Aquest vespre estic cansat. Cap al migdia ha pujat fins la meva bauma, situada a tocar de la Cova Santa, un llobató rosenc i d’ulls clars que m’ha marejat fins que la sortida de la Lluna l’ha fet callar. És un llobató espabilat; durant tot la tarda m’ha atabalat preguntat-me sobre l’eclipsi de Lluna,
No tinc això que anomenen Twitter, ni Bloq/ Block/ Bloc, ni, des de fa anys, columna periòdica als diaris. Ni tampoc cap trona parroquial ni cap tribuna política. És a dir: comento tot allò que passa, quan em sobta o em desassossega o em provoca interrogants que m’inquieten, o bé als bars o bé a
Fa fred al meu despatx de Barcelona. El dia “21-D” hem d’anar a votar. Fa fred a Barcelona. Han marxat la Lluna i el seu Pleniluni. La Caputxeta Vermella té el seu mòbil en silenci constant. Els hereus d’un gran Partit – El PSU de Catalunya- tan de bo baixin cap AL NOSTRE RIU VERMELL,
NOTAS DE LECTURA DEL ‘LIBRO NEGRO DE LA INDEPENDENCIA’ Autor: Juan Carlos Segura Just Prólogo de Josep Ramon Bosch Editorial Reseda, 3ª edición. Barcelona, 2015. Primera nota: el libro, a pesar de tratarse de una tercera edición –es decir, con tiempo suficiente para enmendar errores–, contiene demasiadas faltas de ortografía y de ‘estilo’: la puntuación
Ja tenim una declaració d’independència d’un estat en forma de república, una aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i una convocatòria d’eleccions autonòmiques el 21 D. Com és lícit i previsible, el mon progressista i sobiranista es pregunta; que hem de fer en aquestes eleccions? Jo també m’ho pregunto i, segons el dia
Avui, Diada de Tots Sants, quan el dia començava a clarejar he sentit a la ràdio aquestes paraules del President Puigdemont : No vull conflictes internacionals, som gent pacífica; em quedo a Brusel.les . Des d’aquesta ciutat coordinaré l’acció de govern fins el 21 de desembre. Anem a les eleccions. Només demano que els que
Avui m’he llevat a les sis tocades… Ahir em vaig cansar molt. Després de fer-me un cafè amb llet, amb la tassa a la mà he mirat de reüll la senyera amb l’estel vermell penjada al balcó de casa… Us juro que he pensat Catalunya, Països Catalans… i he fet un gest insòlit: he aixecat
Les elegies de Buckow són fruit de reflexions que va fer Bertolt Brecht arran de la repressió stalinista a la RDA,després de la insurrecció obrera del 17 de juny de 1953 a Berlin Est. Són poemes plens de pessimisme, però descriuen alhora una anàlisi lúcida de la realitat; com aquest : Si un
20 agosto 2017. Me instalé en Madrid hace algo más de 14 años. A los pocos meses, el 11-M de la Estación de Atocha. Fue terrible. Y gracias a Carmen, que trabaja de enfermera en el ’12 de octubre’ desde hace más de 40 años, y que aquel día, y los siguientes, tuvo que multiplicarse
Ahir baixava de Reus a Barcelona una mica cabrejat per l’absurda polèmica de la nomenclatura dels rètols dels carrers de Sabadell , com treure el nom del gran poeta “Antonio Machado”, desmentida després per Catalunya Informació de forma objectiva. Un cop arribat a casa, vaig fer una rentadora de roba i després vaig estendre –