Després mesos de lluitar-hi, he aconseguit finalment que el Consell comparegui avui davant el Parlament Europeu per tal de donar explicacions sobre les continuades vulneracions del Codi de Conducta sobre exportacions d’Armes de les quals hem tingut notícies recentment (Birmània, Txad, Sudan, Marroc, Líbia, Israel, Colòmbia, etc…), així com sobre per què no s’ha adoptat encara la Posició Comuna que convertiria aquest instrument en jurídicament vinculant (recordo que la feina de caràcter tècnic ja està feta de fa temps, i que només falta que els governs dels Estats la signin. Adjunto també (en document adjunt) el llistat d’embargaments actualment en vigor per part de la UE, l’OSCE i l’ONU. Per cert, que aquesta és la mena de coses que els governs socialistes han deixat sovint de banda (recordo la frustració que a molta gent ens ha quedat amb la Llei sobre Exportacions d’Armament) i per la qual cosa és important que el PSOE es vegi condicionat per forces polítiques que el duguin a assumir postures més fermes, coherents i creïbles en relació (segueix…)

al control de les exportacions d’armes.

De vegades no n’hi ha prou amb votar només un President de Govern, cal ser conscients també de quines seran les prioritats i l’agenda que aquest President establirà. I, almenys pel què fa a les iniciatives internacionals sobre desarmament i control d’exportacions d’armament, els governs del PSOE, especialment quan han tingut majories absolutes, no s’han distingit massa dels del PP. En fi, sigui com sigui, adjunto a continuació la meva intervenció per al debat d’aquesta tarda:

Intervenció en plenària de Raül Romeva i Rueda en relació al Codi de Conducta sobre Exportació d’armament (11 de marzo de 2008)

Como ponente sobre el control de las exportaciones de armas de la UE he tenido ocasión de seguir muy de cerca el proceso de transformación del actual Código de Conducta en un instrumento mas eficiente y eficaz que permita controlar más y mejor las exportaciones de armas de la UE o de empresas de la UE.

Sin embargo, y a pesar de que el trabajo técnico elaborado por el COARM, hace ya tiempo que está hecho, seguimos sin comprender por qué el Consejo se resiste a adoptar la Posición Común que permitiría convertir el actual Código en un instrumento jurídicamente vinculante.

A pesar del secretismo que rodea todo debate de este tipo en el Consejo, sabemos que son sólo algunos países los que se oponen a hacer dicho paso, especialmente Francia, quien, al parecer, vincula dicha decisión a que se levante el embargo de armas a China.

Ambas cuestiones, sin embargo, son totalmente distintas, y condicionarlas supone una enorme falta de responsabilidad con relación a las numerosas víctimas que diariamente sufren las consecuencias de nuestra política irresponsable de exportación de armas.

Desde aquí les pido, por tanto, a la Presidencia eslovena, que no sigan retrasando más la adopción de la Posición Común, puesto que es precisamente la falta de control y la laxitud actual la que permite que, tanto oficialmente, como de forma ilegal, armas europeas acaben en manos de grupos terroristas, de dictadores y de facciones armadas que hipotecan el presente y el futuro de millones de personas, a las que, de forma necesaria, pero no por ello carente de un cierto cinismo, mandamos después nuestros equipos de ayuda al desarrollo.

Por otro lado, y de forma paralela a la Adopción de la Posición Común, es necesario también incrementar los esfuerzos en prevenir las ventas irresponsables de armas tanto a empresas como a fuerzas armadas nacionales y estatales; mejorar la aplicación de los controles sobre los intermediarios; controlar mejor a las compañías de transporte aéreo y marítimo implicadas en dichas transferencias; investigar a fondo la reciente vulneración de numerosos embargos como el que, en principio, afecta a las exportaciones de armas hacia la Junta Militar de Rangún o sobre el Sudan; impedir que las compañías privadas se lucren con la venta de las armas incautadas en el marco de operaciones PESD; y mejorar la transparencia y la calidad de los datos que los gobiernos proporcionan en sus informes anuales.

Por último, permítanme recordarles que cuando ustedes, los gobiernos, firmaron el Tratado de Lisboa, se comprometieron a que la UE actuara como un actor globalmente responsable. Lamentablemente, la dejadez y la falta de claridad y compromiso con relación al control de las exportaciones de armas no nos hace aparecer, en absoluto, como responsables.

Ya no está en juego, sólo, la responsabilidad, sino la credibilidad, de las instituciones europeas. Creo que no deberíamos olvidarlo.

AFEGIT DESPRÉS DEBAT I VOTACIÓ: adjunto aquí la resolució que finalment va ser aprobada.

