Quadern de Terramar

L’estiu del 2000 …
… vaig trametre a l’amic i admirat poeta Ricard Creus un poema que, amb el títol de “Celebració”, constituïa la meva adhesió a l’homenatge que un grup de poetes i amics li dedicaven:
Quanta vida ens ha tocat de viurei quanta mort, també, la que ens assetjaperennement, tan quieta i ben oculta als nostres ulls.I això no obstant,quanta vida ens meravella, encara,quan, enllaçats els cossos passem compte dels anys sota el teulat antic que desafiael rosec del llevanti la benignitat del blau, de l’or i del roig dels nostres dies.I quanta vida restaper contemplar el teixit imprès en la frondositat dels arbrestravessats per les agulles de la pluja,per esperar la vetlla nocturna dels xiprers,per invocar el silenci de l’aigua entre ribes de murtra.Tanta vida com celebren els poetesi també tu feliç artífexdel temps i de la llum en la paraula.

Li havia robat el primer vers d’un dels ses poemes per iniciar el meu, i amb el vers manellvat a manera d’esquer vaig construir el meu poema mirant d’evocar la joia de viure del poeta tal com es desprén dels seus versos.

Ho recordava una estona abans d’escriure aquest Marge Llarg mentre assistia a la presentació del recull dels seus llibres de versos, que ha volgut titular “Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003”, en una edició a cura de Sam Abrams i del mateix poeta. La sala d’actes de l’editorial Proa era plena a vessar amb el públic que ell volia: amics, familiars, alumnes, artistes i poetes. M’aventuro a pensar que aquesta era una presència que a en Ricard li feia una especial il.lusió, tant per les complicitats, afectes i coincidències com per les vinculacions que crea tenir en comú amb d’altres semblants el neguit, l’exigència i la necessitat expressiva del treball poètic. El de Ricard Creus abasta tota una vida dedicada a l’art i a la poesia a part gairebé iguals, per bé que ha ampliat i diversificat el seu treball é des de la narrativa i la tasca pedagògica.

Vista en conjunt, l’obra poètica de Ricard Creus ha travessat les tendències i estètiques de la poesia en llengua catalana de les darreres quatre dècades amb un estil propi definit per la seva profunda vocació humanista. Es tracta d’una vocació no únicament intel.lectual. Si bé Ricard Creus no dissimula les seves inclinacions i admiracions artístiques, i si bé l’art és element i motivació permanent dels seus poemes, en darrer i més important terme s’hi troba l’ésser humà en tots els seus condicionants i en tant que el més important destinatari.

El poeta no ha perdut mai de vista que un dels valors de la poesia és la comunicabilitat, i l’altre la capacitat i el poder de commoure, tal com el poeta Wordsworth va deixar establert. Ricard Creus, corredor de fons, sensible i compromès amb la sensibilitat i la condició humana dels éssers dels nostres dies, és l’autor d’una lírica que parteix de la mirada interior sempre en equilibri amb l’exterior que l’envolta i que configura el medi i la vida dels altres éssers. Compromís, contemplació, comunicació, exaltació lírica i voluntat expressiva són les característiques que l’han acompanyat des de que el primer poemari, “Els dies de cada dia” va veure la llum el 1983. Després s’han succeït el conjunt de títols que, fins el present, configuren la visió lírica del poeta des de la llinda de la vida quotidiana. D’entre ells, dos poemaris de signe diferent, “36 poemes a partir del 36” i “Retornar a Itàlia” configuren els dos pols per on transcorre l’obra de Ricard Creus: la realitat i el somni, la vida de cada dia i la vivència de l’art.

El volum es clou amb un poemari en obres, “Del cor del corb”, escrit des de l’escenari geogràfic actual del poeta. El clou amb un poema en què evoca el periple de la seva vida a través de les cases que ha habitat: la casa de la infantesa; després, diu, li ha “calgut passar tant de temps / a tants pisos/ abans de tornar a viure en una casa/” que és la del seu espai vital i poètic actual. Des d’aquest indret és on el poeta referma la seva esperança en aquest “món gemmat del tendre verd que/ impertorbable reneix tossudament i floreix i encara grana”, com és el món habitat enterament pel seu jo poètic. Aquest ha estat el sentit darrer de la nova celebració de Ricard Creus: el de l’esperança que transmet la seva poesia.

(Ricard Creus. “Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003”. Edició a cura de D.Sam Abrams i Ricard Creus. Barcelona: Proa, 2006. Óssa Menor Sèrie Gran; 12)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!