Blog d'en Xavier Mir

TV3 emet un programa que consisteix a triar una llar i prendre’ls el televisor, deixar-los sense tele. Es planteja com un experiment. Telerealitat, potser? A algú li deu fer gràcia, però a mi m’ha fet pensar. Per què es fa un programa com aquest? Per què funciona? Quin interès té? De fet, jo no podria ser protagonista d’aquest programa perquè des que visc a Arenys de Mar no tinc tele, i això em permet, entre altres coses, mantenir un bloc. Aquesta setmana, però, m’he quedat sense ordinador i no he tingut ocasió de connectar-me. Alguns lectors m’han trobat a faltar i m’han fet arribar missatges i comentaris. Moltes gràcies per la vostra fidelitat i pel caliu humà, que també es percep a través d’Internet.

Feia temps, doncs, que tenia pendent d’escriure una reflexió sobre la importància, necessitat i orgull de la tele en comparació amb la importància, necessitat i orgull de l’ús d’Internet. I la casualitat ha volgut que mentre jo estava sense una cosa ni l’altra, la gent de Barcelona estava, a més, sense electricitat. Per tant, incorporo aquest element a la reflexió perquè tingui més abast. La qüestió és que Sense tele fa veure que la televisió és necessària. Per això planteja l’experiència de deixar algú sense l’aparell com si hagués de resultar interessant. I els protagonistes no surten al carrer a fer soroll amb les cassoles. Per què? Perquè la tele no és tan necessària com l’electricitat. Però la pregunta més preocupant és si la gent sortiria al carrer igualment si el subministrament interromput no fos l’elèctric sinó el d’Internet. Crec que no. I això demostra que la necessitat d’Internet encara no és prou gran.

L’altre plantejament és l’orgull. Jo estic orgullós de no tenir tele. N’estic perquè controlo millor el meu temps, l’accés a la informació. Se’m pot retreure que visqui desinformat en l’àmbit audiovisual, però és evident que si algú em vol fer arribar la seva informació ho pot fer per Internet, penjant les emissions. Si no ho fa, demostra un excés de zel en el control d’aquesta informació. Si algú ens diu que no fa servir mai Internet i que n’està orgullós, la reacció és diferent. És clar que es pot viure sense Internet, però d’una altra manera. I allò que no passa mai (o gairebé) és que un se senti orgullós de viure sense electricitat.

Per tant, la importància, la necessitat i l’orgull d’utilitzar o no aquests elements és diferent en tots tres casos; la reacció en veure-se’n privat, també; i el problema social quan aquest ús o no ús és massiu també té trets diferents. No descobreixo la sopa d’all, ja ho sé, però em sembla interessant reflexionar-hi.

Ara, com a conseqüència d’aquesta setmana d’aturada, tinc molta feina pendent, moltes coses a dir. Si no marxeu de vacances, les aniré penjant els propers dies. I si marxeu, que tingueu bon viatge. (És clar que també us podeu connectar des del lloc on aneu de vacances.)