Era el meu cafè… Era el meu cafè. Fa un tempts la Montse m?havia explicat que tenien la idea de tancar. Però com qui fa veure que no allò no va per ell, com que cada vegada que hi passava pel davant o bé era tancat els dies que tocava o bé hi havia la
« Així puc anar amb tu sense cap compliment pels camins i els treballs d?aquesta primavera que és la vida i la mort eternament ». (Jordi Sarsanedas) (Dijous, 16 de novembre, vespre) Fa una estona m’han dit m?han dit que ja no hi eres. Ja era fosc i ploviscava. Encara no fa un parell de mesos t?havia vingut a
N’hi ha de moltes menes i colors. Constitueixen un sector singular en la societat actual per la idiosincràsia del seu ofici, i ells ho saben. En aquesta ocasió, i per raons diferents, em vull referir a tres d’aquestes persones que ara ja no hi són, però que per ser qui han estat i per fer
El debat sobre el present i el futur dels museus catalans en relació amb la funció cultural i social, l’ús de la tecnologia i la presència a internet posa de manifest un l’acord genèric sobre els dos primers aspectes. La constatació d’un notable dèficit de presència a internet s’ha d’afegir a la llista de mancances.
Acarem l’Onze de Setembre d’aquest 2006 coincidint amb la cursa de les eleccions al Parlament de Catalunya. Fa un mes escàs que hem estrenat el nou Estatut de Catalunya gairebé sense adonar-nos-en, en part degut al clima de vacances per a la immensa majoria, i en part degut al clima preelectoral instaurat des de fa
Ja han passat la canícula, la Festa Major i toquem el final d’agost en uns dies que comença a fresquejar. No és ben bé la fi de l’estiu perquè la calor segur que torna, però ja serà acarada a l’entrada de la tardor, per Santa Tecla. Mentrestant, penso que és hora de fer sinó un
Com que la música no hi podia faltar, perquè si no l’Any Rusiñol no seria del tot rodó, el concert d’obertura va tenir lloc la mateixa setmana de la celebració, el dissabte a la nit, a càrrec del pianista Joaquín Achúcarro. El programa, l’intèpret i l’esdeveniment van congregar el públic heterogeni que va omplir l’auditori
No crec que Santiago Rusiñol hagués freqüentat gaire les biblioteques. A l’època no es portava gaire, la gent poc o molt lletrada tenia els llibres a casa i ell preferia l’aire lliure per a pintar.Quan llegia, que ho feia, era a casa seva o arreu on tingués aixpluc. Era lector, i ho va ser des
Una de les tradicions de moderna creació sitgetana és la commemoració de la mort de Santiago Rusiñol cada vint-i-cinc anys.1931 va senyalar el tret de sortida; 1956 i 1981 van viure celebracions emmarcades per les circumstàncies, però amb el denominador comú de la voluntat de marcar les respectives fites i d’avançar des de la memòria
Va ser el matí assolellat del passat dissabte que Eugeni d’Ors va tornar a Vilanova i la Geltrú i per unes hores el seu esperit va planar pel Molí de Mar, on es va analitzar i debatre la personalitat i l’obra de l’escriptor i filòsof. El programa “1906 Lletres” que ha organitzat enguany la Institució
L’estiu del 2000 …… vaig trametre a l’amic i admirat poeta Ricard Creus un poema que, amb el títol de “Celebració”, constituïa la meva adhesió a l’homenatge que un grup de poetes i amics li dedicaven: Quanta vida ens ha tocat de viurei quanta mort, també, la que ens assetjaperennement, tan quieta i ben oculta
Per més que m’hi poso bé i que hi aplico tota la racionalitat de què sóc capaç, cada vegada que el Barça se la juga en un partit d’alt voltatge i tan decisiu com el de la Lliga de Campions d’enguany, les circumstàncies em guanyen del tot. Sense poder-hi fer més em trobo totalment atrapada per
Rebo el cinquantè butlletí electrònic de la Fundació Catalunya Oberta un dia tan especial com el que el President de la Generalitat ha pres la triple decisió de convocar el referèndum de l’Estatut, anunciar la celebració d’eleccions anticipades i donar per acabat el govern tripartit.Tres decisions que són massa per al President més erràtic que
Dues fàbriques sitgetanes del segle XX: la fàbrica de calçat Benazet i Vallcarca, “una vall, una fàbrica, una colònia”.(“El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 6 de maig de 2006)Sembla que parlem de temps remotíssims, però de tot plegat encara no fa tant. Referir-nos al passat industrial de Sitges sona més a llegenda que a realitat
L’escultora Maïs exposa una antològica de la seva obra (1986-2006) a l’Edifici Miramar de Sitges. Una obra que mai no deixa indiferent…(El Marge Llarg, L’Eco de Sitges, 29 d’abril de 2006)La trajectòria artística que l’escultora Maïs ve portant a terme des de 1986 es mostra en forma d’exposició antològica a les sales de l’Edifici Miramar