En el moment d’escriure aquestes ratlles no se saben públicament els detalls de l’acord sobre el finançament de la Generalitat al qual han arribat els governs espanyol i català.
Sí que, però, es poden avançar algunes valoracions sobre les conseqüències polítiques d’aquest acord. La primera és que el govern espanyol haurà assolit el seu objectiu de neutralitzar la denúncia de l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans, singularment, Catalunya. Les campanyes cíviques i empresarials contra el desequilibri que mostren les balances fiscals entre Catalunya i Espanya s’han anat diluïnt fins arribar a la caricatura grotesca de la inauguració de la T-5 de Barajas (T1 del Prat, en llenguatge català estúpidament correcte). La complicitat de la classe política autòctona -amb el Govern de la Generalitat al capdavant- ha estat vergonyosa, fins al punt de col·laborar a presentar uns acords que perpetuaran la dependència econòmica del país com a positius i “els millors de la història”.
Dissortadament, el paper d’Esquerra en aquesta impostura ha estat clau, -encara que en el darrer moment es desmarqui de la literalitat final del pacte-però contra els interessos nacionals catalans: han desmobilitzat les eventuals protestes socials, han declinat de la responsabilitat a l’hora de ser congruents amb el no a l’Estatut del 2006 i d’oferir una sortida sobiranista a l’esgotament de la via estatutària. Afirmar que el següent pas serà el concert és una acte més d’una farsa impròpia de la causa que diuen defensar. Són les hores més baixes de la política catalana dels darrers trenta anys.
Post Scriptum, 30 de desembre del 2019.
La roda de premsa avui de la portaveu d’ERC recorda la de Joan Puigcercós anunciant el vist i plau d’Esquerra al finançament autonòmic de la Generalitat atorgat pel govern del PSOE presidit per Rodríguez Zapatero, sense convicció, ni credibilitat, preludi d’una fallida anunciada. Ensopegant dugues vegades a la mateixa pedra.
Post Scriptum, 25 de novembre del 2020.
L’acord entre el PSOE i ERC pel qual els segons donaran suport als pressupostos espanyols a canvi de dos mil milions d’euros és una segona versió de la mateixa jugada de fa onze anys quan Esquerra va fer seu el finançament autonòmic de Rodríguez Zapatero com si fos un gran èxit, quan ni allavòrens ni ara, aqueixos pactes de partit alteren l’espoli estructural que el poder estatal exerceix sobre els Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és voler treure pit amb vanals illusions, i desviar l’atenció de la seva obligada genuflexió per salvar la cadira.
El resultat nefast, però el procès ens ha aportat alguns guanys: saber l’abast real de la via estatutària, com tu dius, i també ha obligat, per fi, a dir el nom de les regions surenyes que s’han beneficiat sense manies del victimisme que elles han sabut destil.lar i que aquí l’esquerra espanyolista s’ha volgut creure.
Digueu-me il.lusa o ingènua però encara tinc l’esperança que ERC es desmarqui i no accepti cap pacte de finançament si vol recuperar credibilitat. No obstant, tantes reunions i els darrers 100 milions més que ens acaba d’anunciar l’Iceta em fa témer que espanyols poden arribar als 3.800 i, xap, de cop a la gola del llop, sense cap alternativa política que sigui capaç d’aglutinar el és vot independentista d’ara a les eleccions del 2011, a no ser, clar, que la gent acabi creient-se el discurs dels convergents, que ara molt bla bla bla bla i fórmules d’il.legalitat però sobre tot amb molta mala memòria de tota la trajectòria que ha tingut el nostre país els darrers trenta anys. I si Jaume, estem patint els pitjors moments de la política catalanà dels darrers 30 anys i en un futur proper albiro un pacte CiU PP al Parlament que ens acabarà d’enfonsar, però, no em som tots responsables?
Teresa
ERC = BOTIFLERS
L’únic partit que he votat mai s’ah convertit en una menjadora de filosociates mediocres.
Tant de bo rebentin en Carod, Ridao i companyia !!!
Fills de puta ells i tots les que xuclen de la mamella mentre el poble català és enculat dia sí dia també.
Repeteixo: FILLS DE PUTA !!! Del primer assalariat fins al darre d’ERC !!!
Que difícil és ser demòcrata !! La única cosa vàlida és assumir que l’Estatut és democràtic i qui defensi el país ha de defensar l’Estatut i no pas la pròpia ideologia que és minoritària i que els catalans no han fet majoritaria.
Serà que els no-demòcrates han marxat d’ERC i ara sí podrem votar a ERC els que som demòcrates? Sembla que la cosa va per aqui…
Discrepo en el fet que siguin “les hores més baixes de la política catalana dels darrers trenta anys”: 1) ara ningú se’n recorda de les dues últimes i patètiques legislatures d’en Pujol, que va tenir molt de temps per a plantar-se contra Espanya i va preferir els acords del Majèstic i engrunes en lloc de finançament; 2) la política de perfil baix, és la tònica que es va instal·lar després del 30 de setembre de 2005, quan la classe política catalana (i aquí, malgrat les vacil·lacions, ERC va sortir-se’n més o menys dignament, gràcies a la militància, amb el No a l’Estatut retalla) va decidir fer-se l’harakiri.
Dissortadament, el paper d’Esquerra no ha estat el que havia de ser: no entrar en el segon tripartit. Per això, si ara accepten aquest finançament, sense consultar la militància, estic d’acord amb tu que demanar el concert econòmic serà una impostura.
Discrepo sobre la importància que els dónes en el factor desmobilitzador: una cosa és que la cúpula no hagi volgut mobilitzar, i l’altra és que un partit amb només 10.000 militants (ara, forçosament, menys), que no té darrere una força sindical, que no està prou arrelat en l’ambit cívic i social (comparat amb el PSC i CIU), que no té la presència que hauria de tenir en l’àmbit juvenil, tingués la capacitat per fer-ho, que crec que fa tres anys no tenia, i ara menys, i que hauria de tenir.
De tota manera, la gent que heu estat a dins, els reagrupats, i d’altres que se n’han anat directament a casa, i que vau preferir no continuar fins al final la batalla a dins, estaria bé que deixéssiu de fixar-vos únicament en ERC i us preocupéssiu més d’oferir la vostra alternativa programàtica i veure quin és el suport real que teniu. Tot i que no comparteixo la vostra marxa i no us votaré, perquè penso que sou fruit d’un rebuig, més que d’una proposta madurada,espero que si arribeu a sortir i podeu ser decisius, no doneu suport ni al PSC (PSOE), ni a CIU (PP).
A part d’això, n’hi ha que continuarem a dins, lintentant canviar les coses, la majoria, sense càrrec ni sense menjadora, aguantant insults com els que es publiquen aquí i en altres llocs (Avui, e-notícies…) per part de gent que, segurament, no ha pencat per la independència ni la mil·lèsima part que ho has fet tu, Jaume.