títol, enlloc més del breu text de Serrano hi havia cap pista de per
Jaume Clotet Planas, periodista i historiador, ha publicat avui al diari El Punt un article amb aquest títol (http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/57153.html) en el qual descriu, de manera elegant i sòbria, la conducta heroica de molts ciutadans europeus que van ajudar els jueus perseguits pels nazis i els seus col·laboradors: “Fa unes setmanes, en un article colpidor publicat
Lluís Vicent Aracil i Boned (València, 1941) és un sociòleg eminent, dissident de la generació dels progres -la que emergeix entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat i ha assolit des d’aleshores l’hegemonia política i social a Catalunya i Espanya- de la qual n’és un crític lúcid de lectura imprescindible. Des de fa
En l’edició barcelonina d’ahir d’El País, Joan B. Culla publicava aquest article on deixa en evidència el pacifisme arbitrari i la connivència amb el totalitarisme islàmic antioccidental que caracteritza (caricaturitza, millor dit) el progressisme banal hegemònic a Catalunya. El 21 de juny, en plena repressió, Carles Riera des del bloc de Terra i Llibertat que
Ahir al vespre tres-centes persones omplien l’aula magna de la facultat de ciències jurídiques de la URV per assistir al primer acte de Reagrupament Independentista a Tarragona. Hi varen intervenir Manel Pereira -coordinador comarcal- Gerard Sellés, Elisa Farré, David Salas, jo mateix i Joan Carretero. Aquestes foren les meves paraules. En primer lloc, aprofito aquest
“I sardi: Un popolo leggendario”, de Bonaria Mazzone, Carlo Delfino Editore, Sassari, Sardenya, 1995. Aquest llibre és una introducció a la civilització sarda, els seus ritus, tradicions, les referències màgiques que encara persisteixen, les fórmules curatives tradicionals, una guia per entendre també els significats de les restes arqueològiques que impregnen la personalitat de l’illa mediterrània.