I dues notes afegides D’ençà del passat dimarts que vaig escriure l’apunt en què comentava sobre l’abat Escarré i de com Cassià Just i Josep Benet havien intervingut en la creació del fals mite, em quedà la recança, malgrat la meua postil·la final, que la figura d’en Benet podia haver quedat massa boirosa; atès que
«La Pubilla» de Gràcia, edifici acabat el 1903, a lacruïlla del carrer Gran amb la Travessera de Gràcia(la imatge és de les primeries del segle XX) La memòria traïda L’atzagaiada de canviar-li el nom a la plaça de Rius i Taulet a Gràcia (Barcelona) pren, a dia que passa, més força. Llegeixo que els 1.000
«Bo d’ajut» de l’Assemblea de Catalunyaque és testimoni de l’entesa anticatalana Treballar de franc per Espanya L’aliança, ben amanida pel Concili Vaticà II, del comunisme (espanyolista i sotmès al diktat stalinista) amb el funcionariat del Vaticà destacat a les seues representacions papistes de Catalunya (bisbats, parròquies, monestirs, «obres», etc.), ha estat i és la
Carles Muñoz Espinalt 1920-1993 en el 15è aniversari de la seva mort dijous, 27 de març del 2008 PENYA JOAN SANTAMARIA feu clic al damunt per ampliar Glossaran la seva tasca, obra i petjadaJoan Panadès, La personalitat oratòria de Carles M. EspinaltJosep Batalla, L’obra de Carles M. EspinaltNati Muñoz-Espinalt, Carles M. Espinalt motivadorPresidirà l’acte el
L’abat Escarré al moment de prometre guardar «el gran tresord’amor a la Moreneta» dels requetès morts servint a Franco Incògnita inquietant En l’ànima d’amplis sectors de l’opinió catalana hi ha incrustats certs mites que són, alhora, tan difícils de rebatre com més contraris als fets reals resulten. Aquest març marçot que s’acaba se’ns ha
«Fritz» copsà l’ànima d’en Manuel de Pedrolo: surtde la terra com el Castell de l’Aranyó, on va nàixer Pedrolo viu Deien els antics que mentre en recordem els seus noms els morts no ho són del tot. En el cas d’en Manuel de Pedrolo hom no s’hi ha d’esforçar gaire per a remembrar-lo, atès
Un moc del Guerra El dijous 22 de març del 1984 sortia el núm. 2 del quinzenari El Llamp, amb un impagable article a la pàgina 3 signat per en Carles M. Espinalt (del qual enguany commemorem el quinzè aniversari del seu traspàs). Excuseu-me per la insistència en demostrar-vos que els vint-i-quatre anys passats no
Bono dirigeix el grupet de Cantaors Psoecialistes del Psc dinsl’Orquestra del PsoE «Coros y Danzas de Ejpaña y nâ más» Rellegim els «nostres clàssics» M’ha semblat adient aquesta relectura que, per a orientació de l’opinió catalana, us proposo al voltant de la polèmica suscitada pel suport que uns estúpids ignorants (amb molta mala baba) han
Visca la terra, mori el mal govern! Prosseguim la miscel·lània encetada després ahir. Abans que me n’oblidi vull comentar que la Xarxa Ciutadana de la Vila de Gràcia m’ha enllaçat al seu directori; ho agraeixo com a gracienc; per fi!, després de ser a Internet des del 1994 i que la primera publicació electrònica de
Sense cap no som ningú Empastifats tots els independentistes pel tarquim amb què ens esquitxen al seu pas els creguts i per ara inamovibles dirigents d’Esquerda (abans Esquerra i, originalment, ERC), fa tot l’efecte que no tenim altra cosa a comentar; res més lluny de la realitat. La mateixa màquina a pinyó fix —alguns n’hi
Estic indignat M’he empassat els cinc quarts llargs del documental sobre la recerca dels propis orígens de l’autor amb flaixos dels seus pares malalts i constato que a un producte pagat amb els nostres diners i produït per Televisió de Catalunya, l’únic cop que surt el nom de la meua nació és als crèdits finals.
Frank Dubé presentant l’espectacle Gramàtiquesdel plaer amb l’Espe, la seua autora i intèrpret Acudits, màximes i aforismes Aquest recull dispers és un petit tast de l’obra d’en Frank Dubé, bon amic on n’hi hagi. Tarda de dissabte indolent que és preludi de vacances per a uns, m’ha plagut de regalar-vos una estona d’humor genuí
Marxa espaordit amb les mans al cap:una característica imatge de la por Sospita raonable L’oportunitat de la desfeta electoral d’Esquerra penso que l’hi ha anat molt bé al Mut de Cornellà per a amagar la nova crisi del Govern tristpartit —quantes en porten ja?—. Fins i tot l’excessiva publicitat de la picabaralla amb en Carod
Una gran passa per a la normalitat Amb tanta tenebra que ens envolta, obscurs pronòstics i pitjors auguris, el dilluns dia 10 de març va nàixer una eina bàsica pel redreçament nacional i personal: elwebnegre. Feia molt de temps que comentava a tothom relacionat amb la Catosfera que patíem d’una gran mancança: un web d’humor
Oblidar el passat és ensopegar de nou Tinc poca memòria, és una sort per al meu benestar i, de retruc, per a la tranquil·litat de més d’un. Amb tot —no sé ben bé perquè—, a voltes unes llampegades fugaces em retreuen a fets viscuts o situacions passades i, vés per on, sempre en relació amb