Joan Oliver escriu a les seves Engrunes "
En Ramon Trias Fargas deia que els catalans no seríem independents fins
que no ens hi obliguessin. Sembla que darrerament els senyors advocats
de l’Estat i els senyors magistrats del Constitucional ens hi obliguen
molt. I més que ens hi obligaran en els propers mesos." Es consolida, doncs, el seu independentisme. Com en el cas de Jordi Cabré, si fa uns mesos els seus articles traspuaven més partidisme convergent que no pas independentisme, fa un temps que l’aposta independentista és més clara i valenta. Esperem que continuï així. Ens calen totes les veus per posar la qüestió a l’agenda política.
Però el mateix dia es pot llegir a
El Punt unes
declaracions de l’exconseller Joaquim Ferrer en en marc de la conferència Catalunya en l’Espanya del segle XXI. Per Ferrer, Espanya ja no és un estat hostil a Catalunya. A més, també diu que els Països Catalans no funcionen. I finalment, la notícia explica que "
Arran del pronunciament sobiranista de la JNC,
Ferrer va insistir que CDC és un partit plural que no es manifesta
independentista."
És possible que mentre un sector crític d’ERC vol avançar el congrés perquè no veu prou clara l’estratègia per arribar a l’estat propi, a CiU hi hagi aquestes contradiccions i les aigües, tan tranquil·les? Ja ho sabem que CiU no es manifesta independentista, però la qüestió és si s’hi hauria de manifestar tenint en compte que l’autonomisme ja no dóna més de si, que l’Estat espanyol no es vol federalitzar perquè quan ha pogut fer-ho no ha volgut, i que el projecte nacionalista no ha arribat on havia d’arribar. Si hem de continuar construint el país en tots els nivells (econòmic, cultural, cívic, etc.) necessitem un estat. I el necessitem perquè el que ara tenim ens és hostil. Clarament hostil, diria jo. I si l’exconseller no ho veu així, hi té tot el dret, però no coincidim, i crec que no sóc l’únic, i que a CiU hi ha moltes més persones que perceben aquesta hostilitat.
si ho fos li riurien les gracies i estarien contents de que fos ministre. Al cap i la fi els de CIu son els reis a l’hora d’inventar-se arguments per a justificar qualsevol actuacio seva. Aixo si, amb els d’ERC sempre i filan molt prim.
El què diu l’exconseller ho veig com un intent d’autoanestesiar-se? o de fer veure que. Crec que ja no pot esperar gaire èxits d’aquesta estratègia.
Per altra banda, interessant també les declaracions de l’Alfons Lòpez Tena ahir a El Punt (Comarques Gironines). Que no he pogut trobar a arxiu de notícies. Penso que és molt bo que ens adonem de les trames econòmiques que des de l’estat espanyol han anat fent feina contra Catalunya. I, no només en aquest tema, a qui surti amb allò de teories estranyes sobre victimismes, no els penso escoltar, igual que faig amb els intents de desdibuixar la realitat de l’exconseller Joaquim Ferrer. Vull dir que no ho puc prendre com una manera de mirar-s’ho. O, per a definir-me millor: no puc fer-ho en els termes que parla. Si un cas podria entendre que es mira el món pensant-se que es pot continuar enganyant el personal a partir de velles inèrcies i dominis. Aquest és un altre assumpte, sobre el que li preguntaria: tant poc creu en les seves propostes que creu que només s’aguanten a preu d’engany i del desdibuix i repressió socials? De passada m’agradaria saber per què utilitza la paraula ‘plural’ per a despistar la resposta i embolicar la troca.
Parles d’hostitlitat, cert, llegeix les preguntes i les respostes a aquesta entrevista a la ministra d’educació, crec que és escandalós el tractament que fa l’entrevistador de Catalunya i el que respon la ministra.
http://www.20minutos.es/noticia/259992/0/siento/eje/mal/
Jo d’això en dic hostilitat.
Salut