Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Cròniques d’estiu : 24 de juliol de 2018.
Feia molta calor aquell vespre de juliol de l’any 1936.
La calor envaïa l’estança dels masovers d’una casa de pagès situada a prop de Vallfogona del Ripollès.
En Pepitu, el masover, es va alçar del llit on havia estat folgant amb la seva dona.
Plegats havien pujat al pic de l’àliga i baixat cap a l’altar de Venus. Estaven cansats. Eren feliços.
Ell va sortir a l’eixida, es va rentar la cara i la boca amb aigua del pou i, alçant un porró, va glopejar i escupir a terra una mica de ví.
De lluny va divisar les 4 vaques de la finca pasturant lluny, al pla d’en Tomàs. De sobte li va semblar sentir trets de fusell.
Fa molta calor aquest matí de juliol de l’any 2018
Aquesta nit, en Pepitu, que regenta una casa rural ubicada a prop de Vallfogona del Ripollès, no ha dormit bé. S’ha barallat amb la seva companya, la Teresa. Collons! quins pits que té – pensa- però és un harpia.
Es dutxa, agafa la pasta de dents i l’esclafa contra el raspall, després, glopeja un líquid amb antibiòtic per netejar-se la boca i l’escup al lavabo, que fins llavors estava net i polit.
Adéu Teresa! Agafo el Land-Rover, model 3049/200987, i foto el camp a tota merda cap a Ripoll.
Ella s’alça del llit. Encara és a temps de veure la pols i el fum del 4×4.
De lluny divisa les vuit vaques que el seu nebot vigila allà, al pla d’en Tomàs.
La Teresa ha llegit a una revista científica que els pets dels remugants contribuixen al canvi climàtic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!