Fa molts anys, quan jo era un jove llop , vaig treballar a un “casalici” de la Barceloneta.
Allà hi feinejaven persones sàvies i molt educades, però els que hi manaven eren uns feixistes, que procuraven “mantenir l’ordre”. Per exemple, reprimien als joves becaris i tècnics, que un dia de març, ens vàrem tancar desprès de l’execució d’en Salvador Puig Antich.
Un d’aquells joves, que era militant d’un partit, que llavors anomenaven Partit Socialista ( Congrés), em va ajudar a marxar amb dignitat d’aquell edifici.
Em va dur a una mena de castell anomenat “EMMA”, d’on aviat vaig marxar al cap de poc per coherència; feia molts anys que jo no militava al ” PARTIT”.
La tristor m’omple el rostre de llàgrimes… Aquella força política , pal de paller de l’Assemblea de Catalunya fa massa anys que és MORTA I i BEN ENTERRADA.
Ara, a l’inici de la vellessa, passejo sovint per la Barceloneta.
Caminant sòl penso: Què sectari vaig ser ! No vaig ni intentar entrar a una gran torre situada al carrer Beethoven, o ni a una altra més velleta, dominades per Convergència!!
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!