Ahir vaig assistir a la darrera conferència del cicle Pautes per a una vida feliç que ha organitzat La Caixa a Tarragona. El tema era Austers en un món de consum. L’exposició va ser rigorosa i amena. Hi va ajudar el to suau i reflexiu de la jove conferenciant. Conclusió: urgeix fer un consum responsable
“Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit.” locució llatina originària del comediògraf llatí Plaute (254 adC – 184 adC) a la seva obra Asinaria, o La comèdia dels ases. “Un llop, que no un home, és l’home per a l’home, quan ignora de qui es tracta.” Un bon dia al Lluís
El convidat. Salvador Cardús. Sociòleg. Les seves opinions són vessades en moltes publicacions. A l’AVUI i a la tertúlia de El Matí de Catalunya Ràdio, per exemple. La seva veu sempre és escoltada amb atenció i la seva anàlisi,tinguda molt en compte. Per a Salvador Cardús ser optimista o pessimista no depèn de la informació
El pessimista és un optimista ben informat. Que és com dir que l’optimista ho és per manca d’informació. O, si voleu, que l’optimista és o bé un estúpid o un egoista que viu d’esquena al món. Sembla que no queda més remei que ser pessimista. Com cada setmana resumim l’interessant espai d’ El Matí de
No sé què em passa. Em sento estrany. No tinc ganes de res. No m’ho explico perquè sempre tinc coses a fer o amb què passar l’estona agradablement. Però ara em sento desganat i ni amb ve de gust escoltar música, ni mirar pel balcó, ni entretenir-me amb la televisió, ni agafar una poesia. De
Erotisme i poder van de bracet. Així ho palesa el llenguatge. Les relacions amoroses, les descrivim com una conquesta. “Ella ha conquistat el seu cor, ell l’ha conquistada.” El poder està en el cor de la relació entre sexes. Aleshores no és estrany que el poder exerceixi atracció eròtica. El poder desperta admiració. L’admiració provoca
“El poder és l’afrodisíac per excel.lència”, diu el Henry Kissinger, que de poder en sabia! La sentència tal com l’hem exposat va sortir de la boca del franquista Jesús Fueyo. Després, s’ha repetit moltísimes vegades com donant-la per bona. – Què tal la teva filla?– Mira surt amb un advocat. Surt amb un … metge,
Ahir em van parlar dels rèdits del silenci. Tothom és ben conscient que els decibels ens trepen el cervell. Per això, no calia que ens expliquessin la importància del silenci sinó els beneficis que se’n deriven. I amb quins exercicis aconseguir-ho. A mesura que anava sentint la conferenciant, es notava que els esperits dels presents
Conversant amb el meu pare un dia em va dir solemnement: “Escolta, si algun dia t’has de penedir d’alguna cosa que no sigui pel que has deixat de fer sinó pel que has fet.” Val la pena penedir-se? ens preguntàvem en el bloc anterior. El passat, el portem sempre a sobre: forma la part essencial
Què hem de fer amb el nostre passat? Així comença A.Bassas introduint la reflexió setmanal Veritat o mentida? El conductor d’aquest espai, Aldolf Beltran ens ofereix dues cites per anar fent boca. Katherin Mansfield, magnífica escriptora de començaments del s. XX, pren postura amb aquestes paraules. “Que sigui una norma de la teva vida no
No em puc estar de comentar les afirmacions de Jordi Llovet que vaig transcriure en el darrer bloc. Són totalment oposades a la meva visió de la vida i penso criticar-les. Primer recordem-les. “A mi m’amarga l’existència la ximpleria, justament el que per a la majoria és motiu de gresca: carnavals, caps d’any… Allò
“Ignorance is bliss” diuen els britànics. Rebo periòdicament la revista d’Amnistia Internacional perquè en sóc soci. Però moltes vegades ni l’obro. No puc, ho sento. Per una banda, no penso restar al marge del dolor i de la injustícia. Per això hi col.laboro. No he tancat mai els ulls a la injustícia. Però, per altra,