Quadern de Terramar

Com que la música no hi podia faltar, perquè si no l’Any Rusiñol no seria del tot rodó, el concert d’obertura va tenir lloc la mateixa setmana de la celebració, el dissabte a la nit, a càrrec del pianista Joaquín Achúcarro.
El programa, l’intèpret i l’esdeveniment van congregar el públic heterogeni que va omplir l’auditori de l’Hotel Melià, comfortable i mancat del caliu que requereixen, a parer meu, els concerts de piano. En canvi, i seguint amb les apreciacions personals, la presència de músics i de crítics i historiadors musicals – Josep Vadell, Salvador Monzó, Albert Mallofré, Xosé Aviñoa, entre altres… – hi conferia una altra mena de caliu, molt especial. Mita Casacuberta, comissària de l’Any Rusiñol, va procedir a una introducció sobre la relació de l’artista i la música emmarcant-la en el caràcter d’artista total del personatge, la importància de la música en el Modernisme i les vinculacions entre Rusiñol i els compositors protagonistes del concert: Manuel de Falla, Enric Granados i Isaac Albèniz. Les peces triades per al concert, executades magistralment per un Joaquín Achúcarro sense partitura i mostrant a parts iguales tant la sensibilitat interpretativa com la sàvia habilitat de l’experiència, constitueixen algunes de les pàgines més brillants de la música hispànica de l’època. Són uns anys en què Falla ja ha après tot el que li transmetia el mestre Felip Pedrell, i que Granados i Albèniz han treballat i han lluitat per reeixir com a compositors més que com a intèrprets. L’andalús Falla i els catalans Granados i Albèniz, coneixedors de la música europea del moment, s’inspiren en tonalitats i melodies de la música popular hispànica. El programa del concert d’obertura de l’Any Rusiñol presentava, doncs, un caràcter marcadament hispànic entroncat a tres dels noms musicals més vinculats a l’artista. En acabar, Joaquin Achúcarro va obsequiar el públic amb peces d’Scriabin i de Chopin, autors sempre presents al seu repertori. Al llarg de l’any Rusiñol, tindrem ocasió d’escoltar les seves preferències musicals, com el Quintet de César Franck, aviat al Racó de la Calma. Amb tot, caldria no oblidar uns quants noms que, per a l’artista, van ser tant importants com els del concert d’obertura: el francès Erik Satie, el català Enric Morera i l’andalús de Granada, Angel Barrios. Satie va ser una de les amistats més remarcables dels dies montmartrins de Rusiñol: el va retratar amb la ploma i amb el pinzell, i quan va canviar el brogit Moulin de la Galette per la quietud de l’Ile-Saint Louis, Eric Satie va protagonitzar un dels quadres més legendaris de l’artista juntament amb la model Estephanie Nantàs, La lliçó de piano. Potser va ser a resultes de les hores passades posant per a l’artista que Satie va dedicar a la protagonista de La morfina una de les seves sonates… Enric Morera no necessita presentació, a Sitges, però sí que necessita que la seva figura no s’assimili únicament a la composició sardanística i es recuperi la seva dimensió integral de compositor, entre la que hi trobarem l’autor de les peces musicals que “decoraven” els llibres de Rusiñol, Oracions i L’Alegria que passa. El retrat que Rusiñol en pintà dirigint el cor de la Catalunya Nova (Museu del Cau Ferrat, 1897) i que va ser exposat per la Quarta Festa Modernista al Teatre Prado el dia de l’estrena de La Fada, el mostra com el jove entusiasta de la música popular que va dignificar i impulsar des de la voluntat i la convicció de contribuir a la cultura musical catalana. Angel Barrios, fill d’Antonio Barrios dit “El Polinario”, taverner granadí de l’Alhambra i propietari de l’hostal on Rusiñol va recalar i escriure en diverses ocasions, va esdevenir un reputat músic i compositor que treballà entre París i Madrid els anys trenta. Les composicions de Barrios per a guitarra i per a piano són un fidel correlat a la visió intimista de Rusiñol dels mateixos jardins de l’Alhambra i del Generalife. Falla, Albèniz, Granados, Morera, Satie, Ángel Barrios són alguns dels noms que vinculen Rusiñol amb la música. Hi ha, també, Joan Gay i Claude Debussy entre els amics; Fauré, Wagner i Puccini entre els compositors també admirats. L’Any Rusiñol ens posa el llistó alt pel que fa a la música. El concert d’obertura el va acomplir amb escreix. Per no decebre l’artista total, cal esperar que al llarg dels propers mesos la presència d’aquests i altres compositors l’acompleixi d’igual manera.(L’Eco de Sitges, 24.VI.2006)”’

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!