Club 7 Cinema

Gràcies a la tasca pacient d’un bon amic, que aquest matí s’ha passat una bona estona buscant arxius de Catalunya Ràdio, descarregant, retallant i enganxant arxius en mp3 i me’ls ha enviats, he pogut escoltar l’episodi que va tenir lloc a Catalunya Ràdio i del qual se’n féu ressó l’ Avui de diumenge, com vaig comentar a l’article d’ahir –Doblada (al català) o amagada? -.

La cosa va passar el 7 de juny de 2007. A les 09.05h, a la tertúlia d’ "El matí de Catalunya Ràdio", Vicent Sanchís -per cert, el director de l’ Avui (!)– intervé per queixar-se que, havent-se doblat les dues parts anteriors, Spider-Man 3 no tingués versió catalana. Remarca -segurament parlant pel que es percep més que no pas en termes de rigor contrastat i absoluts- que si una pel·lícula no s’estrena en sales en català, el DVD tampoc s’edita amb el català incorporat -cosa que, per ser certs, darrerament ha començat a canviar, en alguns casos…-. Sanchís es queixa també -ben carregat de raó- de la mala qualitat que, als DVD, sol tenir la pista de so en català, quan n’hi ha. La tertúlia segueix, sobre aquest i altres temes. A les 09.23h, truca César Andreu -atenció-, el director del doblatge d’ Spider-Man 3 al català. Confirma que la pel·lícula s’ha doblat al català. Tanmateix, no entra amb els motius pels quals no s’ha estrenat a cap sala. I, si bé hi ha algun moment que afirma que la versió l’han feta per al DVD, ell, que és el responsable del doblatge però no pas de la comercialització ni de cap altre aspecte de la qüestió, ni aclareix prou ni es pronuncia sobre si el DVD tindrà la versió en català, ni per quin motiu se n’ha fet el doblatge si no havia d’anar a sales, etc. La tertúlia s’escalfa de debó. Entre els que hi participen identifico Salvador Cardús i en Farrés, a part de Sanchís i Bassas. Salta aleshores el dubte de si hi ha hagut altres casos anteriorment i César Andreu sembla que doni a entendre que, efectivament n’hi ha hagut, però que, en no ser al despatx, ara no en té les dades -diu-. El bon sentit periodístic d’Antoni Bassas el du a demanar-li de seguir en contacte amb aquest tema -de manera que és de justícia remarcar-ho i, a més, cal esperar que el seu equip  ho segueixin o fins i tot potser ja n’han fet públic algun resultat, cosa que jo desconec-. A les 09.44h -molta atenció- truca a la tertúlia l’exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana i aporta unes primeres explicacions que donen pistes serioses…

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

Foto: Spider-Man 3

Vilajoana comença parlant del pacte que, a la seva època tenien amb les majors, que comportava l’estrena en català d’unes 16 pel·lícues tipus "gran públic", acordant mútuament els títols i el nombre de còpies de cada que arribarien a les pantalles. No m’entretindré ara a comentar ni discutir el que fou aquella època, tot i que hi hauria molta cosa a dir, positivament i alhora molt negativament. L’exconseller i actual vicepresident del Congrés espanyol fa tot seguit una aportació clau. Recorda que hi ha vigent un acord entre Televisió de Catalunya i les distribuïdores, perquè aquells films que igualment s’haurien d’acabar doblant cara a l’emissió per TV3, ja es doblin arran de l’estrena, en vista a la sortida en DVD. De manera que, per exemple, TV3 passarà d’aquí a uns anys Spider-Man 3, evidentment doblada en català i, conformement a l’acord esmentat, ja n’han fet el doblatge, per si "Sony Pictures Releasing" vol -remarco "vol"- incloure la pista en català al DVD. Vilajoana explica que, abans, el doblatge per a TV3 es feia poc abans de l’emissió i, per tant, això era després de la sortida en video o DVD i no el podien aprofitar; ara, si "volen" ja el tenen, perquè TV3 l’ha avançat, avenint-se a l’acord establert. Els tertulians, però, no surten de la perplexitat, pel fet que no s’hagi estrenat en català, a les sales, quan hi ha el doblatge fet. I segurament per això, Vilajoana intervé, fent-se ressó d’un dels arguments que més va haver de sentir quan era conseller: el doblatge en català és una excepció, perquè les majors no doblen a idiomes parlats per menys de 25 milions de ciutadans.

