Potser no es percep si es mira massa de prop, però l’espai nacionalista, aquell que havia tingut el nucli a CiU i que havia aconseguit aglutinar la majoria de la societat catalana al voltant de Pujol, es va sobiranitzant. No conec ni un sol cas d’un sobiranista que se n’hagi desdit, i en canvi cada dia són més les veus que donen entenent que si es vol seguir impulsant el projecte nacionalista cal apostar per la plena sobirania, per l’autodeterminació. Potser caldria mirar-ho amb lupa, entitat a entitat, revista a revista, diari a diari, web a web, militant a militant. Si es fa, resulta evident això que dic, i s’imposa que la sobiranització del nacionalisme és només qüestió de temps, qüestió d’esperar que la majoria es visualitzi i es consolidi.
La línia engegada per Lluís Rovira i que aquest bloc va ser un dels primers a comentar continua endavant. Avui és
El Singular Digital qui ofereix una
entrevista al conseller nacional de CDC per Salt. No deixa de sorprendre’m allò que hi explica, les reaccions que va suscitar al darrer congrés. Sembla ser que diverses persones li van donar suport, que hi van veure alguna sortida. Com si fossin nombrosos els militants de CiU que veuen més inconvenients que no avantatges en la federació. Però sembla que tot s’ha de dir en veu baixa, per no fer soroll, per no desestabilitzar el partit. Fa l’efecte que hi ha por, i la por, en política, és mala consellera.
Segons explica Rovira, "Artur Mas va dir que espera una raó de pes per trencar amb Unió i que no li tremolaria la mà". Això, és clar, no és garantia de res i pot ser una excusa per allargar l’agonia i prou. De fet, que Duran renegui de la independència quan aquest és un objectiu de bona part de la militància de CDC ja és motiu suficient. També llegim a l’entrvista que "hem acordat amb el suport de la JNC intervenir en la Universitat Catalana d?Estiu", cosa que converteix Prada de Conflent en un dels punts més calents d’aquest estiu polític, tenint en compte que també s’hi farà una presentació de la iniciativa estatpropi.cat.
L’evolució de la proposta de Rovira, com sabeu, es pot seguir des del bloc Desfederem-nos. En tot cas, és bo que El Singular Digital se n’hagi fet ressò. El director aquest diari electrònic havia estat blanc de força crítiques des d’aquest bloc, però les seves posicions obertament sobiranistes per damunt dels interessos de partit el fan ara molt més interessant. L’espai de comunicació català és divers, però cada vegada resulta més difícil situar-se en l’àmbit nacionalista i defugir el debat de l’independentisme. El dia que hi hagi un posicionament conjunt a favor d’un estat propi per part de la pemsa del país, el pas endavant serà considerable.
L’independentisme a CiU sempre hi ha estat present, tot i que latent. Una de les poques frases salvables de Felip Puig és aquella, no sé si original seva, que diu que per l’independentisme cal lluitar cada dia però no parlar-ne mai (crec que hi afegia quelcom que ara no recordo). ERC n’era una versió més desacomplexada, i jo diria que necessària per estirar del carro a on CiU hi anava afegint adhesions des de la moderació. Ara, però, s’ha convertit en la versió més negativa de l’altra cara de la moneda d’aquella frase: "parlar cada dia de l’independentisme però no lluitar-ne mai".
I CiU, no cal dir-ho, porta una època molt desorientada en aquest aspecte. Crec que seria imprescindible tornar a aquell esquema, com a pas previ per a fites majors. A CiU hi ha molta gent interessada, em sembla. I a ERC ni t’explico. O sigui, que acabarem tornant-hi, sens dubte.
Jo personalment no m’ho crec. El primer que cal quan un vol una cosa es vervalitzar-la, es a dir expersar alló que és un desig " Volem la indepedència", la segona es escriure-ho i finalment lluitar-hi.
CDC va pel primer pas i no pas com a conjunt sino i només a nivell individual, les JNC encara no ho han escrit ni com a prinicipi polític just estan vervalitzant-ho.
El procés és llarg, car i molt costos per a CDC que no renunciarà per les bones a la centralitat poltica per deixar-la en mans del PSC.
Només ho fara quan la centralitat sigui ser independentista, i per això falta converncer molta gent.
Li plourien pals de tot arreu, els més forts des d’en Duran -ja desvinculats Unió i CDC-, tot seguit els dels socialistes, PP no diguem, i qui faria baixar el Sant Cristo Gros -o bé es quedaria amb un pam de boca oberta seria Esquerra. Perquè si a Esquerra li treus la marca "Independència"… què en queda? En Tresserras, en Carretero, i unes bases molt dignes. Para de comptar.
A veure, gent de CDC: no hi ha tanta abstenció? No hi ha tanta gent decebuda del paper d’ERC i dels successius, múltiples i omnipresents tripartits d’esquerres? No hi ha un desencant col·lectiu català esperant per a ser reconduït, traduït en il·lusió, en un projecte nacional engrescador, al qual el "peix al cove" mai més podrà donar satisfacció? I per acabar… No ploreu tot el dia perquè se us van morint aquelles generacions d’avis i àvies catalans educats en la por del franquisme, els votants moderats, el petit botiguer, el senyor Esteve de l’auca i tota aquesta romanalla de la Catalunya nominal, de velles nissagues entossudides en sentir-se tan catalans com espanyols, tan connivents amb els senyors castellans i tan disposats a seguir-els el corrent, a no fer-los enfadar mentre per dins anaven pensant "quan no miris ja farem la nostra"?
Hi ha molta gent que està esperant un gest madur, convincent, responsable amb allò que encara queda de país. Quan feu el senyal, un senyal clar, identificable i convençut, creïble, que Esquerra ja no pot fer si no canvia de Direcció o s’escindeix… quan feu aquest senyal que Catalunya espera, la gent us tornarà a votar.