Amb la denominació de Procés de Barcelona-Unió per al Mediterrani s’està estructurant de manera permanent una organització interestatal, que aplega estats d’ambdues bandes de la Mediterrània. El cap i casal de Catalunya aspira a ser-ne la seu.
La Unió per al Mediterrani és una iniciativa francesa, reactivada per Sarkozy, però que perllonga i amplia la tradicional política pro-àrab del Quai d’Orsay. El Regne d’Espanya n’és un “partenaire” de segona fila, a remolc de la diplomàcia gala, i la Generalitat de Catalunya ni tan sols es podrà asseure a la taula de negociacions. De moment, a través de l’Institut Europeu de la Mediterrània (inicialment un organisme creat per la Generalitat i absorvit posteriorment per l’Estat al final del pujolisme) s’executa la campanya mediàtica per atreure el vot favorable dels estats musulmans. No és pas cap casualitat que el mateix IEMED hagi organitzat les “Nits de Ramadà” al Passeig de Sant Joan.
La Lliga Àrab també hi aspira a ésser reconeguda com a membre, mentre que Israel observa amb escepticisme el paper d’aquesta nova entitat supraestatal i el paper que pugui jugar en el diàleg de civilitzacions que tan li agrada predicar a Rodríguez Zapatero. En cas de resultar escollida, Barcelona esdevindrà un centre d’activitat diplomàtica, (i para-diplomàtica) de primer ordre, en el qual la causa de la llibertat de Catalunya haurà de mirar de fer-si un forat en l’agenda, (això si l’independentisme supera l’atzucac actual i es dota d’una direcció política capaç d’assumir aquesta tasca).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume,
per fer això que dius, un foradet a l’agenda, cal tenir visió d’estat, encara que no el tinguis. Em temo molt que d’això, visió d’estat, no ni ha, o jo no el se veure per enlloc.
Toni