A les 09.54h, truca al programa un home que es presenta com a Xavier, de Barcelona, i que, per la veu, identifico clarament com un conegut distribuïdor de cinema. Efectivament, en un moment de la intervenció diu que és distribuïdor. Es queixa del que considera "afirmacions demagògiques" fetes a la tertúlia i fa un aclariment en el mateix sentit que apuntava Vilajoana: l’acord entre TV3 i les distribuïdores, perquè puguin, si volen, disposar del doblatge en català per al llançament en DVD. En la conversa amb Antoni Bassas, el distribuïdor treu l’argument que el cinema en català no va bé a taquilla, que els exhibidors no posen sales pel cinema en català per això, que s’han fet proves i la gent prefereix la versió en castellà… Aleshores, en Bassas li respon que si provaven d’estrenar només en català, a veure què passaria… I Xavier el Distribuïdor li contesta que, aleshores, hi hauria d’haver una pòlissa d’assegurança per a l’exhibidor -i evidentment, per a la distribuïdora!, dic jo-, cosa que, a l’instant, es veu com una d’aquelles idees que encenen la bombeta. Home, per què no ho proven? Per què, en lloc de pagar el doblatge, no es fa una prova pilot a tall de capital-risc o alguna cosa semblant… No entren pas en coses d’aquestes, al programa, ja que el temps se’ls esgota literalment ni és el lloc. Però la porta ha quedat oberta, no? M’hi jugo novament el pesol d’en Puyal que si el govern tingués la capacitat d’elaborar alguna fòrmula imaginativa d’aquesta mena, ni les majors, ni els distribuïdors, ni els exhibidors hi jugarien. Seguim, però.

A les 09.58h, a punt d’anar cap al Butlletí de les 10, al "Matí de Catalunya Ràdio" es fan ressó de misatges rebuts. Distribuïdors que insisteixen en el creat Servei de Doblatge de la TV, cara a l’estrena en DVD. Un comunicant que afirma que, a un espectador, li havien retirat la còpia en català d’una sala perquè l’exhibidor deia que els joves la rebutjaven, etc.

A les 10.06h, a l’espai d’ "El matí de Catalunya Ràdio" anomenat "El defensor de l’oient", un comunicant diu que rebutja el doblatge en català perquè és groller i no agrada i es fan ressó de tot d’altres correus rebuts sobre la qüestió.

Arribo, doncs, a les conclusions següents :

PRIMERA. "L’Avui confidencial" es féu ressó d’un esdeveniment cert, per increïble que sembli. Ara bé, el director del diari era a la tertúlia, n’era part activa, sentí les respostes i per tant, el que va publicar em sembla, si més no discutible. Continuo pensant que no era el format "confidencial" el més adequat i, en canvi, que exigia un tractament, un treball periodístic, des de la secció de Cultura; oimés sabent les explicacions rebudes al programa.