Foto: Viktor Bout, considerat un dels més importants traficants d’armes, va ser detingut recentment a Tailàndia (veure noticia segons la BBC). Font: AP/BBC

Vinc d’esmorzar amb el President de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, i el Comissari d’Afers Socials i Igualtat d’Oportunitats, Vladimir Spidla, amb qui hem tractat diversos assumptes relacionats amb el Dia Internacional de la Dona. A la taula, apart dels dos Comissaris, hi érem les membres del Bureau de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats. Per part meva, he esmentat els següents temes com a importants i prioritaris per tal que la Comissió consideri els processos d’iniciativa legislativa pertinents: violència contra les dones i lluita contra els feminicidis; mesures legislatives i d’harmonització en termes de conciliació de vida laboral i familiar; reducció del pay gap (desigualtat salarial); impuls a una Directiva Horitzontal sobre antidiscriminació que inclogui raons de gènere i d’orientació sexual; i impacte de Gènere en la política exterior de la UE. La informació detallada de les propostes discutides es troben en el document adjunt (veure Arxius d’aquest apunt) titulat Notes esmorzar Barroso Spidla (12març98). En breu adjuntaré també l’acta de la reunió i d’altres documents de fons.

Per altra banda, a poc més d’un any de les eleccions europees el Parlament Europeu celebra avui el seu 50 aniversari i ho celebrarà (segueix…)

a les 15.00h amb una sessió solemne a Estrasburg. El President de l’Eurocambra, Hans-Gert Pöttering, el president del Consell i primer ministre eslovè, Janez Jansa, i el president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, repassaran les grans fites dels últims 50 anys i els reptes del Parlament de cara al futur. La Jove Orquestra de la UE amenitzarà l’acte. Des de la reunió constitutiva de l’Assemblea Parlamentària el 19 de març de 1958, l’Eurocambra ha experimentat un gran creixement, tant en nombre de ciutadans als quals representa com també en els seus poders. En el document adjunt, es detalla l’evolució del Parlament, que actualment té 785 diputats i plenes competències legislatives, pressupostàries i de control a la Comissió Europea.

Els serveis audiovisuals del Parlament Europeu retransmetran a través de l’EbS (Europe by Satellite) un Infoclip amb imatges d’arxiu dels 50 anys de vida del PE, les quals es podran utilitzar per il·lustrar aquesta informació. Les trobareu en aquests enllaços: http://www.europarl.europa.eu/eplive/expert/shotlist_page/20080229SHL22575/default_fr.htm

http://ec.europa.eu/avservices/ebs/schedule.cfm?date=03/10/2008

Si voleu utilitzar el sistema FTP, hi trobareu el mateix Infoclip, a més de documents sonors: ftp://epavvideoget:mo12ssb@ftpeps01.europarl.eu.int/epavvideo/archives/50ansPE

També podeu obtenir fotografies de l’actualitat i la història del Parlament Europeu a: http://www.photo-service.europarl.europa.eu

Foto: diputats i diputades del Grup Verds/ALE votant en favor d’iniciar negociacions amb Turquia per a una futura incorporació d’aquesta a la UE. Font: EFE

Aquest vespre debatem a Estrasburg l’informe Klass relatiu a la situació de les dones en les zones rurals de la UE (2007/2117 (INI)). En aquest sentit, i tenint en compte que es tracta d’una assumpte de gran sensibilitat i importància per a moltes dones que habiten a la Catalunya rural, he seguit de prop el tema actuant com a ponent a l’ombra de l’informe, i tinc previst intervenir en el debat d’aquest vespre amb la següent línia argumental.

Intervenció en plenària de Raül Romeva i Rueda (ICV) en relació a l’informe Klass: situació de les dones en les zones rurals (11 de març de 2008) (segueix…):

Incorporar la perspectiva de género en el sector rural no sólo es necesario para fomentar la igualdad entre mujeres y hombres, sino también para contribuir a que el crecimiento económico se base en un desarrollo rural sostenible.

Así, a pesar de que el informe en su globalidad es claramente aceptable por parte de nuestro grupo, quisiera destacar al menos tres de las peticiones importantes contenidas en el texto: Una, la de solicitar que las estadísticas sobre el mundo rural se desagreguen también por sexo para que las mujeres en el ámbito rural dejen de ser un colectivo invisible, y se valore explícitamente, por tanto, el trabajo que hacen.

Dos, que las autoridades locales, regionales y estatales pertinentes fomenten la participación de las mujeres en los grupos de acción local y el desarrollo de asociaciones locales en el marco del programa Leader.

Y tres, la de dedicar una atención especial a la mejora de las infraestructuras de transporte en las zonas rurales, así como que se establezcan medidas positivas de promoción de acceso al transporte con objeto de frenar la exclusión social, la cual afecta sobre todo, a las mujeres.

Por lo demás, quisiera solicitar que si incorporase al mismo una referencia explícita a la necesidad de que los Estados miembros desarrollen la figura jurídica de la titularidad compartida para que se reconozcan plenamente los derechos de las mujeres en el sector agrario, la correspondiente protección en materia de seguridad social y el reconocimiento de su trabajo.

Foto: Dona en hivernacle. Font: Agències

M’informen que una pregunta que vaig presentar al Consell en la qual denunciava la venda (de fet, més aviat el ‘regal) d’armes espanyoles al Marroc ha estat guardonada amb ‘una estrella’ a la coherència per part de l’EU Coherence Programme (iniciativa conjunta duta a terme per Evert Vermeer Foundation i CONCORD). Aquest sistema monitoreja la tasca que fem els MEPs en la nostra activitat parlamentària en relació a la promoció de la Coherència de Polítiques per Desenvolupament en general. Adjunto a continuació el missatge del ‘guardó’, el qual, lògicament, no puc sinó agrair.

Dear Mr. Romeva i Rueda,

We are happy to inform you that, on the basis of the EU Coherence Programme, you have earned a star for the following question you asked: (segueix…):

WRITTEN QUESTION E-0812/08 by Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) and Karin Scheele (PSE) to the Council

Date: 18 February 2008

Subject: Arms sales to Morocco

According to the minutes of the Spanish Council of Ministers meeting of 18 January, the Spanish Government, for the symbolic price of one euro, sold eight sets of aircraft bomb-launchers to Morocco, under an agreement which the  Government sees as contributing to the objective of ‘strengthening the special fraternal relationship which exists’ between the two countries’ armed forces.

According to Europa Press, sources familiar with the sale have stated that the system concerned is the ‘CLB-30’ (‘Exploding Bomb-Launcher 30’), a free-fall bomb-launcher used to equip fighter-bombers such as the Mirage F1 and the Northrop F5. This equipment is used to launch free-fall bombs such as the MK-82, one of the most widespread on the planet, noted for its cheapness and its effectiveness in demolition missions.

Is the Council aware of these facts? Is it going to ask the Spanish Government for any explanations of the sale of this military equipment? Is the selling of arms to countries like Morocco, which does not respect human rights and is engaged in conflict on the territory of the former Spanish Sahara, compatible with the EU’s requirements with regard to trade in weapons?

Given that a series of negotiations is currently taking place between Morocco and the Saharan Government, with the next round scheduled for 11-13 March, is this the right way to create an appropriate environment to encourage both parties to reach understanding, without any factors liable to destabilise the negotiating process?

For this question your political group will be awarded a star on our homepage. We believe EU development policy goals should not be undermined by actions in other EU policy fields. Your action has contributed to this idea by putting development at the forefront of the EU arms-trade policy. Our case study on arms-trade policies explains the incoherencies resulting from the EU’s trading policy (please find the case enclosed).

Thank you for this, and keep up the good work. If you have any questions, do not hesitate to contact me.

Yours Sincerely,

Mathijs van Schaik

Assistant EU Coherence Programme – Evert Vermeer Foundation

10 Square Ambiorix, B-1000 Brussels

BE +32 27438787 Call / BE +32 498298295 Call

mvschaik@evertvermeer.nl

www.eucoherence.org

www.evertvermeer.nl

Foto: President Zapatero saludant el rei del Marroc Mohamed VI. Font: El Pais

Toca, primer, païr els resultats. No són bons. Perdre un escó de dos, tenint en compte la gran feina, la bona campanya i l’excel·lent candidatura presentada fa mal. Molt de mal. Especialment perquè el segon escó ha quedat a uns poquíssims centenars de vots. Tanmateix, cal pensar per què ha passat. Personalment no crec que hi hagi tant una dimensió de vot de càstig com de vot útil. Legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l’actual llei electoral. Finalment toca actuar. Malgrat que els resultats són, globalment, dolents, si els analitzem a fons, avaluant especialment els llocs on s’han mantingut percentatges (aguantant per tant el vot útil) o fins i tot on s’ha pujat en percentatges i vots, constatem que la línia iniciada, i extraordinàriament encarnada per en Joan Herrera, és bona. Segueixo, per tant, confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional. Toca, això sí, parlar de la forma que aquesta haurà de tenir. Ningú ha dit mai que sigui fàcil. Em limito a constatar que és necessària.
Foto: Joan Herrera defensant el pla de Rodalies al Congrés. Font: El Pais

Mentre espero el tancament de la jornada electoral dedico part de la tarda a preparar la sessió plenària del Parlament Europeu per aquest mes de març (tindrà lloc de demà fins dijous a Estrasburg). L’agenda ve prou interessant, de tal manera que el Grup Verds/ALE hem hagut de prioritzar alguns temes (veure prioritats en francès i anglès). A títol personal vull destacar que finalment he aconseguit introduir a l’agenda un debat sobre la revisió del Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’armes, tema que serà debatut dimecres i votat dijous. Altres temes importants en l’agenda són: debat/votació sobre l’Institut europeu d’innovació i tecnologia (IEIT); ‘revisió mèdica’ de la PAC; i Cimera europea sobre el canvi climàtic, entre d’altres. A continuació adjunto el posicionament que el nostre Grup (Verds/ALE) defensa en relació a les tres qüestions: (segueix…)
Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT) (debat 11 de març): Institut al qual, per cert, el meu poble, Sant Cugat, fa temps que s’hi postula per tal d’ubicar-hi la seu. El cas és que la nostra postura, com a Grup, passa per donar suport a l’objectiu d’enfortir els vincles entre educació, recerca i innovació, però tal i com està plantejat en aquests moments, la proposta d’informe que es presenta al Parlament Europeu redueix a 300 milions d’Euros el pressupost per a l’IEIT malgrat que nombrosos estudis posen de manifest que caldria, com a mínim, uns 2.300 milions d’euros per tal de dur a terme totes les línies previstes i necessàries. Així doncs, ens preguntem si per tenir un Institut mal dotat, més val no tenir-lo, per la qual cosa és probable que acabem votant en contra de l’informe del PE en segona lectura.

