Avui fa trenta anys que va morir Jordi Martínez de Foix i Llorens, als vint-i-un anys d’edat, mentre manipulava materials explosius. Era un patriota català i militant del Partido Comunista de España (Internacional).
Era fill d’una familia catalanista i republicana, (el seu pare, Josep, fou un destacat militant d’ERC), treballava en un centre d’atenció als discapacitats psíquics, el Taller Escola Barceloneta, entitat creada pels seus pares a començaments dels anys seixanta. L’any 1972 havia començat a militar al PCE (i), i el 2 de desembre del 1977 va ser ferit de bala per dos policies de paisà al finalitzar una manifestació no autoritzada contra els “Pactes de la Moncloa”. Arran de les ferides va restar tres mesos ingressat a l’Hospital Clínic sota vigilància policial. L’Onze de Setembre del 1978 era al costat de Gustau Muñoz quan aquest fou abatut a trets, (per l’esquena), per la policia espanyola. El 14 d’octubre del mateix any va morir a conseqüència d’una explosió mentre manipulava materials per a preparar “petards irlandesos” en un pis del carrer Lucerna, del veïnat de Verdum, a Barcelona. L’endemà el seu partit havia convocat una manifestació amb motiu del trenta-vuitè aniversari de l’afusellament del president Companys.
El 30 d’octubre del mateix any, fou organitzat un acte d’homenatge amb la participació de Lluís Maria Xirinacs, Jordi Gil, el seu pare, Josep Martínez de Foix i un membre de Socors Català. El seu nom figura en una de les columnes del Fossar de la Pedrera, en el memorial dedicat als Immolats per Catalunya, a Montjuïc. El grup musical Mesclat l’ha inclós en la lletra de la cançó “Torna Serrallonga” i els seus familiars i amics, amb la col·laboració de la llibreria Xoc i la papereria La Tinta, de Barcelona, varen editar un dossier commemoratiu de la seva vida amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
La seva mare Josi, col·laboradora habitual de “La Humanitat” (òrgan d’ERC), durant molts anys va publicar un glosari al diari Avui en arribar la data de la seva defunció. Els seus germans van publicar, també a l’Avui, el 25 d’octubre del 1978 aquesta nota titulada “El nostre germà Jordi”:
“Tal com ha informat la premsa, la ràdio i la TV, el nostre germà Jordi Martínez de Foix i Llorens, morí -en circumstàncies que considerem poc clares- dissabte passat. Tenia ara vint-i-un anys, moltes ganes de viure i una voluntat decidida, insubornable, generosa i valenta de lluitar a favor de Catalunya, de tots els pobles oprimits i del socialisme. Havia escollit un camí que podia ser encertat o no, però que era honradament el seu. Per tot això, i solament per això, ha mort.
I també per això, nosaltres, els seus germans, pensem que el seu record ha de ser tan net i clar com ho ha estat la seva vida, i no podem consentir que -entre altres imprecisions que potser convindrà rectificar algun dia- tot el que es digui d’ell sigui que “es tractava d’un component dels grups d’acció que centren llur actuació en la Rambla, seguint les consignes del PCE (i)”. No negarem que Jordi milités en el PCE (i) ni que hagués participat en manifestacions a la Rambla, però pel que fa a aquesta seva actuació hem d’eliminar qualsevol connotació tèrbola i encara menys mercenària, que sol atribuir-se a tots els disturbis de la Rambla. Que quedi donç ben clar que si hi ha mercenaris a la Rambla no són persones com el Jordi, sinó que els mercenaris són uns altres.
Tots aquells que l’han conegut, en qualsevol aspecte i moment de la seva vida, poden testificar la integritat i la qualitat humana d’en Jordi. Podem estar d’acord o no amb el camí escollit per ell, però estem convençuts que tots podem aprendre de la seva honestedat i total lliurament. Que l’exemple de la seva vida i la seva mort ens serveixi a tots en la nostra lluita constant per una societat justa i lliure”.
Post Scriptum, 2 de febrer del 2009.
Josi Llorens va publicar al setmanari “Canigó”, número 628, corresponent al 20 d’octubre del 1979, aquesta “Carta oberta al PCE (i)”:
“He llegit aquests dies les versions públiques que feu, de l’aniversari de la mort del meu fill, en Jordi Martínez de Foix i Llorens, que ara farà l’any el dia 14 (no pas el 15) d’octubre. Dieu que fou assassinat. I jo us dono la raó: el que no varen aconseguir les bales del dia 2-XII-1977, que el feriren greument i li va anar ben fi, vosaltres amb el vostre sistema totalitari de partit dogmàtic, intransigent i fanàtic ho haveu rematat.
Vaig ser testimoni excepcional de com, no podent-lo convèncer discutint, ja que ell es negava de canviar el sentit d’una declaració judicial ja feta, amb la qual de canviar-la, el podia perjudicar amb un mínim de 6 anys de presó, com aquell “camarada” el va obligar amb l’amenaça de treure’l del partit. Com si el veiés, en Jordi va abaixar el cap (ell que no l’havia abaixat mai !) i va dir, només: “Està bé”.
El resta de la història no cal explicar-la. Si ell ja era prou valent, que exposava la vida pels seus ideals (que jo sàpiga tres vegades va estar a punt de perdre-la), vosaltres en volíeu més, sempre. I tant i tant li vareu exigir, que ja no li quedà res més per fer ni per donar, que fins la vida finalment va perdre, rera vostre. Que alguns de vosaltres ho sou tant com ell de sans i valents, en dubto, però podria ser que sí, però el que no és de llei entre homes, ni de raó, ni de lleialtat entre els que es diuen companys, és coaccionar i obligar un camarada caigut d’anar contra si mateix i contra la seva voluntat.
Podria ser, és més que segur, que a vosaltres no us convenceré. Però algú que us llegeix i segueix amb alguna mena de simpatia o d’admiració, el podria fer potser recapacitar sobre la moral del vostre sistema. No afegeixo altres arguments del vostre brut procedir, ja que no em sento amb cor de dir res més, apart que no voldria per ningú, per cap jove, tanta desgràcia, de perdre la vida quan tot just l’ha encetada”.
Post Scriptum, 14 d’octubre del 2020.
L’octubre del 2000, quan s’esqueia el vint-i-dosè aniversari de la seva mort la família i els amics editaren un recull documental biogràfic en el qual figuren les topades i detencions que Jordi Martínez de Foix va patir a mans de la policia espanyola al llarg de la seva curta vida.
Post Scriptum, 14 d’octubre del 2022.
El proppassat 8 d’aqueix mes Carles Garcia Solé va escriure aqueixa semblança personal de Jordi Martínez de Foix a Llibertat.cat, “Jordi Martínez de Foix (1957-1978): In memoriam“.
Post Scriptum, 15 d’octubre del 2022.
Vull afegir a aqueix apunt una apreciació personal sobre els companys i companyes més propers a Jordi Martínez de Foix que he anat coneixent al cap dels anys , em semblen patriotes i honestos com era ell, nobles de cor com ho demostra el fet que malgrat els anys transcorreguts mai l’han deixaat de recordar. Dic això per contextualitzar la carta de la seva mare reproduïda anteriorment com a fruit del seu dolor per la mort del fill estimat més que una cerca de responsabilitats en una direcció equivocada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com cantaven ahir al Palau els Aramateix, tot versionant Al Mayurqa: “Més memòria històrica per tots els lluitadors”.
Gràcies per recordar-ho!