SEGONA. L’escàndol de cas Spider-Man 3 reflecteix l’escandalosa situació de marginació del català al cinema i això exigeix rigor. De poc ens servirà l’agitació que es desprén del que publicà i com ho publicà l’ Avui, ni l’amansiment que Vilajoana practicà fins quan era conseller. Els ciutadans tenim el dret a saber totes les martingales i interessos que van contra la normalització de la nostra llengua. Els lectors, els oïdors i els telespectadors tenim el dret a ser informats, sobretot d’allò que no queda fàcilment a l’abast nostre i ens afecta. Això vol dir que cal una feina professional, periodisme d’investigació. Aquí hi ha noms propis i empreses que atempten contra nosaltres, els ciutadans, emparant-se en cortines de fum -lleis del mercat, les dades del qual maneguen al seu gust, etc.- i actuen impunement, sense que ni tan sols els mitjans de comunicació ho posin en coneixement general. Ni els mitjans que a penes reben publicitat de les majors. Mala peça al teler, però; perquè… sabeu quantes vegades s’ha atacat la política del doblatge en català, des de les mateixes pàgines de l’ Avui o d’ El Punt, en nom que les beneficiàries eren empreses nord-americanes -com si bona part del mercat no estigués en mans dels ianquis!-. Els catalans -i perdoneu la grolleria- ens l’agafem amb paper de fumar, mentre la marginació de la nostra llengua al cinema se les campa…

TERCERA. El rigor -i per tant, l’autocrítica- també l’hem de tenir els que defensem la normalització del català al cinema. Fa temps que ho vinc dient: no només la cosa va malament perquè ens posen pals a les rodes. Hi ha altres causes i si no les encarem, mai no anirem bé. Per exemple, per què alguns joves cinèfils que conec molt bé i són ferms seguidors del "rock en català", no entren a veure una pel·lícula en català, mai, ni que puguin optar-hi? Doncs perquè no els resulta atractiu el que senten, perquè el registre lingüític és equivocat, perquè no els satisfà tenir la sensació d’escoltar "El cor de la ciutat" quan en veuen una de superherois… Cal invertir esforços i recursos per fer viva, fresca, la llengua al cinema. Cal esponjar-ne l’estúpida estandarització i saber-se adaptar a l’ambient lingüístic que escau a cada film. Cal esmussar l’estil artítric dels impecables actors de doblatge. Cal, si fos el cas, acabar amb els clans que controlen el doblatge a casa nostra. I, deixeu-m’ho dir, això també s’hauria de fer a TV3. Jo, que no sóc traductor ni tinc relació personal amb ningú del gremi, penso que hem d’invertir calés llargs perquè els traductors al català puguin treballar al màxim nivell i despleguin la màxima capacitat d’adaptació possible. No pot ser que, de l’esforç per al doblatge, els que el materialitzen gairebé  siguin els menys importants, els que han de treballar més de pressa, amb menys mitjans. Fa temps que reclamo una activa i persistent simbiosi entre els que han treballat i treballen els registres lingüístics de la ficció a casa nostra. Estic convençut que, amb el pressupost que dediquem a doblatges fracassats, podem finançar treballs conjunts d’escriptors i traductors, guionistes i novel·listes, traductors i guionistes, etc. I la feina serviria, per descomptat, per al cinema fet en català, que bé que ho necessita! Els títols de les pel·lícules, el reclam publicitari, les sinopsis… són també clau per fer atractiva i donar prestigi i presència a la nostra llengua en l’àmbit de la ficció. Fa pena llegir les traduccions literals, desfibrades, fades, de la immensa majoria de sinopsis que llegeixo en català -us ben asseguro que, a vegades, enderiat a fer el que puc per no caure en el mateix pecat, em passo més hores escrivint la sinopsi que no pas la crítica d’un film, perquè és que se’m regira tot, segons què llegeixo… i no parlo només del català maquinal d’ El Periódico-. I ja no diguem les sinopsis que publica (!) el Festival de Sitges -pagat bàsicament amb els nostres impostos, a través d’administracions catalanes, subjectes a lleis de protecció del català- o el subtitulat -quan n’hi ha-, de pena, pura i desaganada traducció literal i maldestre de l’espanyol. Com caram volem que ningú se senti atret pel doblatge o el subtitulat en català! Si jo no sé com la gent no en fuig més! Els famosos en films infantils. Mentre en anglès o en castellà hi posen veus o cantants de famosos, aquí… coi, si el Ferran Adrià va sortir per la TV que doblava Ratatouille en castellà -jo, si més no, no vaig veure pas imatges que ho doblés en català-. Hi ha també altres qüestions que hi tenen a veure i valdria la pena analitzar -per a intervenir-hi fins allà on fos possible- però de caràcter més profund, com els costums, el provincianisme no reconegut amb què hem viscut el cinema a casa nostra, l’artifici lingüístic a què el franquisme ens avesà -cosa que, per exemple, ha donat peu a "frases mítiques", a títols castellans "de llegenda", però que ha dificultat fins i tot els espanyols de trobar un registre naturalista…-, ara bé, tot això ja són figues d’un altre paner.

