Amb la participació de Gemma Tribó, Doctora en Història Contemporània; Alfons Bech , d’Independentistes de CCOO i Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT. Centre de Cultura Popular la Violeta , 3 de maig de 2018 Gemma Tribó El primer moviment obrer era molt poc organitzat. Surt com un rebuig a la mecanització. Pren
Plovia i feia força fred aquell vespre del mes de febrer. Pels carrers de la Vila de Gràcia un home de cabell gris caminava lentament sota la pluja, anava guarnit amb una mena de gabardina negra. Francisco Giner de los Ríos, Tordera, Llibertat , Fraternitat, Abdò Terrades…, diferents noms de carrers d’una Vila que fou
Fa una mica de fresca, la nit comença a endinsar-se per aquests petits carrers que van del “Paralelo” a la Rambla de les Flors. He begut una mica, al capdevall dues cerveses, a un bar de mala mort, ple de fum i meuques, que regenta un vell contratista d’obres en Josep Llavinés, tafurer i molt
Si no fos per que es tracta de temes molt seriosos que, com ja hem vist, poden acabar amb múltiples i cruels variants de repressió, podríem trobar molts episodis graciosos al voltant de les investigacions que es duen a terme en tot allò relatiu al caso catalán. Un dels que en moments de distensió —que
Ú. El Nadal de 1970 va ser un Nadal diferent. Havia de tenir lloc, d’un moment a l’altre, l’aplicació de la pena de mort a cinc militants d’ETA. No sabíem què fer. Crec que la iniciativa que va obtenir més resposta va ser, en aquest cas, la de les comunitats cristianes de base i les
Ahir al vespre estava a casa a Barcelona. Havent sopat vaig endollar l’aparell del televisor i, un cop ben espatarrat sobre el vell sofà…. ai las! La meva alcaldesa. L’entrevistava un noi molt espavilat, un tal Ullastret o Ullastrell tant se’m fot. Ho feia bé. La Colau , com sempre, dubtava : que si el
Som a la tardor de l’any 1937. El Riu Ebre és ple de sang d’homes molt joves morts, malferits… Des de dalt de qualsevol turó , un general feixista, baix i panxut contemplava la retirada que comandava un general prim, valent i catòlic, fidel a la República: el gran militar Vicente Rojo. No ho recordo
Excel.lentíssim senyor Àngel Ros, alcalde de Lleida: Un primer aclariment: jo no votaré l’1-O perquè estic empadronat, des de fa catorze anys, a Madrid, fet que ja em va impedir votar el 9-N, a Cornellà de Llobregat, on havia estat regidor quinze anys, perquè els encarregats d’organitzar la votació, a l’Institut ‘Joan Maragall’ de Cornellà,
Amigues i amics, El FNM amb el suport d’Amics i Amigues de la Violeta: Us convidem a participar en el debat : “Al final del Procés”- Tindrà lloc a la ” Violeta” de Gràcia el proper dijous dia 28 de setembre de les set a les nou del vespre. Comptem amb una taula de molt
Dijous passat al migdia passejava , sota un cel de plom, pel Camp d’en Grassot en direcció a la Vila de Gràcia. De lluny, vaig divisar la caserna de la Guardia Civil de la Travessera. M’aturo , 10 minuts més tard, a la placeta d’en “Gato Pérez” i … hòstia! recordo com si fos
Dilluns a la matinada, quan els humans acostumen a dormir, jo rumiava a l’aixopluc del Pi de la Carbasseta a Montsant: cert! Els amics i amigues del grup d’opinió ” Fòrum Narcís Monturiol ” vam finalitzar la nostra activitat pública el dia 23 de juny amb: Un debat a la Violeta de Gràcia ( BCN)
Dilluns a la matinada, quan els humans acostumen a dormir, jo baixava amb lentitud des del Pi de la Carbasseta cap al riu Teix, que encara té una aigua molt bona que pot beure un llop vell i cansat. Anava pensant amb en Pedro Sánchez. Hòstia! Aquest noi s’ha fotut tot el vell aparell