Cassandra Mestre ha mort Avui us volia donar notícia —vegeu-ho més avall— dels dos llibres anunciats, però abans voldria dir-vos uns mots sobre la seua autora, amiga i catalana irreductible. A la fotografia (feta el 26 de gener del 1986 al peu del Monument a Rafael Casanova de Barcelona) podem veure al mig na Cassandra,
L’únic llibre sobre el fundadorde les colles de sant Medir Cent-vuitanta dos anys després del primer romiatge convindria recordar per què avui és festa grossa a Gràcia (Barcelona) i d’on ve el costum de passejar a cavall i en carruatges pel barri repartint caramels als xiquets i tot plegat amanit amb el so de les
Trenta anys de l’editorial, dos menys de la revista Al seu moment hom convingué en datar la fundació de l’Editorial El Llamp el 23 de febrer del 1982, és a dir, demà dijous farà trenta anys. Amb tot, el primer llibre editat fou Manual d’orientació, d’en Ferran Pàmies (i Pròleg del aleshores cap de Formació
Epíleg i nova vida S’han escolat tres mesos i mig llargs des del darrer apunt del bloc. Potser la meua percepció temporal —és a dir, del transcurs del temps— ha canviat, perquè no he passat quimera; o tal vegada altre interès m’ha abstret? No ho sé pas i tampoc m’hi encaparro: tal dia farà l’any.
Llaor al patriota! TESTAMENT ALS CATALANS from Enric Borràs on Vimeo.
Alguns dels Bandolers de Gràcia desaren el trabuc per a provar una nova arma, aleshores dita «shorting» [vegeu-ne detall al final de l’apunt] Un mes de coll pres a la Gran desconeguda Avui en fa un mes i és un bon dia per a reprendre el fil de la crònica del meu infart, com corre
SS – SG Abans d’ahir, dimarts, vuit dies després de sortir de l’Hospital de Sant Pau, baixaria al carrer per primer cop: un tomb per la Travessera de Gràcia, des de la Plaça de Gal·la Placídia fins al Monument a Anselm Clavé al capdamunt del Passeig de Sant Joan i tornada fins al Carrer Gran.
Biomatrix L’infart em començà a un quart i mig de nou de la nit del 19 de juliol i arribaria a Urgències de l’Hospital de Sant Pau [HSP] gairebé a les dotze. Tot i la medicació que m’havien administrat a casa i el sèrum, patia d’hipotensió, bradicàrdia, ritme auricular baix, bloqueig complet de l’aurícula i
Proemi «Vaig veure el final de totes les coses, Home del Llamp. Vaig arribar a les entranyes de l’infern, i vaig veure el final. Es pot tornar d’un viatge així, però per més que continuïs vivint, sempre hi haurà una part de tu que estarà morta.» Paul Auster [La nit de l’oracle, 2003] Dimarts 19
Final de viatge Ahir a les vuit de la vesprada, fent part de la VII Setmana Cultural, El País Valencià a Barcelona, presentàrem a Can VilaWeb l’esperat llibre de memòries d’en Gonçal Castelló (Gandia, 1912 – Barcelona, 2003). Un ple a vessar a la Sala Espai VilaWeb, calgué afegir-hi cadires per a molts dels amics
Enric Borràs Cubells —el meu pare— al seu despatxde l’Editorial Teide revisant amb Jaume Vicens Vives(que parla per telèfon) un plec imprès A vuit dies de les eleccions regionals enscal entendre perquè som al fons del pou El dia 27 en Pere Ribot, mossèn poeta desterrat a Riells del Montseny, farà cinquanta-sis anys que casaria
Amb tot, la llum preval sobre la foscor La celebració que avui comença del quinzè aniversari de VilaWeb és un bon motiu per a trencar la sequera d’apunts d’aquest bloc dels darrers tres mesos. Ben mirat no m’he imposat aquest llarg silenci, malgrat m’ha estat adient atesa la penosa actualitat a què és sotmesa la
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONASecció Cinquena Rotlle número: 100/2009-JDiligències prèvies núm . 2401/2008Jutjat d’Instrucció núm. 19 de BarcelonaSENTÈNCIA núm. [no consta] Magistrats: Sr. JOSÉ M. ASSALIT VIVESSr. ENRIQUE ROVIRA DEL CANTOSr. SERGI CARDENAL MONTRAVETA Barcelona, 19 de juliol de 2010 VISTA en judici oral i públic davant la SECCIÓ CINQUENA d’aquesta Audiència Provincial de Barcelona aquesta
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> N’Heribert Barrera i en Francesc Ferrer els vaig retratar el juliol de fa nou anys al menjador privat del Bar Roure de Gràcia (Barcelona), on periòdicament hi fèiem dinars «especials» una colla d’amics. Aniversari escamotejat Tal dia com avui de fa setanta-cinc
Emblema de la Taula de Lo Rat Penat Crònica d’una presumpta presa de pèl Passen les hores, quan enceto aquest apunt som a migdia del 15 de juliol i encara no he vist enlloc cap notícia, ressenya o comentari sobre l’assemblea d’ahir al vespre a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès convocada pels «voluntaris»