Hi ha personatges del món catòlic originaris d’aquestes comarques del Camp de Tarragona que van tenir un protagonisme singular durant la contesa bèl·lica i durant el franquisme: el cardenal Vidal i Barraquer, mossèn Muntanyola, el seu biògraf, mossèn Josep Maria Llorens, capellà tarragoní que es va exiliar voluntàriament el 1939 i autor del llibre “La Iglesia contra la Republica”, publicat a França als anys seixanta sota el pseudònim de José Comas. Però més enllà d’aquestes i altres personalitats hi ha l’interrogant sobre quin era l’abast i el sentit de la presència social de l’Esglèsia, quines eren les causes de l’anticlericalisme que va esclatar amb tota violència l’estiu del 1936, i fins a quin punt l’Església va actuar en aquell conflicte d’acord amb la consciència nacional catalana. El congrés serà un marc excepcional per poder tractar aquestes qüestions no resoltes encara, setanta anys després.
Post Scripum, 11 d’octubre del 2013.
La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona va acollir al febrer del 2009 el Congrés Església i Guerra Civil (1936-1939) les ponències del qual no han estat publicades encara, dissortdament, ja que podrien ésser una bona aportació historiogràfica que desmenteixi les versions interessades en reobrir el clima de confrontació civil que no pas a remembrar la memòria de la bondat.
Post Scriptum, 30 de gener del 2018.
He llegit ara el llibre d’Hilari Raguer “La pólvora y el incienso. La iglesia y la guerra civil española (1936-1939)”, (Ediciones Península, Barcelona, 2001), certament és una obra magna sobre el tema com afirma Paul Preston al pròleg.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De fet, jo he estudiat el paper que jugaren dos grans intel·lectuals i capellans Mn. Manyà i Mn. Bellpuig, dels millors literats catalanistes que hem tingut a les Terres de l’Ebre. A més, a les nostres comarques també està el cas del poeta del Priorat Salvador Estrem i Fa, que fou assassinat quan la revolta contra la sotana. hi ha molt a parlar sobre aquest tema.
salut