Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Païr, pensar, actuar

Toca, primer, païr els resultats. No són bons. Perdre un escó de dos, tenint en compte la gran feina, la bona campanya i l’excel·lent candidatura presentada fa mal. Molt de mal. Especialment perquè el segon escó ha quedat a uns poquíssims centenars de vots. Tanmateix, cal pensar per què ha passat. Personalment no crec que hi hagi tant una dimensió de vot de càstig com de vot útil. Legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l’actual llei electoral. Finalment toca actuar. Malgrat que els resultats són, globalment, dolents, si els analitzem a fons, avaluant especialment els llocs on s’han mantingut percentatges (aguantant per tant el vot útil) o fins i tot on s’ha pujat en percentatges i vots, constatem que la línia iniciada, i extraordinàriament encarnada per en Joan Herrera, és bona. Segueixo, per tant, confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional. Toca, això sí, parlar de la forma que aquesta haurà de tenir. Ningú ha dit mai que sigui fàcil. Em limito a constatar que és necessària.
Foto: Joan Herrera defensant el pla de Rodalies al Congrés. Font: El Pais



  1. Païr, pensar, actuar. M’ha agradat la teva valoració. I, a més, que la faci un polític que està a primera línia de foc com tu.

    Ahir al vespre semblava que tothom estava content excepte els d’Esquerra (s’ha de reconèixer que van reconèixer -valgui la redundància- que havien estat mals resultats els obtinguts pel partit al que milito), fins i tot vosaltres veu comparèixer contents, tard, però contents. Avui, amb els resultats ja definitius, no havent assolit els objectius, m’agrada veure que n’hi ha molts que us ho mireu amb humilitat, amb voluntat d’autocrítica, pero sobretot amb ganes de remuntar.

    Lamento l’espanyolització de l’anomenada esquerra verda -el vostre discurs en en el terreny nacional català és molt ambigu- però això no treu a què sigueu amb qui Esquerra pot sumar esforços, i el Govern de la Generalitat n’és una demostració.

  2. S’ha vist clar que els dos socis petits del tripartit no aconsegueixen sinó enfortir el PSC a costa seva. Seria l’hora d’intentar bastir com dius tu una Esquerra Nacional, i això passa per tendir ponts de concòrdia entre ERC i ICV i potser trencar-ne amb el PSC. I crec que de part d’ICV els encarregats de fer-ho sou la Camats, l’Herrera i tu mateix.
  3. Raül,
    Fas una bona valoració. Jo em sento molt tocat, gairebé enfonsat. No puc entendre què ha votat la ciutadania catalana. Ha guanyat el “que ve el llop”. què més han de fer els del PSOE perquè la societat reaccioni. Es van carregar l’estatut i ens ho van dir a la cara! Han fet una gestió pèssima de les infraestructures, i la gent els ha votat massivament. Han donat llicència perquè encara es retalli més l’estatut i no compleixin amb el pactat. Si no els castiguen de cap de les maneres… Herrera no mereixia aquests resultats, com tampoc no se’ls mereixia Ridao. El que més em dol és que Catalunya ha votat com una província més d’Espanya. Els resultats no són diferents als de Cuenca, si mirem el que ha passat a Tarragona o a Lleida.
    Cal seguir treballant però, tot i que avui ho vegi tot negre.
    salut,
    emigdi

  4. Jo també estic molt tocat. Hem deixat el PSOE amb les mans lliures per fer i pactar el que vulgui amb qui vulgui i a conveniència. Els dos partits d’esquerra no podran apretar gens el PSOE, que podrà buscar aliances i pactes amb qui vulgui, amb el perjudici que això comporta per la classe treballadora i per la nació catalana.
    És hora de fer un canvi, valent i ambiciós. És hora de parlar de la classe treballadora CATALANA. Tots junts i tots a la una. ERC i ICV! Fem desaparèixer les sigles històriques per buscar projectes nous i il·lusionants, d’acord amb la realitat actual. Construir ponts d’aliança de les esquerres més esquerres per fer front al centre-esquerra que representa l’ara totpoderós PSOE.
    ENDAVANT!

  5. És un fet que la política és cruel …. i produeix un decensís creixent. Els dos escons eren d’ICV-Verds. Era de justícia. Els vietnamites diuen que ‘ vam pedre moltes batalles pèrò mai una guerra’.

    Pensem doncs, que l’esquerra, tota, ha perdut moltes eleccions, però mai defallirà; l’espai hi és, no s’escamparà mai.
  6. M’agrada veure que no soc l’únic que opino que ERC i ICV es podrien i s’haurien de posar d’acord en molts temes i marcar línia en el Govern de la Generalitat. Si no, a les properes eleccions s’us menjaran. En els darrers anys, tant vosaltres com ERC heu estat acceptant massa coses que, els qui us vam votar a uns i altres, no pensavem que arribaríeu a acceptar. I això porta a decencís i, per tant, a abstenció o a vot útil, que per fer a polítiques de centre-esquerra i espanyolistes ja hi ha el PSOE, i no són temps per a fer renúncies.

  7. Jo crec que sí que hi ha hagut vot de càstig: molta gent perceb, pateix i no entén els episodis de repressió violenta per part del Mossos, el màxim responsable dels quals és d’IC-V. Què en penses d’aquesta qüestió?
    Felicitats pel bloc!

    Pep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política espanyola (des del PE) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent