Ahir al vespre tres-centes persones omplien l’aula magna de la facultat de ciències jurídiques de la URV per assistir al primer acte de Reagrupament Independentista a Tarragona. Hi varen intervenir Manel Pereira -coordinador comarcal- Gerard Sellés, Elisa Farré, David Salas, jo mateix i Joan Carretero. Aquestes foren les meves paraules.
En primer lloc, aprofito aquest acte per agrair als militants d’Esquerra del Camp de Tarragona -força nombrosos a la sala- que em van donar suport en els darrers dos anys quan vaig intentar canviar la línia estratègica i la direcció d’ERC. No va ser possible i després d’una reflexió personal vaig arribar a la conclusió que el més coherent era donar-me de baixa, publicant al meu bloc l’article “Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat” on hi detallava els motius.
En segon lloc, mai com ara les conseqüències -devastadores a tots nivells- de la dependència del nostre poble respecte de l’ordre estatal espanyol han estat tan evidents. I, per contra, veient venir tothom un finançament que no atura l’espoli i una sentència del Tribunal Constitucional que liquidarà l’Estatut del 2006, cap partit parlamentari hi ha preparat una resposta coherent. Ans al contrari, fa quinze dies i per unanimitat la Mesa del Parlament rebutjava admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular que demanava la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.
Per molts defectes de forma que tingués la documentació acreditativa presentada pels promotors, uns electes que s’autoprocalen nacionalistes -CIU- o independentistes -Esquerra- no hi poden votar mai en contra. És una qüestió de principis. En fer-ho, han fet patent que dissortadament no hi ha electes coherentment sobiranistes al Parlament de Catalunya. Justament enguany que en fa vint que ERC, CIU i ICV van aprovar en comissió parlamentària que el poble català no renunciava a l’exercici del dret d’autodeterminació. Passades dues dècades aquestes tres formacions són incapaces de posar-se d’acord per fer efectiu el seu compromís.
En tercer lloc, per aquests motius cal la creació d’un nou projecte polític independentista sorgit des de la societat civil, acumulant forces per sostenir un conflicte jurídic i polític amb l’ordre establert, amb una direcció col·legiada amb capacitat i voluntat d’assumir efectivament aquesta responsabilitat històrica. Per això he donat el pas d’incorporar-me a Reagrupament Independentista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, va anar molt bé l’acte d’abans-d’ahir. Hagués volgut saludar-te, però ja vaig veure que estaves molt ocupat, i això és bo. Tot pinta bé. Endavant.
Salutacions cordials,
Jordi
Hola Jaume, no ens vam poder saludar l’altra dia a l’acte de Reagrupament, però com tot a la vida ja hi haurà altres oportunitats. Com expresso en un post en el meu bloc les paraules d’en Carretero i l’acte en si va ser una mica d’aire fresc enmig d’un ambient molt carregat i viciat. Senzill i directe, ara cal esperar aquestes properes setmanes si els esdeveniments que estant a punt de caramel faciliten que aquesta candidatura per la Independència creixi en nombre, i s’aparquen les diferencies per un objectiu comú. Com es diu si Sumem, guanye’m.
Salutacions.
Albert Cortés.