Debat i propostes
Vaig seguir amb atenció el debat dels caps de llista per Barcelona que ahir va emetre TV3. Cap sorpresa. Crec que tots van estar perfectes en el seu paper. Va ser, des del punt de vista d’una persona espectadora, un debat prou clarificador per saber què ens hi juguem el 9M, i de com està el pati. En altres paraules, ahir vàrem veure, sanament, la riquesa d’opcions polítiques existents a Catalunya, i per tant la necessitat de no caure en el tan perillós com contraproduent autoengany del vot útil. Insisteixo un cop més: el dia 9 no ens juguem només un NOM, el de qui presidirà el Consell de Ministres, sinó, sobretot, una AGENDA. I donat que algunes i alguns de nosaltres aspirem a que aquesta agenda inclogui temes com el Canvi Climàtic (de manera seriosa, no retòrica), el dret a l’avortament i a una mort digna, la lluita contra el frau fiscal, la publicació de les balances fiscals, (segueix…)
el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat, el calendari de
tancament de les nuclears, l’aposta per un model energètic basat en
l’eficència i les renovables, l’enfortiment de la xarxa de
ferrocarrils, especialment rodalies i regionals, o l’aposta per una
Europa (UE) que faci el salt polític, més enllà de l’actual dimensió
mercat-suma d’Estats, que tant de temps reclama, ens va quedar molt
clar que si bé és altament preocupant, i clarament a evitar, un retorn
del PP al govern de l’Estat, també ho és una majoria absoluta del PSOE,
o fins i tot un PSOE que pacti amb CiU.
Més enllà d’això, vaig veure en
Joan Herrera extraordinàriament segur, convincent, il.lusionant i aportant una enorme dosi de confiança que tanta falta fa. En un to més personal he de dir que em va fer sentir orgullós, i això, trobo, és clau en un context com l’actual, de tant descrèdit generalitzat per la política.
Per altra banda, aprofito també per destacar aquí una de les propostes que el mateix Joan Herrera, feia ahir al matí com és la d’elaborar un pla contra el frau fiscal i l’emblanquiment de
capitals atès que l’estat espanyol és un dels que té el nivell de frau
més elevat.
En concret, en Joan va proposar un pla de lluita
contra el frau i el blanqueig de capitals per fer front a la denúncia que
inspectors i tècnics d’Hisenda repeteixen que Espanya és un dels països amb
major nivell de frau mentre que l’administració espanyola no fa els esforços
necessaris per combatre’l.
En Joan va recordar que el frau fiscal s’avalua a Espanya en un 5% del PIB, uns
50.000 milions d’euros, semblant al pressupost que es destina a Espanya a
educació o a salut. “Ni el PP quan va governar ni el PSOE ara han combatut a
fons el frau fiscal. Els que defrauden són els que més tenen. Els treballadors
i classes mitjanes són les víctimes, perquè cada euro que es defrauda és un
euro menys per la sanitat pública, per l’habitatge protegit i per l’educació”.
“Sense impostos no hi ha drets socials i sense progressivitat en els impostos
no hi ha justícia”, recorda una i altra vegada en Joan, així com que “el problema
d’Espanya no són els impostos, sinó la baixa despesa pública en protecció
social”.
L’exemple d’Alemanya posa de manifest com un país que funciona lluita
contra el frau fiscal i els paradisos fiscals, de la mateixa manera que toca recordar que a Espanya el
23% del PIB és d’economia submergida: “Cal aconseguir que a Espanya la
defraudació sigui objecte de repulsa cívica a més de condemna penal”.
Entre les propostes del pla hi ha potenciar l’acció de la Fiscalia contra la
corrupció i la delinqüència organitzada, mesures contra els paradisos fiscals i
reforma del Codi Penal per augmentar la pena de presó per als casos més greus
de delicte i augmentar de 5 a 10 anys el termini de prescripció penal per al
delicte fiscal.
Font foto: O.D. / El Punt