En suma: Justificació de Verds/ALE per tal de demanar que el Parlament Europeu rebutgi la Proposta de Posició Comuna del Consell: ‘A pesar de los 308 millones concedidos, las CCI o “motores” siguen padeciendo la falta de una fuente propia de financiación y deberán luchar por obtener créditos europeos de toda una serie de instrumentos comunitarios, como el Séptimo Programa Marco, para los diferentes aspectos de sus programas de trabajo. No obstante, la necesidad de una fuente propia de financiación y la concesión de preferencias a un agrupamiento de IET son dos importantes resultados del análisis de impacto del IET (IP/A/ITRE/IC/2006-157)‘

Revisió mèdia de la PAC (debat 11 de març): Dimarts el Parlament Europeu examinarà amb lupa les actuals pràctiques de la Política Agrícola Comuna. Si bé aquesta revisió mèdica es planteja sobretot per tal d’avaluar la situació actual de la PAC, s’apuntaran també les línees mestres que hauran de determinar la reforma completa d’una de les peces centrals de la política europea, la qual consumeix gairebé la meitat del pressupost comunitari. És hora ja de posar en consonància la PAC amb les actuals necessitats de la societat apostant per una agricultura que generi: ocupació, desenvolupament econòmic de les regions, preservació de paisatges rics en biodiversitat, seguretat alimentària i un alentiment del canvi climàtic, entre d’altres objectius. Les reformes precises són, per tant, de grans dimensions. La presidència francesa (segona meitat 2008) voldria concloure la ‘revisió mèdica’ de la PAC durant el seu mandat. Tanmateix, la postura majoritària al Parlament Europeu seria la d’esperar fins a l’entrada en vigor del nou Tractat segons el qual el PE adquiriria per primer cop plens poders pressupostaris en matèria agrícola.

Cimera europea i canvi climàtic (debat 12 de març): Els caps d’Estat i de govern europeus es reuniran a Brussel.les els dies 13 i 14 de mars en el marc de la Consell europeu de Primavera. Un cop més, les polítiques de la Unió en matèria de canvi climàtic seran al centre del debat. L’ampli paquet de mesures relatives a com fer front al canvi climàtic que la Comissió Europea va presentar el passat gener és objecte de nombrosos atacs provinents de diverses bandes. Set dels nous Estats membres volen afeblir l’ambició dels objectius tal i com els va establir la Comissió. Alemanya i França han arribat a un acord per tal de limitar els valors límit de les emissions provinents dels automòbils i el Comissari europeu responsable de la indústria, Günter Verheugen, voldria excepcions per a la indústria pesada. La nostra exigència com a grup és que els caps d’Estat i de Govern mantinguin el cap clar sobre les importants prioritats que tenim davant nostre i que no sucumbeixin davant les pressions dels sectors econòmics que volen diluir un acord que, ja de per sí, és molt allunyat del que nosaltres consideraríem òptim.

Altres temes que debatrem/votarem al llarg de la setmana són els següents:

Dilluns 10 març:
-Informe Albertini sobre la política europea de transporta sostenible, a la vista de les polítiques europees de l’energia i el medi ambient

Dimarts 11 març:
-Informe Turmes sobre les estadístiques en energia;
-Informe Staes sobre les estadístiques relatives als productes fitosanitaris.

Dimecres 12 març:
-Sessió solemne (50 aniversari del Parlament Europeu)
-Informe Gomes sobre el paper de la UE a l’Iraq
-Declaracions del Consell i la Comissió sobre el Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’Armaments (a instàncies de Romeva)
-Informe Turmes sobre sobre el Fons mundial per a la promoció de l’eficiència energètica i les energies renovables.

Dijous 13 de març:
-Debat sobre violacions de Drets Humans, de la democràcia i l’Estat de Dret

Foto: seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Font: Wikipedia/Wikimedia.

Motius? fa temps que he deixat d’intentar entendre’ls.

Només puc rebutjar-los, condemnar-los i confiar en què la democràcia, els partits (especialment alguns) i les institucions estaran, aquest cop sí, a l’alçada.

Vull agrair el detall de VilawebTV de dedicar un dels especials eleccions a la visió des d’Europa. Adjunto la notícia a continuació:

El bipartidisme espanyol preocupa a Europa

L’informatiu d’avui d’eleccions de VilaWeb TV s’emet des de Brussel·les i inclou una entrevista amb els eurodiputats Ignasi Guardans i Raül Romeva (segueix…)

L’informatiu d’avui d’eleccions de VilaWeb TV s’emet des de Brussel·les, des d’on els eurodiputats i blocaries de MésVilaWeb, Ignasi Guardans (CiU) i Raül Romeva (ICV) expliquen com es veu el procés electoral del 9 de març. Tots dos coincideixen a destacar la marcada polarització dels comicis a les corts espanyoles, en comparació amb altres processos electorals europeus. A l’informatiu d’avui també hem donat veu a altres opcions polítiques més minoritàries.

‘Que a l’estat espanyol les eleccions només acabin sent una cosa de dos preocupa, perquè aquí la visió és més plural; hi ha matisos importants que cal tenir en compte.’ D’aquesta manera resumeix Raül Romeva la percepció que hi ha des de la capital de la Unió de la campanya electoral del 9-M. A Ignasi Guardans, el preocupa la manca de segmentació de la dreta espanyola: ‘A Europa també hi ha dos blocs: l’esquerra i la dreta, però a altres estats europeus hi ha partits que representen l’extrema dreta; en canvi, a Espanya no hi ha partits que estiguin a la dreta del centre-dreta. Això vol dir que aquest electorat ja se sent representat en alguna altra opció ja existent’.

