EL LLAMP

Marxa
espaordit amb les mans al cap:
una característica imatge de
la por

Sospita
raonable

L’oportunitat
de la desfeta electoral d’Esquerra penso que l’hi ha anat molt bé
al Mut de Cornellà per a amagar la nova crisi del Govern
tristpartit —quantes en porten ja?—. Fins i tot l’excessiva
publicitat de la picabaralla amb en Carod faria part de la intenció
d’amagar el veritable motiu de la sortida, per la porta del darrere,
de Puigcercós del Departament de Governació i
Administracions Públiques.

Per més que m’ho
miri del dret i del revés no trobo que l’argument
adduït pel secretari general d’Esquerra s’apropi, ni de lluny,
al veritable motiu de la seva espantada. Ara mateix, amb la
informació de què disposo, se’m fa difícil
d’escatir la causa de la suposada dimissió, però sí
que és fàcil de desmuntar la
versió de l’interessat.

Hi ha una qüestió
força significativa, l’estranya demanda de lleialtat de
Montilla a Puigcercós. Quan un conseller entra al Govern de la
Generalitat ja el fa aquest jurament o promesa, a què obeeix
el precís recordatori? La meua estranyesa coincideix amb la
mostrada per Duran Lleida —tot just arribat de Madrid, el rovell de
l’ou, en realitat, de la política «catalana»— la
passada matinada a l’entrevista de la Terribas; potser algú
més ha comentat la rara demanda però no en tinc
notícia.

Duran ahir s’informà
del que es cou a Madrid, i també de les interioritats de
determinades situacions pel que fa a la composició del futur
Govern de Rodríguez Zapatero i qüestions
relacionades. Entremig, la menció del cas
Puigcercós a l’informatiu La Nit al Dia era perquè
Duran volia afegir més vinagre a l’amanida de desoris
d’Esquerra? Poc que li calia de perdre el temps en això, més
aviat m’inclino a pensar que Duran sap més que no pas ens
digué sobre el tema.

Precedents de
destitucions, dimissions o com li vulguin dir, n’hi ha sobrades al
ridículum vitae del Tristpartit, i les més
significatives —si no totes— telecomandades des de la Moncloa
(Carod, Maragall…). I també hi ha coincidències més
que curioses, si més no en la implicació d’una
determinada capital
catalana en dues de les «dimissions» més
sonades, la de Carod i, ara, la de Puigcercós. El perquè
de la malastrugança que exerceix Perpinyà sobre els
dirigents d’Esquerra és digne d’un seriós estudi
sociològic.

Em sembla que el ver
motiu del vergonyós acomiadament cal cercar-lo en aquesta
fotografia. I els responsables poden ser diversos o la
suma d’ells: REE, FECSA, R. Zapatero o, per necessitats del guió,
el mateix Mut, qui abans d’apropiar-se de la Presidència de la
Generalitat de Dalt amb la connivència de Joan Puigcercós
era, justament, ministre d’Indústria del Regne d’Espanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!