BioSofia

Ahir vaig assistir a la darrera conferència del cicle Pautes per a una vida feliç que ha
organitzat La Caixa a Tarragona. El tema era Austers en un món de consum. L’exposició va ser rigorosa i
amena. Hi va ajudar el to suau i reflexiu de la jove conferenciant.

Conclusió: urgeix fer un consum responsable i
autoregulat. Jo, a més, hi afegiria que ens cal orientar el consum de manera
que ens faci ser una mica més feliços.

Com?
Que no és el consum afollat el mal d’aquesta nostra societat? Que no és la
mentalitat consumista la responsable que pensem que la felicitat està en la
propera compra? Que no és el consumisme, la causa i la conseqüència d’una
producció capitalista i gens sostenible?

Ara,
però, vull proposar no tant un consum responsable, com un consum que ens faci
més feliços. Algú em preguntarà com puc ser feliç gastant diners que podrien
pal·liar la carència de béns bàsics que pateix bona part de la humanitat. Com
puc estar gastant alegrement quan sé que un 18% dels meus compatriotes no
guanyen ni 500€ al mes?

Res.
Jo crec que consumir no és el problema. Ni tampoc consumir massa perquè qui pot
determinar la quantitat de consum que passa a ser consumisme? No, el problema
rau sobre tot en el fet que no sabem consumir. Consumim sense gaudir-ne. No
sabem treure satisfacció del que consumim. Engolim els productes, no els
assaborim. Per això passem àvidament d’un mòbil a l’ altre, d’un ordinador a un
altre, d’uns mobles a uns altres… No vinguem amb excuses: les millors
prestacions del mòbil que penso comprar-me no em són gens necessàries. Ni la
superior potència de l’ordinador que tinc al cap, ni el nou disseny dels mobles
de les exposicions, ni… És veritat: En Joan, un amic meu, va i es compra un mòbil amb navegador incorporat. Aquest navegador
només va ser la joguina de dos dies, després, el mòbil va servir com sempre,
per trucar i enviar missatges!

O aprenem a jugar amb el que
tenim, a valorar-lo, a gaudir-ne o el neguit d’anar passant d’una cosa a una
altra no s’acabarà mai. O juguem amb els productes de consum o nosaltres en
serem la joguina. La publicitat ens distreu del que tenim i ens obliga a
fixar-nos en novetats llamineres. Aquesta fixació constant en el que no tenim
és negativa i ansiògena.

La
Laia té quantitat de roba que només s’ha posat una o dues vegades. El Xavi
guarda CDs de música baixada per internet que només ha escoltat el dia que li
van arribar al disc dur. Jo exhibeixo una llibreria amb una pila de llibres que
no sé quan se m’acudirà de llegir. Acumulem. Adorem la quantitat i ignorem la
qualitat. Ignorem el gaudi de les coses que ja tenim, oblidem la felicitat que
guarden les coses que un dia ens van il.lusionar.

Això no és consumir. És just el contrari. És deixar de consumir el que
tenim per pensar en el que no està al nostre abast. Proposo usar el que
tenim sense lamentar-nos d’allò que ens falta i que no ens fa cap falta. La
felicitat no està en la propera compra sinó en l’ús satisfactori del que ja és
nostre. Consumir és extreure el gaudi dels objectes presents. Consumir pot ser
és un granet de felicitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!