El Parlament Europeu ha estat la seu, ahir i avui, de diversos actes relacionats amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora (8 de març). Mentre ahir tenia lloc un debat sobre ‘El paper de les dones en el marc del diàleg intercultural’, al llarg del dia d’avui està tenint lloc un altre intercanvi d’impressions en el marc de la Jornada de Treball relativa al ‘La igualtat entre dones i homes en la feina parlamentària‘. En aquest sentit, i per tal de comptar amb algunes dades sobre la situació a l’Eurocambra, adjunto a continuació la informació  que ha el.laborat el departament de Premsa de la institució (El Parlamento Europeo y la Igualdad de Género): (segueix…)

El Parlamento Europeo y la igualdad de género

Derechos de la mujer / Igualdad de oportunidades – 05-03-2008 – 10:58

El sábado 8 de marzo se celebra el Día Internacional de la Mujer, una fecha en la que se recuerda que los desequilibrios de género siguen siendo una realidad en todo el mundo. ¿También en el Parlamento Europeo? Según las estadísticas, el porcentaje de eurodiputadas ha pasado del diecisiete por ciento tras las primeras elecciones directas a la Eurocámara de 1979 al 31 por ciento actual. Aunque la paridad está lejos, es un buen dato en relación a la media de los parlamentos mundiales.

Los países con mayor proporción femenina entre sus representantes en el Parlamento Europeo son Holanda, con un 52 por ciento; Estonia, con el cincuenta por ciento, y Luxemburgo, también con la mitad. Sin embargo, otros Estados miembros como Malta y Chipre no cuentan con ninguna mujer entre sus europarlamentarios.
 
Sólo dos Presidentas del PE
 
De las veintitrés comisiones parlamentarias, seis están presididas por eurodiputadas, en el caso de las 37 delegaciones con las que cuenta la Eurocámara, trece tienen una mujer en la presidencia. De los catorce vicepresidentes del Parlamento Europeo, cinco son mujeres; y un tercio de los seis cuestores.
 
En cuanto a la Presidencia del Parlamento Europeo, las francesas Simone Veil (1979-1982) y Nicole Fontaine (1999-2002) han sido por el momento las únicas Presidentas de la Eurocámara desde que sus miembros comenzaron a ser designados por sufragio universal directo en 1979.
 
Objetivo treinta por ciento
 
En los parlamentos nacionales de los 27 Estados miembros el panorama no es muy distinto. En la última década, el número medio de diputadas se ha incrementado cerca de un cincuenta por ciento, pasando del dieciséis por ciento en 1997 al veinticuatro por ciento en 2007; lejos aún del objetivo del treinta por ciento, considerado mínimo necesario para que las mujeres puedan hacer oír su voz en política. A escala mundial, en 2007 la media de diputadas estaba en el diecisiete por ciento, cerca de un diez por ciento más que en 1995.
 
Según el informe de la Comisión “Hombres y mujeres en el proceso de toma de decisiones 2007”, a finales del año 2006 tan sólo veinte países del mundo habían alcanzado la proporción del treinta por ciento de mujeres en sus parlamentos, de los cuales ocho forman parte de la Unión Europea: Suecia, con el 47 por ciento, Finlandia, con el 42, Holanda (39 por ciento), Dinamarca, España, Bélgica, Alemania y Austria.
 
En el extremo opuesto, en siete Estados miembros el porcentaje sigue siendo inferior al quince por ciento: República Checa, Chipre, Irlanda, Eslovenia, Hungría, Rumanía y Malta.
 
Día Internacional de la Mujer
 
El día 6 de marzo, la comisión encargada de Derechos de la Mujer e Igualdad de Género en el Parlamento Europeo ha organizado, con ocasión de la celebración del Día Internacional de la Mujer el 8 de marzo, dos conferencias sobre perspectiva de género en el trabajo parlamentario y acerca del papel de las mujeres en el diálogo intercultural.
 
Puede seguir ambos eventos en directo el jueves a partir de las 09.00 horas de la mañana (CET) a través de esta página web; consulte los enlaces que aparecen a continuación para más información.  

Más información :

Comisión de Derechos de la Mujer e Igualdad de Género del PE
Programación con ocasión del Día Internacional de la Mujer 2008 en el PE
Siga los eventos en directo
Página web de la Comisión Europea sobre igualdad de género (en inglés)
informe “Hombres y mujeres en el proceso de toma de decisiones 2007” (en inglés)
La expresión de la semana: perspectiva de género
Medio siglo de apoyo a los derechos de la mujer desde la Eurocámara

Font gràfic: Parlament Europeu

Ara fa uns dies el Daily Telegraph desvetllava un nou escàndol en relació a les finances del Parlament Europeu (Criminal abuse of expenses by euro-MEPs). El detonant ha estat un informe de la Comissió de Control Pressupostari (COCOBU) segons el qual hi hauria alguns MEPs que farien un mal ús, fins i tot un ús criminal, dels diners que tots els diputats i diputades tenim a la nostra disposició per contractar personal d’assistència. L’informe és, de moment, secret, però alguns ja hem demanat que es faci públic i que si s’ha d’assenyalar responsables, que s’hi posi noms i cognoms. El tema no és nou, però segueix essent altament preocupant per, com a mínim, dos motius: (segueix…)
el primer perquè són ja nombrosos els casos coneguts de mal ús dels recursos i poca la resposta donada per la institució per canviar la lògica de funcionament, i el segon perquè en llegir aquesta mena de titulars la reacció immediata és pensar que tots els que hi treballem actuem de la mateixa manera.

