Arribo a casa molt suat. Porto un paquet voluminòs des de força lluny i el darrer tram l’he fet en taxi.
Em trec la camisa i, abans de dutxar-me, em poso la mà esquerra a la butxaca … Hòstia, la cartera!
Baixo escales avall. No hi és! Ni al carrer, ni al “xino” del costat de casa, ni a la bodega “moderneta” de davant. Pujo al pis cagant llets i em paro a reflexionar.
A la cartera només hi duia uns 20 euros i les targetes de Cat.Salut, de l’Ateneu Barcelònes (és maca i porta incorporat el DNI i una foto) i la de crèdit, d’una banca ètica que té la seu central a Madrid.
Collons, la tarjeta de crèdit!
Respiro, quina calda! Prenc el mòbil i truco a la banca ètica per anular la targeta.
Al cap de 2 minuts de música relaxant …
– Hola, querido cliente. Si desea:
– El tiempo de espera es de cinco minutos
Estic nerviòs. Sort que la música d’espera és d’en Lennon.
– Hola, qué desea?
– He perdido la tarjeta de crédito.
– No se preocupe, dicteme su DNI.
Ho faig …
– Oiga don Francesc. Llame al 90200000941002001 y le atenderán.
El cap de déu!
– No em dic Francesc. Em dic Xavier.
– Usted perdone.
– Oiga princesa. Ni perdón ni Borbones. Si fuese un madrileño/catalán me llamaria Javier
– Usted perdone.
Ha penjat.
Telefono cinc vegades al 90200000941002001.
– Dígame:
– He perdido la tarjeta de crédito bla, bla, bla….
– Ya está anulada Don Francesc.
Collons! Reflexiona, Llop del Montsant!:
He perdut quatre coses. Tranquil: No veuré la República Catalana. Quina pena! Potser salvaríem el Delta de l’Ebre, i tindríem una banca ètica i de proximitat…. Clar que, potser el gerent fóra en Jordi Pujol “junior”. M’he tornat un escèptic!
Que bona, aquesta dutxa!
Redéu! Ara truquen per l’Intèrfon
M’acosto al ascensor. El taxista!!
– Tingui. No hi falta res.
– Moltes gràcies i bona nit.
– Bona nit.
Tanco la porta. Unes quantes voltes de clau i
Bona Nit!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!