BioSofia

Erotisme i poder van de bracet. Així ho palesa el llenguatge. Les
relacions amoroses, les descrivim com una conquesta. “Ella ha conquistat el seu
cor, ell l’ha conquistada.” El poder està en el cor de la relació entre sexes.

Aleshores no és estrany que el poder exerceixi atracció eròtica.

El poder desperta admiració. L’admiració provoca desig d’acostament i quan aquesta admiració i aquest acostament
s’adrecen a una persona del sexe contrari, el poder es revesteix de desig
sexual. Indistint el motiu de l’admiració, tot i que hi ha qualitats que
imanten més que altres. El poder per sobre de totes.

Ser seduït o seduïda permet sentir com a pròpia la qualitat del
poderós o poderosa. És participar del seu caràcter, incorporar el poder de
l’altre. El poder no és una tómbola. Qui l’ostenta ha de gaudir d’un caràcter
especial: se n’ha de saber per estar al damunt de l’onada social. És aquest
caràcter de la persona que sap estar al cim, el que exerceix admiració i
atracció. En el sexe contrari l’atracció es fa desig. Desig del cos, i de
l’emoció sexual compartida amb un caràcter guanyador. És l’eròtica del poder.

(En el cas d’una mortal qualsevol que es casa amb un príncep, manca aquest atractiu del caràcter i l’únic que sedueix és compartir la més elevada posició dintre de la comunitat.)

Qui té poder atreu, però qui se sent atret(a) i es deixa conquistar
també es considera poderós(a) i conquistador(a). Qui és escollit pel poderós/a
també creu que conquesta: haver atret al poderós/a mai no es considerat una
cosa totalment passiva, sinó fruit d’algun atot de seducció que s’ha sabut
manejar amb picardia. Estava en competència amb altres aspirants i finalment ha
estat l’escollit o escollida gràcies a un treball de conquesta. En l’amor i en
el sexe qui conquesta és conquistat i el treball de la persona escollida
consisteix a esforçar-se per mantenir l’atracció, a seguir conquistant.

El sexe remou sentiments i aquests es converteixen en una eina de poder
en mans del qui ha estat escollit/da. El sexe és un joc de poders. Dos pols
d’una mateixa força. Inicialment qui ostenta el poder social pot escollir i
rebutjar, però el treball de l’escollit és crear dependència i equilibrar els
pols de la força. En alguns casos s’arriben a invertir i tot, i l’escollit/da
arriba a exercir més poder social que el company que l’ostentava inicialment.

Erotisme i poder van junts. Amb graus i matisos segons les persones.
El poder tampoc ha de ser atraient per a tothom necessàriament. De petits anem aprenent que no tothom pot manar i assumim els rols secundaris; fins i tot desviem el desig cap a altres satisfaccions (Adler). En el món fenomènic tot és
relatiu i, si es tracta del món humà, la variabilitat és enorme. Dit això,
sembla lògic que qui té poder tingui més capacitat d’atracció i “conquesta” per a la majoria. Com s’explica sinó l’interès de tanta gent pel que fan els famosos? Qui pot dir que s’ha escapat del tot d’aquesta xarxa?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!