El cas és, però, que tal i com explicava Jean Quatremer a Liberation (Le Parlément Europeen, nid de fraudes?), si algú s’ha distingit en la voluntat de canviar les coses és precisament en Gérard Onesta, el vicepresident del PE que ens correspon com a Verds-ALE, qui fa prop de set anys que batalla amb altres col.legues del bureau per fer avançar una reforma de les normes de funcionament que ha topat sempre amb l’oposició d’altres grups, sobretot els més grans.

Un tercer problema és el fet que, sovint, molts mitjans i periodistes només s’interessen pel Parlament Europeu quan apareixen casos d’aquesta mena, però com que ni segueixen ni fan cap esforç per comunicar què fem al Parlament Europeu, ni qui treballa, i en què, la imatge general és, un altre cop, la de ‘tots són iguals’. Aquest no és el cas, tot sigui dit, de’n Albert Segura, qui avui publica un article a l’AVUI sobre l’assumpte (adjunto en PDF) i qui fa temps que segueix ben de prop l’activitat europarlamentària. I és que tampoc tots els mitjans, ni totes les persones que es dediquen al periodisme, són iguals, ni actuen igual. 

Tal i com deia en Gérard Onesta, l’informe és una veritable bomba, i personalment penso que hauria de servir d’oportunitat per tal d’impulsar la reforma que fa temps reclama la institució en relació a l’ús dels recursos.

Fets com aquests, així com la incomprensible, cara i contaminant peregrinació mensual cap a Estrasburg (de la qual ja n’he parlat en altres apunts –Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus– i contra la qual alguns MEPs fa temps que fem campanya) són certament preocupants i reclamen de respostes ràpides i contundents. La credibilitat de les institucions està en joc, i no oblidem que d’aquí a poc més d’un any hi ha eleccions al Parlament Europeu.

Tot plegat és força trist, especialment per a qui, com és el meu cas, ens creiem això que fem, i ho fem amb tota la il.lusió, professionalitat i dignitat de la que som capaços i capaces, malgrat l’isolament, el desconeixement general i la perenne sensació que poca gent és conscient del què s’hi cou a Brussel.les.

Font foto: Parlament Europeu

Precisament la setmana que hem conegut la víctima número 20 de la violència masclista a l’Estat, i en el marc de les activitats relatives al dia de la Dona Treballadora (8 de març) he tingut ocasió de participar avui en dos esdeveniments prou rellevants a Brussel.les. Al migdia he estat un dels ponents de la Taula Rodona organitzada pel Consell d’Europa i la Fundació Madariaga titulada Men get involved to combat violence against women. A continuació he estat un dels promotors i conductors del Grup de Treball sobre Acting together for a sustainable peace: National Action Plans for UNSCR 1325, activitat organitzada conjuntament amb la European Peacebuilding Liaison Office. Ambdues sessions han estat altament interessants i s’emmarquen en la voluntat que molta gent tenim de col.locar i mantenir aquests temes al capdamunt de l’agenda política. Pel què fa a les propostes que he fet (segueix…)
les sintetitzo en tres per cada taula. En la primera, dedicada a la implicació dels homes en la lluita contra la violència contra les dones, he esmentat els següents punts:

1. La lluita en favor dels drets de les dones i de la igualtat no pot ser només un afer de dones i per a dones, els homes ens hi hem d’implicar en tant que corresponsables.

2. La lluita contra la violència masclista reclama d’enfocaments multidimensionals que inclouen: legislació, formació, educació, pressupost, capacitat policial, formació específica tant judicial com fiscal, mitjans d’atenció assistencial, …

3. Malgrat que és un problema universal, a cada lloc cal establir mesures i accions específiques. Com a exemple he posat el cas de l’informe sobre feminicidis a Mèxic i Amèrica Central que vaig impulsar fa uns mesos al Parlament Europeu i que finalment va ser adoptat per l’Eurocambra per gairebé unanimitat.

En quant a la segona qüestió, la implementació de la Resolució 1325, les idees que he desenvolupat tenien a veure amb:

a. Proposta de crear la figura de la Representant Especial de la UE per a drets de les dones, una de les funcions de la qual seria vetllar per què les missions exteriors de la UE tinguessin sempre present el contingut de la Resolució 1325.

b. Necessitat d’el.laborar els Plans d’Acció en relació a la implementació de la Resolució 1325 (dels 27 Estats membres només 6 -inclòs l’Estat espanyol- l’han el.laborat).

c. He recordat que en l’Informe sobre Feminicidis reclamàvem a la Comissió que ens presentés un Pla d’Acció sobre com pensava organitzar-se per tal de fer front a la lluita contra els assassinats de dones a tercers països, entre els quals n’hi ha que es troben en fase de postguerra.

