Continuant la tradició espanyola de filtrar al mitjans de comunicació els continguts de les decisions judicials políticament transcendentals, en l’edició d’avui de La Vanguardia (“española” per suposat, sempre atenta a la defensa del rei i de l’ordre), s’avancen els pronunciaments més significatius de l’imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.
La decisió de l’Alt Tribunal, com els agrada dir pomposament als addictes al poder espanyol, arriba en un moment polític en el que Catalunya està desestabilitzada per l’acció combinada de les polítiques arbitràries de l’administració central, els efectes de l’espoli fiscal i la dependència política. Malgrat que fa temps es veu venir que la sentència rebaixarà els pocs aspectes susceptibles de ser favorables als interessos nacionals catalans, en matèria lingüística i de finançament, no hi ha preparada una resposta de país al pronunciament del Tribunal Constitucional.
La publicació oficial de la sentència, que voldrà posar punt i final a les reivindicacions nacionals catalanes, pot coincidir amb els actes commemoratius del trentè aniversari de la Constitució del proper 6 de desembre. Roca Junyent, Solé Tura, Duran, Narcís Serra, i tota la classe política subalterna que ha contribuït a la consolidació de la dependència econòmica i política de la nació catalana, podran celebrar la culminació de la seva obra amb les elits dirigents espanyoles. Els independentistes, superant les febleses i les divisons del present, hauríem de saber donar una resposta a l’alçada del repte llençat des d’Espanya, i a la pregunta: i després de la sentència del Tribunal Constitucional…..què ? contestar: trenta anys després…..continuem dient no a la Constitució espanyola i sí al dret d’autodeterminació del poble català.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2019.
Onze anys després tornem a estar com a poble a l’espera d’una altra sentència del poder espanyol per perpetuar la dominació política i l’espoliació econòmica sobre el nostre país. Aqueix cop és la condemna dels dirigents polítics i socials del procés independentista que el Tribunal Supremo jutja sense causa, com tampoc en tenia el Tribunal Constitucional que va liquidar l’Estatut del 2006 una vegada havia estat referendat per la ciutadania catalana. Aquella sentència de l’any 2010 va ser el començament del conflicte en curs amb el poder estatal i els col·laboracionistes nostrats. Ara som en un atzucac forçat per la repressió, aviat haurem de reprendre la iniciativa responent a la condemna dels nostres dirigents mobilitzant-nos massivament al carrer i a les urnes el 10 de novembre vinent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut!
Possiblement no ens deixin altre camí que la independència.
Com toda certeza os catalâes somos citadâos de segunda categoria. Nâo tenhemos o direito de falar a nossa língua, o catalào, em qualquer situaçâo, nâo tenhemos o ordenamento legal na nossa língua, nâo tenhemos o dinheiro dos nossos impostos pra os nossos serviços, nâo podemos fazer as nossas leis sem a censura dos tribunais espanhois. Espanha tenhe um fedor racista com os catalâes, nào tenhe nem a delicadesa para permitir que os impostos de Catalunha podam-se ficar nem para a Lei da Dependência, ou seja para os vellos e as pessoas mais necessitadas. Isto fica d’uma baixeza moral terrível e muito perversa. Além disso, ainda precisamos mais argumentaçâo para ver que o pacto com Espaha é pernicioso sempre?
Els pogroms contra ciutadans àrabs s’estenen a Israel, jove sionistes ja han començat a crear els seus ‘freikorps’ per a les agressions massives contra ciutadans àrabs, el racisme i l’odi fanatitzat dels sionistes ja s’estén també contra els àrabs a dins de les fronteres del propi estat
Els atacs racistes antiàrabs ja no només són cosa dels assassins colons i militars als territoris ocupats, també a Acre i Jerusalem els àrabs, tant musulmans com cristians, són víctimes de les pallisses i el vandalisme racista dels sionistes
com tots els colonialismes, la societat israeliana comença a accelerar la degeneració racista i violenta