QUARTA. I mentrestant? Doncs, siguem responsables. Sabeu que, quan aneu a veure una pel·lícula en castellà, si l’han doblada també en català, us compten com que no la voleu veure en català? Tant se val que tingueu excuses: que si no hi havia una sala a prop que la hi fessin; que si anar lluny per veure-la en català amb la canalla et surt molt car, de temps i diners; que si no me n’havia assabentat; que si, total, no vindrà d’un… No us discuteixo pas la raó o les raons que tingueu. Només dic que, a final d’any, quan fan balanç, no hi ha matís: tants han vist la pel·lícula en castellà i, al costat, tant altres, ben pocs, en català i, per tant, tenen la dada "objectiva" que els cal, contra la qual podem replicar ben carregats de raons! Mentrestant, som part del mercat. Us ben asseguro que, de fa anys, no vaig a veure cap pel·lícula en castellà quan sé que l’han doblada en català. Mira que em dedico força a la crítica cinematogràfica i duc el bloc "Club 7 Cinema", però tant se val: jo no contribueixo a sumar en contra meu, en contra de la meva llengua. I tu? Conec sincers lluitadors pel país i per la llengua, que no s’estan d’anar a veure una pel·lícula de moda en castelllà, pel fet que els queda més a mà. Això sí, després, algun cop de tant en tant, munten  manifestació i reparteixen adhesius en defensa del català al cinema; però ells, amb les seves entrades, han donat no tan sols calés, sinó sobretot "xifres" favorables als que volen combatre. Surrealista! Sort que, alhora, conec pares -no precisament "de la ceba"- que, per Nadal o a l’Estiu, s’ho organitzen, agafen la canalla i fan el viatge a Girona o Barcelona, perquè puguin veure les pel·lícules en català. I no ho feien. S’ho han repensat. Perquè tots plegats hem de repensar-nos-ho. Mentrestant, som part del mercat.

CINQUENA. L’escàndol d’ Spider-Man 3, el que va passar a Catalunya Ràdio -tot el que s’hi va dir, el ressó que se n’ha fet l’ Avui, efectivament, reflecteix l’escandalosa situació en què ens trobem.

SISENA. És cert que tampoc no hem de descartar que el doblatge llest d’ Spider-Man 3 estigués previst realment per al cinema, perquè no em consta que ni la Generalitat ni la distribuïdora directament implicades hagin dit que no tingués aquesta finalitat. Ara bé, vol dir això que la qualitat del doblatge exclusivament per a TV/DVD és la mateixa que quan es fa per a les còpies que s’estrenen a la gran pantalla? Abans no. Abans, tinc entès que podia durar algunes setmanes quan era per al cinema i cosa de 5 o 7 dies quan era per a la TV. Quan el fan en castellà, no hi ha diferència? No serà que en català, algú estalvia…? Una possible pista per clarificar les cose fóra: si per a la gran pantalla estan més temps, mirem quan han tardat a fer el d’ Spider-Man 3 i cosa resolta. Si, al contrari, el doblatge en català sempre es fa igual, tant si és per a gran pantalla com si és per al DVD, caldria veure com ho fan per al doblatge en castellà… No em direu que no hi ha matèria periodística, amb una qüestió que té a veure amb moltíssims ciutadans del país!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!