Finalment considero especialment rellevant i útil l’informe el.laborat per Maria Villellas i Gema Redondo, de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, titulat precisament An Approach to the Kosovo Post-War Rehabilitation Process from a Gender Perspective (gener 2008).

Font foto: Road Map to 1325, campanya impulsada per diverses ONG i organitzacions que treballen en relació a la Implementació de la Resolució

Fa uns dies en Joan Herrera explicava les propostes de reforma fiscal i de lluita contra el frau fiscal per a l’Estat espanyol, precisament en el marc de la investigació referent a Liechtenstein i la denúncia del govern alemany. El problema, però, no és només peninsular, sinó d’abast europeu. Sembla que alguns governs de la UE estan començant a actuar (veure notícia a El País: Bruselas intenta limitar los privilegios fiscales en la UE). Personalment he trobat a faltar una actitud més decidida per part dels governs europeus, i de l’espanyol en particular, en relació a la qüestió central de la lluita contra el frau fiscal, i en concret en relació a la necessitat d’afrontar una reforma estructural en el marc de la UE que inclogui la desaparició dels paradisos fiscals. De fet, el tema no va aparèixer ni en el marc de la discussió sobre el Tractat Constitucional, ni posteriorment en el de Lisboa. Caldrà veure què en surt d’aquesta reunió. (segueix…)

Luxemburgo, Bélgica y Austria guardan secreto bancario (per Andreu Missé, el Pais, Bruselas, 04/03/2008)

Los ministros de Economía de la UE (Ecofin) analizarán hoy los privilegios que disfrutan tres Estados miembros y varios territorios considerados como paraísos fiscales tras el escándalo generado por la localización de importantes sumas de dinero negro en Liechtenstein. El ministro de Finanzas de Alemania, Peer Steinbrück, abordará la cuestión a la vista de las enormes pérdidas que provoca la fuga de capitales en su país en busca de refugios con fiscalidad más baja y sobre los que no hay información. Las pérdidas para Alemania pueden ascender a 30.000 millones de euros.

La Comisión está dispuesta a acelerar la revisión de la directiva de la UE sobre la fiscalidad del ahorro, vigente desde 2005, que permite muchas escapatorias, mediante el trato privilegiado a determinados productos y sociedades y garantizando el secreto bancario a ciertos países. La directiva actual permite a los miembros tener información de los intereses obtenidos por sus residentes en los depósitos en otros países de la Unión. Sin embargo, Luxemburgo, Bélgica y Austria están exentos de esta obligación. En lugar de informar, esos tres países aplican una retención a los rendimientos del 15% entre 2005 y 2008, del 20% durante los tres años siguientes y del 35% desde 2011.

Estos tres Estados transfieren a los países de origen de sus depositantes el 75% de las retenciones practicadas y conservan el 25% restante en concepto de gastos de administración. El acuerdo ha sido firmado también por Andorra, Suiza, San Marino, Mónaco y Suiza.

Reino Unido y Holanda han alcanzado acuerdos similares con sus territorios asociados (Anguilla, Araba, Islas Vírgenes, Islas Caimán, Guernsey, Isla de Man, Jersey, Montserrat, Antillas holandesas y las Islas Turcs & Caicos).

En Luxemburgo, Bélgica y Austria, las retenciones sólo se aplican a los intereses y no a otros rendimientos como dividendos, rentas producidas por inversiones en compañías de seguros, fondos de pensiones y determinados tipos de bonos. Además, sólo se transmite información de las inversiones efectuadas por personas físicas, no por sociedades o fondos.

El comisario de Fiscalidad, László Kovács, ha manifestado su propósito de aumentar la transparencia de las operaciones realizadas en estos países con situación privilegiada. Para introducir cambios en materia de ahorro, las decisiones deben tomarse con el acuerdo unánime de todos los Estados.

Foto: Christine Lagarde, Peer Steinbrück y Wouter Bos. Font: REUTERS/El Pais

Sí, ja sé que som en campanya per les legislatives, però no puc evitar fer una referència, ni que sigui ràpida, a un context global que aquest cap de setmana ens ha deixat nombroses noticies altament preocupants: Israel torna a disparar contra infants a Palestina; l’exèrcit colombià entra en territori equatorià per assassinar Raúl Reyes, posant així en perill tant les relacions diplomàtiques colombio-equatorianes com les actuals converses en relació a la qüestió de l’alliberament de presos i preses per part de les FARC; el president iranià Ahmadinejad visita l’Iraq i envia un clar missatge a Bush recordant-li que, donat que la majoria a l’Iraq i a l’Iran és chiita, és aconsellable refrenar determinats impulsos bombarders dels quals pateix tant l’actual president nordamericà; el relleu a Cuba reclama ser conscients que la tan necessària reforma (segueix…)

democràtica a l’Illa passa per donar veu, vot i legitimitat a les
nombroses opcions polítiques i democràtiques alternatives a l’actual establishment que existeixen de fa
temps però que ni l’embargament absurd i, fins i tot, criminal, dels EUA, ni les màfies de Miami, però també, cal dir-ho, el propi silenciament del règim poc donat a acceptar crítiques i punts de vista ‘diferents’, els ha
permès expressar-se amb la llibertat que mereixien; a Nairobi sembla que, després de mesos de tensions, conflictes i
enfrontaments mortals, l’exSecretari General de l’ONU, Kofi Annan, ha aconseguit que
els principals líders kenians acordin un govern de crisi, de
circumstàncies, que permeti afrontar la tensa situació actual per
encarar el futur en millors condicions, …. i és que tot plegat ens posa de manifest que el món és molt més que l’Estat espanyol, encara que, de vegades, escoltant alguns debats i intervencions dels principals candidats, no quedi del tot clar.

