Club 7 Cinema

Certament, de gairebé res serveix parlar de coses que haurien pogut ser i no són. Però avui, mirant el programa d’activitats que s’organitzen amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt, m’he adonat que s’hi passa alguna pel·lícula. I m’ha fet pena pensar que no hi haurà, no hi pot haver, la que probablement hauria estat l’obra cinematogràfica més escaient. Basada en una bona novel·la, d’una de les més grans autores de la literatura catalana, dirigida per un dels millors cineastes del nostre àmbit cultural: La mort i la primavera, d’Agustí Villaronga, adaptada del llibre de Mercè Rodoreda. Com ja he dit en alguna ocasió, no fa ni tres anys, em consta que Villaronga encara bregava per trobar productors -aleshores mantenia algun tipus de contacte amb un d’alemany- i la cosa cueja des de finals dels anys vuitanta -quan el projecte es presentà a l’Hotel Calderon, de Barcelona, al marc del Festival de Cinema de Barcelona. Que Villaronga no hagi pogut fer La mort i la primavera deixa en evidència la migradesa política i cultural dels succesius consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de totes les instàncies que alguna cosa tenen a veure amb el Cinema i amb la Cultura a casa nostra. Que hàgim d’anar a Frankfurt amb la pel·lícula basada en un llibre de Francesc Escribano, en lloc del de la Rodoreda, fa pena, molta pena.

Per cert, us proposo que llegiu aquest article que l’ Avui publicà dilluns, 11 de juny de 2007, en què s’esmenta Agustí Villaronga i Marc Recha, tot parlant de biopics d’escriptors (com és sabut, Villaronga, autor que ha estat de la no prou valorada adaptació d’ El mar, de Blai Bonet, i  d’un esplèndid treball per a la TV sobre Miquel Bauçà, ha trobat calés per fer un biopic sobre Jaime Gil de Biedma i a Recha li ronda pel cap el Joan Sales d’ Incerta glòria): Vides de pel·lícula · Andreu Gomila · Avui .

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!