Fa una mica de fresca, la nit comença a endinsar-se per aquests petits carrers que van del “Paralelo” a la Rambla de les Flors. He begut una mica, al capdevall dues cerveses, a un bar de mala mort, ple de fum i meuques, que regenta un vell contratista d’obres en Josep Llavinés, tafurer i molt
En Manuel de Pedrolo deia que el temps s’escapa i fuig amb ell mateix. No és debades aquesta cita a l’escriptor nascut enguany farà cent anys a l’Aranyó, a la comarca de la Segarra, prop del riu Ondara, a la conca del Segre; una de les tres conques analitzades, amb la Muga i el Ter,
Si no fos per que es tracta de temes molt seriosos que, com ja hem vist, poden acabar amb múltiples i cruels variants de repressió, podríem trobar molts episodis graciosos al voltant de les investigacions que es duen a terme en tot allò relatiu al caso catalán. Un dels que en moments de distensió —que
ESTIUS AL RIPOLLÈS Sóc nét d’un avi de la Lliga Catalanista i d’un avi estucador i republicà La guerra civil va provocar la mort de dos familiars seus. El germà petit del meu avi patern, en Miquel Fusté Dolça, enginyer industrial, va ser assassinat prop de Ripoll per un escamot de la FAI. Un cunyat
Els tres ponents, Joan Grimalt, Gabriel Borràs i Manel Tomàs van disertar sobre aquestes temàtiques: El progrés tècnic i econòmic dels humans ha donat lloc a un important augment de CO2 a l’atmosfera. En els darrers 150 anys la seva concentració ha pujat unes 120 parts per milió (ppm) degut a l’acció humana que és
És hivern. A qualsevol indret de les Garrigues, a una zona de protecció d’aus, amb un temps que recorda la primavera, escolto de lluny la conversa de tres personatges. La conversa està pujant de to. Estic molt nerviosa, diu la Biodiversitat, això del canvi climàtic…; sort que estem a una zona de protecció d’aus. Collons,
Estimat Llop, Fa uns anys, a la vesprada, a una bauma d’una serralada de qualsevol indret geogràfic dels Països Catalans, vam tenir una conversa; jo avui, intemporal i vell, vull recordar-la. Em vaig entristir , era la nit abans del Solstici d’Hivern. Vas iniciar així el diàleg: “No. No m’emmerdis, Càtar, amb bons homes, amb
Corria el mes d’abril de 2015 i vaig assistir a Sant Andreu (concretament al Centre Social l’Harmonia) al recital de poesia i música que van fer la poetessa Sònia Moll i el cantautor Feliu Ventura. Em van captivar. Sobretot ell quan, guitarra en mà, es posà a tocar la mítica “A Desalambrar” del no menys
“…la mejor poesía és el verbo hecho tango.” J.Gil de Biedma La bona poesia és la que posa el cap a les clavegueres; la que balla amb l’aigua dels rius més tèrbols. La que baixa les escales de dos en dos i surt al carrer. La que posa les estovalles vermelles per afiançar
Ú. El Nadal de 1970 va ser un Nadal diferent. Havia de tenir lloc, d’un moment a l’altre, l’aplicació de la pena de mort a cinc militants d’ETA. No sabíem què fer. Crec que la iniciativa que va obtenir més resposta va ser, en aquest cas, la de les comunitats cristianes de base i les
Amigues i amics, Serà molt difícil analitzar la història actual del nostre país que és sotmés, a causa de la repressió dels Aparells de l’Estat Espanyol, a turbulències les quals no van arribar a ser previstes pels nostres dirigents polítics independentistes i soberanistes. Bé, des del Nucli Impulsor del FNM us desitgem BON NADAL! i
Fa fred al meu despatx de Barcelona. El dia “21-D” hem d’anar a votar. Fa fred a Barcelona. Han marxat la Lluna i el seu Pleniluni. La Caputxeta Vermella té el seu mòbil en silenci constant. Els hereus d’un gran Partit – El PSU de Catalunya- tan de bo baixin cap AL NOSTRE RIU VERMELL,
Ahir al vespre estava a casa a Barcelona. Havent sopat vaig endollar l’aparell del televisor i, un cop ben espatarrat sobre el vell sofà…. ai las! La meva alcaldesa. L’entrevistava un noi molt espavilat, un tal Ullastret o Ullastrell tant se’m fot. Ho feia bé. La Colau , com sempre, dubtava : que si el
Som a la tardor de l’any 1937. El Riu Ebre és ple de sang d’homes molt joves morts, malferits… Des de dalt de qualsevol turó , un general feixista, baix i panxut contemplava la retirada que comandava un general prim, valent i catòlic, fidel a la República: el gran militar Vicente Rojo. No ho recordo
El primer calfred, la primera llum de matinada. El primer petó dalt del tren. La primera tardor sense fred. El primer desig de tu. La primera pel.lícula que em fa plorar. El primer poema (que no recordo). La primera dona que planta cara a un home feixista. El primer gol, la primera metàfora. El primer