És possible que hi hagi qui pensi que de cara al proper 9 de març tot això que he comentat més amunt no hi tingui res a veure. Personalment, però, penso que sí que hi té a veure, i molt.

Fa quatre anys vàrem votar contra la guerra i a favor de la pau, aquest cop toca votar a favor d’un lideratge que cregui que conceptes com llibertat, drets i pau, són conceptes i valors universals, i que tan important i necessari és defensar-los a Catalunya, Euskadi o el conjunt de l’Estat espanyol, com al Sàhara, Colòmbia, Àfrica o el Carib.

Foto: Kofi Annan. Font: AFP/BBC

Vaig seguir amb atenció el debat dels caps de llista per Barcelona que ahir va emetre TV3. Cap sorpresa. Crec que tots van estar perfectes en el seu paper. Va ser, des del punt de vista d’una persona espectadora, un debat prou clarificador per saber què ens hi juguem el 9M, i de com està el pati. En altres paraules, ahir vàrem veure, sanament, la riquesa d’opcions polítiques existents a Catalunya, i per tant la necessitat de no caure en el tan perillós com contraproduent autoengany del vot útil. Insisteixo un cop més: el dia 9 no ens juguem només un NOM, el de qui presidirà el Consell de Ministres, sinó, sobretot, una AGENDA. I donat que algunes i alguns de nosaltres aspirem a que aquesta agenda inclogui temes com el Canvi Climàtic (de manera seriosa, no retòrica), el dret a l’avortament i a una mort digna, la lluita contra el frau fiscal, la publicació de les balances fiscals, (segueix…)

el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat, el calendari de
tancament de les nuclears, l’aposta per un model energètic basat en
l’eficència i les renovables, l’enfortiment de la xarxa de
ferrocarrils, especialment rodalies i regionals, o l’aposta per una
Europa (UE) que faci el salt polític, més enllà de l’actual dimensió
mercat-suma d’Estats, que tant de temps reclama, ens va quedar molt
clar que si bé és altament preocupant, i clarament a evitar, un retorn
del PP al govern de l’Estat, també ho és una majoria absoluta del PSOE,
o fins i tot un PSOE que pacti amb CiU.

Més enllà d’això, vaig veure en
Joan Herrera extraordinàriament segur, convincent, il.lusionant i aportant una enorme dosi de confiança que tanta falta fa. En un to més personal he de dir que em va fer sentir orgullós, i això, trobo, és clau en un context com l’actual, de tant descrèdit generalitzat per la política.

Per altra banda, aprofito també per destacar aquí una de les propostes que el mateix Joan Herrera, feia ahir al matí com és la d’elaborar un pla contra el frau fiscal i l’emblanquiment de
capitals atès que l’estat espanyol és un dels que té el nivell de frau
més elevat.

En concret, en Joan va proposar un pla de lluita
contra el frau i el blanqueig de capitals per fer front a la denúncia que
inspectors i tècnics d’Hisenda repeteixen que Espanya és un dels països amb
major nivell de frau mentre que l’administració espanyola no fa els esforços
necessaris per combatre’l.

En Joan va recordar que el frau fiscal s’avalua a Espanya en un 5% del PIB, uns
50.000 milions d’euros, semblant al pressupost que es destina a Espanya a
educació o a salut. “Ni el PP quan va governar ni el PSOE ara han combatut a
fons el frau fiscal. Els que defrauden són els que més tenen. Els treballadors
i classes mitjanes són les víctimes, perquè cada euro que es defrauda és un
euro menys per la sanitat pública, per l’habitatge protegit i per l’educació”.

“Sense impostos no hi ha drets socials i sense progressivitat en els impostos
no hi ha justícia”, recorda una i altra vegada en Joan, així com que “el problema
d’Espanya no són els impostos, sinó la baixa despesa pública en protecció
social”.

L’exemple d’Alemanya posa de manifest com un país que funciona lluita
contra el frau fiscal i els paradisos fiscals, de la mateixa manera que toca recordar que a Espanya el
23% del PIB és d’economia submergida: “Cal aconseguir que a Espanya la
defraudació sigui objecte de repulsa cívica a més de condemna penal”.

Entre les propostes del pla hi ha potenciar l’acció de la Fiscalia contra la
corrupció i la delinqüència organitzada, mesures contra els paradisos fiscals i
reforma del Codi Penal per augmentar la pena de presó per als casos més greus
de delicte i augmentar de 5 a 10 anys el termini de prescripció penal per al
delicte fiscal.

Font foto: O.D. / El Punt