Aquesta lletra extreta d’una cançó d’Al Tall m’acompanya sempre en els moments de dubte, de desencís, de ràbia i d’impotència. Són les sensacions que he sentit aquests dies en veure la impostura del pacte del finançament.
Viurem (1999)
Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer
armarem la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l’altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Ni amb la guerra de València pararan als dolçainers!
Per damunt de tot viurem!
No els podran ni amb la guerra de València, els dolçainers
tocaran la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l’altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Si la llengua que parles diuen que és llarga,
no deixes que la tallen per acurtar-la,
no deixes que la tallen…
diuen que és massa llarga per no escoltar-la
i amb la llengua tallada perds la paraula.
No deixes que la cuide qui vol tallar-la,
l’únic que se proposa és amagar-la,
no deixes que la cuide…
tota la maniobra és una trampa
i amb la llengua tallada no tindràs parla.
Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
I els que esteu en política en clau possible,
mireu com no és possible i torneu a casa,
mireu com no és possible…
feu política nostra, feu per la casa,
no obediu als de fora que el temps se’n passa.
Agarreu la senyera, que està dins l’arca
i deixeu l’espanyola que torne a Espanya,
agarreu la senyera!
Recobreu la memòria i feu per la casa!
Treballeu per la terra que el temps se’n passa.
Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
iurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer
armarem la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l’altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Aquest vespre, però, he carregat piles sopant a la fresca amb els meus fills, el Josep i uns amics, fent un rèmol a la brasa, a la pissarra andorrana, bevent txacolí basc i cava del Penedès. Gaudint de l’estima mútuament compartida, de la conversa espontània, de les rialles i les lliçons que ens dóna la vida. De la joventut que m’envolta i em revitalitza, de l’esperança que hi ha en la creativitat i la continuïtat, en aquesta terra nostra, valorant els petits gestos d’afirmació que fem en la quotidianïtat. En temps de dissort, vivim a la manera que ens és pròpia, preparant l’esperit per a fer realitat les esperances.
Post Scriptum, 14 de juliol del 2019.
Deu anys després trobo aqueix apunt plenament escaient al moment històric que vivim com a poble, un regitzell d’esdeveniments adversos que cal capgirar amb determinació i sentit de la responsabilitat. M’enerva no saber què fer exactament, però tinc molt clar allò que no he de fer, per això em demano persistència i patriotisme.
Post Scriptum, 14 de març del 2020.
Confinats els catalans a casa, demostren sentit cívic, patriotisme, dignitat, com deia Vicent Partal abans d’ahir al seu editorial de Vilaweb: “Coronavirus: és l’hora de treure la part millor de nosaltres”. Confrontats a un poder espanyol hostil que, en paraules de Daniel de Alfonso fa uns anys vantant-se dient “les hemos destrozado el sistema sanitario”, encalçats per l’estat d’alarma decretat pel president Pedro Sánchez, sabrem fer renèixer el nostre país si persistim i confiem en nosaltres mateixos.
Post Scriptum, 11 d’abril del 2020.
Enmig de la maltempsada provocada pel coronavirus la vida rebrota, la meva filla m’ha fet avi del petit Marcel arribat avui a la terra catalana, li voldré transmetre que creixi amb aqueix pensament que vaig aprendre antany: “Viuré per lluitar, i lluitaré per viure en aquesta terra lliure”. Ha nascut avui quan fa vint-i-set anys de l’assassinat del jove maulet Guillem Agulló, he encès una espelma a la seva memòria i li ho recordaré sempre mentre jo visqui.
Post Scriptum, 7 de maig del 2023.
Aqueixa cançó dels occitans Nadau em dóna noves esperances per a resistir enmig de les maltempsades, perfídies i traïcions:
Qu’em çò qui em (1984)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aconseguir deslliurar-se de l’Estat espanyol pot ser una quimera.
Però al país valencà la gent no esmerça ni s’amoïna gaire, per què intueix que a l’endemà voldrà ser esclafat de igual forma des del Principat, en voler substituïr els principatins a l’Estat espanyol per acabar d’esclafar igualment el país valencià.
Perquè som i serem. Malgrat tot, viurem, i tant que viurem, lluitant per continuar avançant.
Salut
Cuando estaba sirviendo obligatoriamente a ejército de ocupación español en el Sahara yo tenía una canción en la que me apoyaba. Curiosamente era una canción catalana (a pesar ¿o porque? de ser navarro, vasco) de Lluis Llach.
Era algo así (cito de memoria)
He d’esborrar las nits
De rabia i de feblessa
He d’esborrar pensar
Que sempre ens toca perdre.
Miar molt mès enllà
D’aquesta boira espessa.
He d’apendre a lluitar
Sense tenir cap eina.
Perdón por la ortografía
Zorionak, aitona! Ja parlarem. Besarkada handi bat!!!!