Si ahir penjava una entrevista en àudio que vaig poder fer a Jordi Solé i Camardons, avui us ofereixo un altre document sonor. Es tracta d’una xerrada informal amb dos independentistes i militants d’ERC d’Arenys de Mar. L’un, Maiol Sanaüja, és també blocaire (http://maiolsanauja.blogspot.com) i fa poc va penjar un apunt amb el títol "Adéu
La setmana passada vaig tenir ocasió d’entrevistar Jordi Solé i Camardons(http://www.escriptors.cat/autors/solecamardonsj/pagina.php?id_sec=584) arran de l’aparició del seu darrer llibre La llengua que ens va parir: http://www.tribuna.cat/Llibres_recomanats/Llibres/La_llengua_que_ens_va_parir/http://www.vilaweb.cat/www/verbalia/recomanacions/fitxa?p_idcmp=2390053http://paper.avui.cat/article/opinio/73563/memoria/historica/linguistica.html Solé és autor d’una extensa producció bibliogràfica i col·labora també a nombroses revistes. El llibre ha estat publicat per DUX ( http://www.duxeditorial.com) El bloc Setembre negre també li va fer
Hi ha melons que triguen a obrir-se i quan finalment s’obren un s’adona que allò ja no s’ho pot menjar ningú. El PSC ha mantingut en silenci els eventuals crítics i ha aconseguit la complicitat de la majoria de mitjans. S’ha presentat durant molt de temps com un partit de centre, que vol dir deslligat
1. Apunt de Joan Ridao2. Gerro d’aigua freda de David Madí3. Les dades del CEO sobre la voluntat política de ser estat 1. Apunt de Joan Ridao Joan Ridao va publicar fa uns dies un interessant apunt que sota el títol "La Conferència Nacional 2007 comença a caminar" inclou frases com aquesta: "L?objectiu de la
TV3 emet un programa que consisteix a triar una llar i prendre’ls el televisor, deixar-los sense tele. Es planteja com un experiment. Telerealitat, potser? A algú li deu fer gràcia, però a mi m’ha fet pensar. Per què es fa un programa com aquest? Per què funciona? Quin interès té? De fet, jo no podria
1. Xavier Febrer2. Alejandro Caballero3. L’humor negre de Joan Ferran4. Àlex Valiente 1. Xavier Febrer Recentment ha passat pels destacats de Poliblocs un apunt de Xavier Febrer d’aquells que fa preveure un mandat ple de turbulències, però no és pas l’únic. Val la pena seguir l’evolució del bloc d’en Xavier, que malgrat que a Poliblocs
No és que tingui un gran interès a parlar d’un partit tan residual com el PP. Per molt que les seves posicions es radicalitzin, tenen un sostre electoral molt clar i ja el van trobar amb l’estratègia vidalquadrista. En l’àmbit de l’espanyolisme a Catalunya, el problema no és tant el PPC com el PSC. Amb
Aquest bloc ha quedat gairebé sol en la seva petició de dimissió del conseller d’Educació Ernest Maragall. Dic gairebé perquè m’acompanya Moisès Rial des del seu bloc Llibertats. Però com que estic convençut que la dimissió de Maragall és necessària pel bé del país, la continuo demanant. Qui vulgui s’hi pot afegir, que serà benvingut.
Joan Oliver escriu a les seves Engrunes "En Ramon Trias Fargas deia que els catalans no seríem independents fins que no ens hi obliguessin. Sembla que darrerament els senyors advocats de l’Estat i els senyors magistrats del Constitucional ens hi obliguen molt. I més que ens hi obligaran en els propers mesos." Es consolida, doncs,
Potser no es percep si es mira massa de prop, però l’espai nacionalista, aquell que havia tingut el nucli a CiU i que havia aconseguit aglutinar la majoria de la societat catalana al voltant de Pujol, es va sobiranitzant. No conec ni un sol cas d’un sobiranista que se n’hagi desdit, i en canvi cada
Miquel Iceta ha penjat al seu bloc un article que l’ABC li va publicar dijous. Hi diu força coses que es poden comentar: "Para ser catalanista ni siquiera es necesario afirmar que Catalunya es una nación ni, menos aún, pensar que la plenitud de Catalunya sólo puede alcanzarse a través de la independencia." És cert.
S’entén que algunes persones del PSC estiguin contents pel nomenament de Carme Chacon. El màxim objectiu d’aquest partit que es resisteix a tenir grup propi (és a dir, personalitat pròpia) a les corts espanyoles és que Zapatero els obsequiï promocionant-los. Ara són nombrosos els socialistes que veuen amb satisfacció que Chacon sigui ministra. Els avantatges
Segons quina sigui l’evolució dels corrents interns d’ERC Reagrupament i Esquerra Independentista, segons com acabi la proposta de Lluís Rovira per desfederar CDC i Unió, i segons com evolucionin les CUP i altres realitats polítiques, ens podríem trobar a l’inici d’un període de fragmentació en l’espectre polític català. Això és dolent? Per si mateix, no
Aprofitant els avantatges de reproducció d’àudio que ofereix imeem, he pensat que estaria bé penjar la meva intervenció en una xerrada que es va fer a Arenys de Mar el setembre de l’any passat. Amb el títol de Llengua i territori, i en el marc del Correllengua, es va convidar el biòleg Pere Alzina, l’agricultor
Agraeixo públicament a Manel Bargalló, autor del bloc Des de l’exili, escrit des de Karlsruhe, Alemanya, que hagi tingut l’amabilitat de respondre de manera tan extensa a un apunt que vaig publicar en alusió a un de seu. És un plaer debatre amb ell sobre qüestions que ens interessen a tots dos i sempre amb