ARCHILETTERS

Ahir va fer una onada de calor que apujà el termòmetre a vora 40°C, la façana està orientada a migjorn, per tant està tot lo dia pegant-li el sol. Hem decidit de començar a treballar a les 7’00 del matí per tal de minvar els seus efectes. Ahir un dels obrers va tindre un torbament o lipotímia. Sort que anava enganxat a l’arnés. Hem ordena de col·locar, a més a més, dues línies de vida al llarg i alt de la façana que fa més de 30 m. d’alçària. Per a tindre una idea vos dese els següents vídeos.

  http://www.youtube.com/watch?v=ONTcRc1BzfY

Sempre passa per un estil. Fem un projecte amb molta prevenció i d’abast el major que creiem que pot esdevenir. Hi ha gent que creu que és pessimisme. La realitat és que sempre pensem en que n’hi haurà més. Els edificis no s’autorejoveneixen, ans el contrari. D’ací la mentalització que cal fer en general que les construccions s’hande mantindre. No sé per què tenim una idea que els edificis són per a tota la vida, indiferentment del seu tracte acurat. Els propietaris han anat rebaixant les expectatives projectuals de la reparació. En el seu interior bategava la temor dels costos: la realitat s’imposa.
L’obertura de cales ha començat. Caldrà implementar els -meus- temors projetuals. Malauradament.

No per això les vistes deixen d’ésser fantàstiques !