Nou escàndol al Parlament Europeu
Ara fa uns dies el Daily Telegraph desvetllava un nou escàndol en relació a les finances del Parlament Europeu (Criminal abuse of expenses by euro-MEPs). El detonant ha estat un informe de la Comissió de Control Pressupostari (COCOBU) segons el qual hi hauria alguns MEPs que farien un mal ús, fins i tot un ús criminal, dels diners que tots els diputats i diputades tenim a la nostra disposició per contractar personal d’assistència. L’informe és, de moment, secret, però alguns ja hem demanat que es faci públic i que si s’ha d’assenyalar responsables, que s’hi posi noms i cognoms. El tema no és nou, però segueix essent altament preocupant per, com a mínim, dos motius: (segueix…)
el primer perquè són ja nombrosos els casos coneguts de mal ús dels recursos i poca la resposta donada per la institució per canviar la lògica de funcionament, i el segon perquè en llegir aquesta mena de titulars la reacció immediata és pensar que tots els que hi treballem actuem de la mateixa manera.
El cas és, però, que tal i com explicava Jean Quatremer a Liberation (Le Parlément Europeen, nid de fraudes?), si algú s’ha distingit en la voluntat de canviar les coses és precisament en Gérard Onesta, el vicepresident del PE que ens correspon com a Verds-ALE, qui fa prop de set anys que batalla amb altres col.legues del bureau per fer avançar una reforma de les normes de funcionament que ha topat sempre amb l’oposició d’altres grups, sobretot els més grans.
Un tercer problema és el fet que, sovint, molts mitjans i periodistes només s’interessen pel Parlament Europeu quan apareixen casos d’aquesta mena, però com que ni segueixen ni fan cap esforç per comunicar què fem al Parlament Europeu, ni qui treballa, i en què, la imatge general és, un altre cop, la de ‘tots són iguals’. Aquest no és el cas, tot sigui dit, de’n Albert Segura, qui avui publica un article a l’AVUI sobre l’assumpte (adjunto en PDF) i qui fa temps que segueix ben de prop l’activitat europarlamentària. I és que tampoc tots els mitjans, ni totes les persones que es dediquen al periodisme, són iguals, ni actuen igual.
Tal i com deia en Gérard Onesta, l’informe és una veritable bomba, i personalment penso que hauria de servir d’oportunitat per tal d’impulsar la reforma que fa temps reclama la institució en relació a l’ús dels recursos.
Fets com aquests, així com la incomprensible, cara i contaminant peregrinació mensual cap a Estrasburg (de la qual ja n’he parlat en altres apunts –Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus– i contra la qual alguns MEPs fa temps que fem campanya) són certament preocupants i reclamen de respostes ràpides i contundents. La credibilitat de les institucions està en joc, i no oblidem que d’aquí a poc més d’un any hi ha eleccions al Parlament Europeu.
Tot plegat és força trist, especialment per a qui, com és el meu cas, ens creiem això que fem, i ho fem amb tota la il.lusió, professionalitat i dignitat de la que som capaços i capaces, malgrat l’isolament, el desconeixement general i la perenne sensació que poca gent és conscient del què s’hi cou a Brussel.les.
Font foto: Parlament Europeu
No segueixo el teu bloc i no sé si ja ho has fet, però podries parlar una mica, també, de com s’ha finançat l’AVE aquest tan joiós que converteix Barcelona en un barri de Madrid, i concretant que s’ha finançat en un 72% amb Fons de la Unió Europea, mentre els vostres eterns amics socialistes, ara que estan en campanya, s’atribueixen tot el mèrit d’aquesta entrada en funcionament. Cal recordar, també, que el traçat de l’Alta Velocidaz Espanyola segueix la plantilla sobre mapa que va posar en marxa el PP, i el PSOE la compleix al peu de la lletra, en aquesta concepció Madritocèntrica que pugna desesperadament per convertir els castellans en allò que no seran mai: gent oberta i tolerant.
El govern de Brusel·les ja ha renyat reiteradament l’executiu espanyol per no dir d’on surten les misses de l’AVE. Fes-te’n ressò, home, i a veure si els teus correligionaris d’ICV no besen tant els peus de Sa Majestat ZP, o s’Altesa Hereu, i no es produeixen espectacles vergonyants com el de l’Ajuntament de Barcelona, en què CiU, ERC i ICV estaven a favor del reconeixement de Kosovë, i l’absència d’un regidor socialista, (el PSC-PSOE votava al costat del PP el no reconeixement al nou país europeu), que comprometia que els unionistes espanyols guanyessin aquesta votació, va fer que un il·lustre regidor d’ICV el nom del qual no vull recordar, es passés al costat del PSOE-PP barcelonins per guanyar la votació i obtenir l’espanyolíssima resolució que l’Ajuntament de BCN no reconeix Kosovë.
No sé com funciona a Europa, però aquí sou una p… sucursal socialista.
Feu-vos-ho mirar.