Fòrum Narcís Monturiol

És evident que a molta gent jove, l’expressió maig del 68 no els suggereix gaire més que unes dates d’ara fa just 50 anys (en cas que hagin après a restar). A molta gent no tant jove però allunyada de la política és probable que tampoc els hi recordi res més que un possible viatge o algun esdeveniment familiar. Però està clar que en aquell mes de maig de 1968 varen passar moltes coses.

Es llegeix a Viquipèdia que “El Maig francès o Maig del 68, és el nom amb què es coneixen una sèrie d’importants protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968.

Els fets es van iniciar amb unes vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Els estudiants protestaven contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicionals de l’establishment.

Les protestes van arribar a tal punt que el govern es trobava vora el col·lapse i l’economia aturada. En aquell moment el president de la República, el General de Gaulle, tement una guerra civil o una revolució, va arribar a abandonar el país durant unes hores, va dissoldre l’Assemblea Nacional i va convocar unes eleccions parlamentàries anticipades el 23 de juny de 1968.

La situació revolucionària però es va evaporar tan ràpid com havia sorgit. Quan es van celebrar les eleccions, el partit gaullista va emergir més fort que abans.

Llegint aquestes reflexions, hom podria pensar que aquest fenomen va ser com un “soufflé”, que després de la molt forta pujada baixa fins a desaparèixer, sense deixar ni rastre. Penso però que no és així en absolut. Que aquelles jornades de lluita varen deixar un important pòsit autènticament revolucionari, que no solament perdura sinó que en algunes parts del Món encara reviu malgrat les molt fortes pressions contrarevolucionàries, degudament manipulades pels diversos poders.

Molts dels eslògans creats durant el maig francès van perdurar fins molt després de la protesta i ara ja formen part de la cultura popular.

• Il est interdit d’interdire(“Prohibit prohibir”).
• Élections, piège à con(“Eleccions, trampa per idiotes”)
• Je suis Marxiste—tendance Groucho. (“Soc marxista, tendència Groucho“)
• Cela nous concerne tous.(“Això ens afecta a tots.”)
• Soyez réalistes, demandez l’impossible. (“Siguem realistes, demanem l’impossible.”)
• “Quan l’Assemblea Nacionales torna un teatre burgès, els teatres burgesos s’han de tornar Assemblees Nacionals” (Escrit sobre l’entrada del Teatre Odéon, ocupat durant les protestes.)
• Sous les pavés, la plage!(“Sota les pedres, la platja.”)
• Ouvrez les yeux, fermez la tele.(Obra els ulls, tanca la tele.)

Pot ser que penseu que soc un romàntic, i és probable que ho encerteu, però segur que hi veieu algunes semblances amb situacions i eslogans actuals, i en concret a Catalunya?

• Prohibició de candidats a president, prohibicions de símbols grocs, prohibicions d’aprovació de determinades lleis,… Ja n’hi ha prou de prohibicions!
• Eleccions de les que no es respecten els seus resultats!
• Si toquen a una, toquen a totes!
• Premsa espanyola, manipuladora!
• República ara!
• Puigdemont president!
• Els carrers serán sempre nostres!

Pot ser també alguns moviments com els dels indignats i sectorials, sorgits a partir del 15 M, o ara i aquí els CDR, tenen algunes herències d’aquells esperits revolucionaris, que, tot i què molt tímidament, han recollit alguns partits.

Malauradament però també veig semblances amb el fet de que els que defensem tots aquests pensaments, sovint no valorem prou que ni una part important dels polítics, ni de la societat, ni encara menys les institucions, no els comparteixen realment, i que els carrers són també dels que sovint només els utilitzen per a anar de casa a la feina o per sortir de festa, sense gaires complicacions.

Utopia revolucionària, si! Autocrítica i anàlisi de la realitat, també!

En tot cas, 50 anys del maig de 68. Per molts anys!

Maig del 2018. Catalunya. 

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!