Club 7 Cinema

Ran de la presència del portuguès -sudpirenenc,esclar- Manoel de Oliveira a la darrera edició del Festival de Sant Sebastià, per acompanyar-hi la presentació de Belle toujours, El Punt (29.09.2006) va publicar una entranyable peça periodística d’ Imma Merino, que parla sobre "El misteri Oliveira" i que podem llegir clicant aquí: Belle toujours· Merino · El Punt. No és només que el seu cine estigui ple de misteri, sinó que la seva longevitat vigorosa també ha creat un misteri entorn el mateix Oliveira -diu Imma Merino-.

Belle toujours s’ha estrenat a Barcelona, coincidint amb la cloenda de la Mostra de Cinema Europeu de la "ciutat comtal". Esteve Riambau ha aprofitat l’avinentesa per a dedicar a Oliveira- Buñuel-Resnais el Quadern de Cinema de l’ Avui del dissabte 9 de juny de 2007.  Oliveira proposa a l’espectador un joc de complicitats que no podria tenir lloc si el cinema no hagués perdut la innocència ja fa molts anys, afirma Riambau, que afegeix: Alain Resnais també ho tenia clar quan, als anys seixanta, va fer de "L’année dernière à Marienbad" una de les referències ineludibles de la modernitat cinematogràfica. Gairebé mig segle després, aquesta tendència viu ara moments de crisi. Per sort, veterans com Oliveira i Resnais segueixen en actiu per recordar-nos la seva vigència. Podem llegir-ne tot l’article, clicant aquí: Belle toujours · Riambau · Avui.

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article".

Foto: Bull Ogier i Michel Piccoli, a Belle toujours.

Carlos Losilla, amb qui ja sabeu que no combrego pas gaire, quan és gran, és gran! A la crítica que, sobre Belle toujours, li publica l’ Avui (11.06.2007), escriu -entre moltes altres coses-: Manoel de Oliveira, admirador de l’obra buñueliana, reprèn la història per saber què passaria si els dos protagonistes es tornessin a trobar, vells i cansats. El resultat potser no és una de les millors pel·lícules del cineasta, però és una deliciosa miniatura en què la mala bava de Buñuel és substituïda per una melancolia elegant i irònica a cavall entre Sade i Proust. Podem llegir la crítica sencera, clicant aquí: Belle toujours · Losilla · Avui.

Quim Casas (número 36 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 7 al 13 de juny de 2007) també fa un cert esment al caire "sàdic". Parla de la tria de Bull Ogier per al personatge de la burgesa Séverine, a qui Catherine Deneuve donava vida a Belle de jour, de Buñuel, i comenta  la tria – de Bull Ogier-: no sé si és un gest de complicitat o no, però Ogier va protagonitzar "Mäîtresse", una pel·lícula de Barbet Schroeder sobre el sadomasoquisme, i hi havia molt d’això en el personatge de Séverine. Tanmateix, aquest només és un dels aspectes que Quim Casas toca a la crítica de Belle toujours, pel·lícula que defineix com el xoc entre dos personatges que viuen el passat i el present antagònicament. Una obra ferotge i dissuassòria sobre el retrobament i la nostàlgia. L’article sencer, a la pàgina 23 del número 36 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 7 al 13 de juny de 2007. I, en la mateixa publicació -pàgina 22-, trobem una entrevista de Nando Salvà a Oliveira.

Em sap greu que els preparatius del viatge que estic a punt de començar em deixin sense poder fer els habituals resums de les crítiques, perquè de debò que és un plaer llegir el que, sobre Belle toujours i de retruc sobre Oliveira, Buñuel, Resnais… ha escrit la plana major de la nostra crítica cinematogràfica. Un altre botó de mostra: l’article d’ Eulàlia Iglesias que publica el número 16 de Benzina (juny de 2007). Hi comença reivindicant el sentit de l’humor d’ Oliveira… i de Buñuel. Tot seguit fa un brevíssim repàs a la sinopsi i comenta també la tria de Bull Ogier. Remarca, però, que Belle toujours no és una segona part de "Belle de jour". Es tracta més aviat d’una fabulació a partir d’una de les línies argumentals que deixava oberta el film de Buñuel. Després d’explicar que l’esperit de Buñuel també pren cos en el mateix personatge de Piccoli, Iglesias conclou que Belle toujours  és una miniatura metacinematogràfica (..) i gran divertimento, (..) una petita delícia que, una caixa lacada xinesa, desprèn un gran encant sense acabar de revelar del tot els seus secrets. La crítica sencera, podemm llegir-la-hi a la pàgina 27 del número 16 de Benzina (juny de 2007).

Actualització (14.07.2007)

La crítica d’ Àngel Quintana, que ha publicat el diari El Punt (24.06.2007), podem llegir-la clicant aquí: Belle toujours · Quintana · El Punt L’ha titulada "Retrobar Séverine" i, en bona mesura, la fa girar sobre la relació entre Manoel de Oliveira i l’univers de Luis Buñuel, que considera no gens casual (..), alguna cosa de profundament macabra i buñueliana es filtrava a l’interior de "Os caníbaes" (..), l’humor marcadament ibèric de De Oliveira i la seva peculiar concepció del món, capaç de despullar amb eficàcia els vicis i virtuts de la societat burgesa estableixen igualment un curiós vincle (..), De Oliviera podria ser considerat un coetani de Buñuel (..) La relació entre Buñuel i De Oliviera sembla que arriba a un moment de plenitud a partir del moment en què el cineasta decideix donar continuació a una de les obres clau de Buñuel, "Belle de jour".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!