Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

1 d’Octubre de 2018

2 d'octubre de 2018

Avui fa un any que la gent va demostrar la seva capacitat d’organització i de resistència. Vam deixar de ser gent per convertir-nos en poble. Veïnes i veïns, de diverses idees polítiques, de diverses llengües i orígens, de diverses edats ens vam organitzar per exercir un dret que és el de manifestar l’ opinió. Però més

Llegir més

20 de Setembre de 2018

21 de setembre de 2018

Vinc d’una concentració davant la seu del Departament d’Economia. Gens cansat , visc  a Gràcia tocant “als Jardinets”. Humitat i calor  a la Vila . Nuvóls amunt i avall, situació anticiclònica, plou quan vol a voltes amb gran intensitat… Canvi climàtic?  Tinc ganes de parlar-ne amb en George Falstaff i en Colau de Ros. Un

Llegir més

PENOMBRA

18 de setembre de 2018

Fa mesos, vaig fer una birra amb un ex -alcalde metropolità  company meu de curs. Va ser-ho com independent amb una candidatura ICV- ERC . Fou en el període 1991-1994. Pobre home!  Tots dos vam nèìxer l’any 1952. Amb un posat molt trist em va dir:  Hem de treure als presos polítics ! Això és

Llegir més

Immanets o trascendents

10 de setembre de 2018

De vegades quan estic sòl a la “meva Vila de Gràcia” em deprimeixo. Sempre he estat un pèl depressiu. Em posa trist la paraula “processisme”  sobretot si l’empren persones amigues  que venen del PSC ( Congrés) i  també antics eurocomunistes catalans. Servidor considera que  el bloc independentista més els “comuns” està ple d’immanents i trascendents

Llegir més

Cròniques d’estiu : 24 de juliol de 2018

25 de juliol de 2018

Cròniques d’estiu : 24 de juliol de 2018.   Feia molta calor aquell vespre de juliol de l’any 1936. La calor envaïa l’estança dels masovers d’una casa de pagès situada a prop de Vallfogona del Ripollès. En Pepitu, el masover, es va alçar del llit on havia estat folgant amb la seva dona. Plegats havien pujat

Llegir més

Cròniques d’estiu: 5 de juliol

10 de juliol de 2018

Arribo a casa molt suat. Porto un paquet voluminòs des de força lluny i el darrer tram l’he fet en taxi. Em trec la camisa i, abans de dutxar-me, em poso la mà esquerra a la butxaca … Hòstia, la cartera! Baixo escales avall. No hi és! Ni al carrer, ni al “xino” del costat

Llegir més

MY WAY

20 de juny de 2018

MY WAY. Aquest capvespre el primer home caminava a poc a poc per un dels túnels que porta de la línia blava a la línia groga del metro de Barcelona. Anava una mica capficat. Ell se sent només català, i nascut a la Mediterrània. De sobte, va sentir una trompeta de lluny. Era el segon

Llegir més

ARA ÉS HORA

11 de juny de 2018

“Triste es pedir pero más triste es robar”.  Qué pido y por qué: He recibido un encargo editorial para  que redacte, en coordenadas de tiempo-espacio muy limitadas, una especie de informe y/o crónica sobre qué percepción se tiene en Madrid del llamado ‘proceso catalán’. En la petición, se acumulan diversos equívocos:  aunque llevo catorce años

Llegir més

L’HOTEL DE LA MORT

13 de maig de 2018

Plovia i feia força fred aquell vespre del  mes de febrer. Pels carrers de la Vila de Gràcia un home de cabell gris caminava lentament  sota la pluja, anava guarnit amb una mena de gabardina negra. Francisco Giner de los Ríos, Tordera, Llibertat , Fraternitat, Abdò Terrades…,  diferents noms de carrers d’una Vila que fou

Llegir més

Maig del 68. Ha quedat alguna empremta?

8 de maig de 2018

  És evident que a molta gent jove, l’expressió maig del 68 no els suggereix gaire més que unes dates d’ara fa just 50 anys (en cas que hagin après a restar). A molta gent no tant jove però allunyada de la política és probable que tampoc els hi recordi res més que un possible

Llegir més

EL SECTARISME NO ÉS BO

11 d'abril de 2018

Fa molts anys, quan jo era un jove llop , vaig treballar a un “casalici” de la Barceloneta. Allà hi feinejaven  persones sàvies i molt educades, però els que hi manaven eren uns feixistes, que procuraven “mantenir l’ordre”. Per exemple,  reprimien als joves becaris i tècnics, que un dia de març,  ens vàrem tancar  desprès

Llegir més

‘CANTO L’ESPERANÇA…’

1 d'abril de 2018

No tinc això que anomenen Twitter, ni Bloq/ Block/ Bloc, ni, des de fa anys, columna periòdica als diaris. Ni tampoc cap trona parroquial ni cap tribuna política. És a dir: comento tot allò que passa, quan em sobta o em desassossega o em provoca interrogants que m’inquieten, o bé als bars o bé a

Llegir més