Fins ara!
19 de juny de 2007
Sense categoria
0 comentaris
A final de mes, compto ser aquí, amb energies renovades. Fins ara! Foto: Le voyage du ballon rouge, de Hou Hsiao-hsien
A final de mes, compto ser aquí, amb energies renovades. Fins ara! Foto: Le voyage du ballon rouge, de Hou Hsiao-hsien
En la seqüència inicial d’ Infamous, Kitty Dean (Gwyneth Paltrow) amenitza la vetllada en un sofisticat club novaiorquès i, d’una manera com sobtada, sembla que li passa alguna cosa, com si no recordés la lletra de la cançó que interpreta, i la banda que l’acompanya deixa de tocar; però ella no abandona, està com buscant
Al Full de mà del Cinema Truffaut, de Girona, Eudald Camps escriu unes interessants reflexions, a partir de la pel·lícula Twelve and Holding / El fin de la inocencia, de Michael Cuesta, que titula "(Des)aprenentatge moral". Jean-Jacques Rousseau, "El Senyor de les Mosques" (William Golding), la pel·lícula de què parla i unes declaracions del mateix Cuesta apareixen de
Sembla que ara va de cert, que el 22 de juny arriba Last days a Catalunya, el País Valencià i les Illes. A l’article del 13 d’abril, en què n’anunciava l’estrena el juny, ja en faig fer el comentari i, en particular parlava d’una seqüència que m’embala… El video que he penjat és el d’aquesta
Ran de la presència del portuguès -sudpirenenc,esclar- Manoel de Oliveira a la darrera edició del Festival de Sant Sebastià, per acompanyar-hi la presentació de Belle toujours, El Punt (29.09.2006) va publicar una entranyable peça periodística d’ Imma Merino, que parla sobre "El misteri Oliveira" i que podem llegir clicant aquí: Belle toujours· Merino · El Punt. No és
Parlada en guaraní, una de les moltes llengües que desemmascara la mentida i la veritat d’aquells "300 millones", Hamaca paraguaya, de Paz Encina, arriba finalment a algunes pantalles catalanes. Dura al voltant d’una hora i quart i potser sí, que dura massa: per als espectadors avesats a veure acció, se’ls farà eterna. I he dit que està
Certament, de gairebé res serveix parlar de coses que haurien pogut ser i no són. Però avui, mirant el programa d’activitats que s’organitzen amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt, m’he adonat que s’hi passa alguna pel·lícula. I m’ha fet pena pensar que no hi haurà, no hi pot haver, la que probablement hauria
Xavi Serra signa la crítica de Half Nelson que publica el número 15 de Benzina (maig de 2007). És una de les millors cintes del recent "indie" americà que han arribat a les nostres pantalles el darrer any. No la deixin escapar -diu. Judith Vives titula "Classe d’història" l’article sobre la pel·lícula que, el 3
Esteve Riambau ha escrit sobre La soledad, de Jaime Rosales, al Quadern de Cinema de l’ Avui de 2 de juny de 2007. Podem llegir-ne l’article, clicant aquí: La soledad · Riambau · Avui La crítica d’ Eulàlia Iglesias a Benzina, és a la pàgina 25 del número 16 de la revista (juny de 2007).
Tal com van les coses, valdria la pena que Woody Allen anés pensant de fer una altra pel·lícula a Barcelona. Se m’acut que podria ser genial. Us ho imagineu? Woody in Bar-cel-ona o potser Bienvenido, Mr. Woody. L’argument podria anar sobre un director ja grandet, que vol anar fent un projecte per any, com per
Gràcies a la tasca pacient d’un bon amic, que aquest matí s’ha passat una bona estona buscant arxius de Catalunya Ràdio, descarregant, retallant i enganxant arxius en mp3 i me’ls ha enviats, he pogut escoltar l’episodi que va tenir lloc a Catalunya Ràdio i del qual se’n féu ressó l’ Avui de diumenge, com vaig comentar
Spiderman 3 s’ha doblat al català i no se n’ha estrenat cap còpia? Anem per parts. A l’ Avui de diumenge, 10 de juny de 2007, llegeixo: "La fantasmagòrica desaparició de Spider-Man 3" L’estrany episodi -explica el diari- va tenir lloc en la tertúlia matinal d’ Antoni Bassas. Els convidats constataven l’amargura d’haver pogut veure
Per Toni Vall (Benzina, maig de 2007), escèptic, descregut, sarcàstic i molt eloqüent, Claude Chabrol dóna cos a una al·lucinant crítica política, en què destapa les vergonyes d’un sistema podrit per les comissions il·legals, els embussos d’influències i el finançament il·lícit. I ho fa des d’una sobrietat gairebé fantasmal. Com aquell qui no vol la
Alegries i emprenyada amb el Benzina de juny de 2007. Alegria perquè la revista ha passat ,de 100, a tenir 132 pàgines, i ha incorporat noves seccions: gastronomia, viatges, lleure, arquitectura, videojocs, Tv… Alegria -deixeu-m’ho dir- perquè dediquen un article a la novíssima Biblioteca Enric Miralles del Palafolls, que és com el meu poble d’adopció.
Eulàlia Iglesias (Benzina núm. 15, maig de 2007) remarca que, en la seva breu filmografia, el director Lodge Kerrigan (Nova York, 1964) mostra una especial capacitat per presentar l’ésser humà en l’estat de màxima desemparança enfront del món. Tot analitzant la pel·lícula, la divideix en dues parts certament ben clares. En la primera part -diu Iglesias- Kerrigan segueix