Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Embargaments d’armes i responsabilitat europea

Després mesos de lluitar-hi, he aconseguit finalment que el Consell comparegui avui davant el Parlament Europeu per tal de donar explicacions sobre les continuades vulneracions del Codi de Conducta sobre exportacions d’Armes de les quals hem tingut notícies recentment (Birmània, Txad, Sudan, Marroc, Líbia, Israel, Colòmbia, etc…), així com sobre per què no s’ha adoptat encara la Posició Comuna que convertiria aquest instrument en jurídicament vinculant (recordo que la feina de caràcter tècnic ja està feta de fa temps, i que només falta que els governs dels Estats la signin. Adjunto també (en document adjunt) el llistat d’embargaments actualment en vigor per part de la UE, l’OSCE i l’ONU. Per cert, que aquesta és la mena de coses que els governs socialistes han deixat sovint de banda (recordo la frustració que a molta gent ens ha quedat amb la Llei sobre Exportacions d’Armament) i per la qual cosa és important que el PSOE es vegi condicionat per forces polítiques que el duguin a assumir postures més fermes, coherents i creïbles en relació (segueix…)

al control de les exportacions d’armes.

De vegades no n’hi ha prou amb votar només un President de Govern, cal ser conscients també de quines seran les prioritats i l’agenda que aquest President establirà. I, almenys pel què fa a les iniciatives internacionals sobre desarmament i control d’exportacions d’armament, els governs del PSOE, especialment quan han tingut majories absolutes, no s’han distingit massa dels del PP. En fi, sigui com sigui, adjunto a continuació la meva intervenció per al debat d’aquesta tarda:

Intervenció en plenària de Raül Romeva i Rueda en relació al Codi de Conducta sobre Exportació d’armament (11 de marzo de 2008)

Como ponente sobre el control de las exportaciones de armas de la UE he tenido ocasión de seguir muy de cerca el proceso de transformación del actual Código de Conducta en un instrumento mas eficiente y eficaz que permita controlar más y mejor las exportaciones de armas de la UE o de empresas de la UE.

Sin embargo, y a pesar de que el trabajo técnico elaborado por el COARM, hace ya tiempo que está hecho, seguimos sin comprender por qué el Consejo se resiste a adoptar la Posición Común que permitiría convertir el actual Código en un instrumento jurídicamente vinculante.

A pesar del secretismo que rodea todo debate de este tipo en el Consejo, sabemos que son sólo algunos países los que se oponen a hacer dicho paso, especialmente Francia, quien, al parecer, vincula dicha decisión a que se levante el embargo de armas a China.

Ambas cuestiones, sin embargo, son totalmente distintas, y condicionarlas supone una enorme falta de responsabilidad con relación a las numerosas víctimas que diariamente sufren las consecuencias de nuestra política irresponsable de exportación de armas.

Desde aquí les pido, por tanto, a la Presidencia eslovena, que no sigan retrasando más la adopción de la Posición Común, puesto que es precisamente la falta de control y la laxitud actual la que permite que, tanto oficialmente, como de forma ilegal, armas europeas acaben en manos de grupos terroristas, de dictadores y de facciones armadas que hipotecan el presente y el futuro de millones de personas, a las que, de forma necesaria, pero no por ello carente de un cierto cinismo, mandamos después nuestros equipos de ayuda al desarrollo.

Por otro lado, y de forma paralela a la Adopción de la Posición Común, es necesario también incrementar los esfuerzos en prevenir las ventas irresponsables de armas tanto a empresas como a fuerzas armadas nacionales y estatales; mejorar la aplicación de los controles sobre los intermediarios; controlar mejor a las compañías de transporte aéreo y marítimo implicadas en dichas transferencias; investigar a fondo la reciente vulneración de numerosos embargos como el que, en principio, afecta a las exportaciones de armas hacia la Junta Militar de Rangún o sobre el Sudan; impedir que las compañías privadas se lucren con la venta de las armas incautadas en el marco de operaciones PESD; y mejorar la transparencia y la calidad de los datos que los gobiernos proporcionan en sus informes anuales.

Por último, permítanme recordarles que cuando ustedes, los gobiernos, firmaron el Tratado de Lisboa, se comprometieron a que la UE actuara como un actor globalmente responsable. Lamentablemente, la dejadez y la falta de claridad y compromiso con relación al control de las exportaciones de armas no nos hace aparecer, en absoluto, como responsables.

Ya no está en juego, sólo, la responsabilidad, sino la credibilidad, de las instituciones europeas. Creo que no deberíamos olvidarlo.

AFEGIT DESPRÉS DEBAT I VOTACIÓ: adjunto aquí la resolució que finalment va ser aprobada.


Foto: Viktor Bout, considerat un dels més importants traficants d’armes, va ser detingut recentment a Tailàndia (veure noticia segons la BBC). Font: AP/BBC



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Armes/Desarmament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent