BioSofia

No sé què em passa. Em sento estrany. No tinc ganes de res. No m’ho
explico perquè sempre tinc coses a fer o amb què passar l’estona agradablement.
Però ara em sento desganat i ni amb ve de gust escoltar música, ni mirar pel balcó, ni entretenir-me amb la televisió, ni agafar una poesia. De
fet, voldria escriure unes idees que abans em ballaven pel cap, però és que tinc
la impressió que no rajarà res i em fastiguejarà qualsevol cosa que escrigui.

Això no pot ser. Els últims temps ja m’ha passat alguna que altra
vegada. Noto, a més, que la casa em cau a sobre, a mi que m’agrada estar-m’hi
perquè hi trobo tot el que més em complau.

Doncs, me’n vaig. Sortiré. Què he de comprar? em dic a mi mateix com per
justificar la meva deserció. Sembla que hagi de tenir un motiu per sortir. És
clar, sortir per sortir, sortir per no anar enlloc, sembla de tontos. Però he
de sortir. M’està agafant una nyonya, una desgana que ja sembla infinita… i
no pot ser.

Surto! Surto a no fer res, simplement a estirar les cames, a fer un
tomb. Tot sol, tant se val.

Surto a buscar les ganes. Si no tinc ganes, surto a buscar-les!

Només posar els peus al carrer, alguna cosa comença a canviar. M’entren
sorolls, o silencis. Persones i espais ampliats renoven el meu camp visual…
El pit se’m deixonda i pren més volum. Alguna cosa circula amb empenta dintre el
meu cos, des de les cames fins als pulmons seguint camí cap al cervell. Sense
parlar de màgia, però sí de sorpresa, les meves amigues, les idees, s’aboquen
de nou al pensament i tornen a jugar divertides per donar-me l’alegria de nous
pensaments, noves formulacions, noves comparacions. M’han tornat les ganes.

Pareu! que no he agafat el boli i us esmunyireu sense deixar-me més que
la recança d’haver-vos perdut! No em vingueu totes de cop. A veure, repassem,
fixem-les a la memòria, que se m’estan acudint coses massa bones per a no
retenir-les. És un devessall! Tinc ganes de tornar aviat a casa a escriure-les.
Sí, en tinc ganes!

Lleugerament cansat m’assec davant del teclat. Aquest cansament m’ajudarà
a romandre més temps assegut. No paro d’escriure. M’han tornat les ganes. M’ho
estic passant pipa. He sortit a buscar les ganes i les he trobades.

Ja ho sé per altres vegades. Si ho penso bé, les ganes poques vegades vénen
soles. Que no en tinc? Sortiré a buscar-les!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!