Quadern de Terramar

Bloc de Vinyet Panyella

17 de juny de 2006
0 comentaris

La lectura, la memòria i el futur. Els setanta anys de la Biblioteca Santiago Rusiñol

No crec que Santiago Rusiñol hagués freqüentat gaire les biblioteques. A l’època no es portava gaire, la gent poc o molt lletrada tenia els llibres a casa i ell preferia l’aire lliure per a pintar.
Quan llegia, que ho feia, era a casa seva o arreu on tingués aixpluc. Era lector, i ho va ser des de ben jove. No per què ens ho hagi explicat gaire, però va anar deixant rastre de les seves lectures. Llegia, i aplegava els llibres que els seus amics i admiradors li feien a mans amb les dedicatòries més encomiàstiques, i gairebé sempre sinceres. Ell corresponia, però amb unes endreces més aviat lacòniques, perquè no li agradava deixar gaire senyals dels seus afectes. “Al senyor Domingo, company de tants viatges, el seu amic de cor…”, escrivia per a Utrillo a les portades dels llibres que li regalava.Qui li havia de dir a Rusiñol que ben poc després de deixar aquest món els seus llibres i els seus papers farien estada precisament on havia estat la casa de l’Utrillo, al darrere d’aquell Maricel que li havia costat tant d’empassar. I qui li havia de dir que ca l’Utrillo es convertiria finalment en la biblioteca pública que des del darrer terç del segle XIX Sitges intentava dotar-se. El mateix Rusiñol, el 1926, havia promès la donació de dos milers de llibres per a la futura biblioteca de Sitges, promesa que mostra la generositat de l’artista i la voluntat de contribuir al progrés cultural dels sitgetans per mitjà de l’amor i de la valoració dels llibres, un principi dels que tenia ben afermats. Rusiñol va passar avall fa setanta-cinc anys – i bé que devia disfrutar, des de l’altre barri, amb el piromusical en honor seu- i l’Utrillo el va sobreviure tres anys escassos. Cap dels dos va ser testimoni de la brillant festa d’inauguració de la Biblioteca el 14 de juny de 1936. Però estic convençuda que a l’un i a l’altre els va agradar tornar a compartir l’espai i la memòria sitgetana entre les seves que no només han hostatjat llibres, sinó que han esdevingut el primer centre d’educació general i lliure de la Vila. Un altre motiu de satisfacció per a Rusiñol és que és a la biblioteca que porta el seu nom s’hi conserva la seva memòria. No només la del record, sinó la dels papers. L’obra de Rusiñol és, entre altres coses, una gran celebració del record, és a dir, de la memòria; molts dels passatges de la obra literària hi fan referència, des de Anant pel món fins Màximes i mals pensaments. Per això va tenir cura d’anar confegint el que en deia l’Àlbum de records, els tres àlbums Rusiñol, que són una de les joies de la casa perquè construeixen el relat referencial de la seva biografia artística: retalls de diari, reproduccions i fotografies dels seus quadres, notes de viatges, els dibuixos que Casas li va fer entre 1889 i 1890, algunes cartes… La confecció dels àlbums, tres, van passar per mans diverses, indicatives d’amistats i complicitats més enllà de les circumstàncies: Enric Clarasó, Miquel Utrillo i Genís Muntaner. El conjunt de fons documentals que el Patronat del Cau Ferrat, amb el vistiplau de la la Junta de Museus, va dipositar a la Biblioteca amb caràcter de fons fundacional per a la seva conservació i per a l’accés als investigadors, com des de 1936 s’ha portat a terme, constitueix el nucli essencial de l’exposició del “Rusiñol desconegut” que podrem veure al Mercat Vell el proper mes d’octubre.Des de 1936 fins avui mateix han estat moltes les generacions que han passat i passen per la Biblioteca: persones nascudes aquí i vingudes d’arreu del món, de qualsevol edat i condició. En fan ús per al que la biblioteca pública ofereix: el tot per tots, la llibertat d’accés a la lectura, i, amb ella, a la informació, l’educació, l’aprenentatge, el lleure. Han estat, també, diverses les generacions que hi han trobat l’ajut imprescindible per aconseguir els llibres que calien per als estudis universitaris quan a Catalunya només hi havia una universitat amb biblioteques no precisament punteres, com afortunadament són avui. Per aquesta raó, és hora d’expressar l’agraïment més sincer cap a aquest singular gènere professional que són les bibliotecàries. A Sitges, des de la Maria Lluïsa Ganzemüller, la Pilar Casas, les germanes Maria Antonieta i Núria Cot, la Lolita Mirabent que hi va acomplir cinquanta anys de dedicació i una de les sales de la casa porta el seu nom en tant que reconeixement d’estricta justícia, i les persones que les han ajudades, com la Rosa Mirabent, fins ara amb la Maria Saborit i la Núria Amigó, hem tingut la sort de comptar amb les millors professionals del país, en el medi tan difícil i tan entranyable com és el de la lectura pública. El seu repte professional no és el del balanç de final d’any sinó el dia a dia; elles això ho saben millor que ningú, i els representants de l’antiga Central de Biblioteques Populars i actual Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que sempre ens ha fet costat, també ho saben.¿Quin és el futur que espera la Biblioteca Santiago Rusiñol, que ha celebrat uns setanta anys tan espendorosos com els clavells d’aquesta primavera? Perquè, si el primer repte de l’Any Rusiñol és el Cau Ferrat, el segon, és el de la Biblioteca. El futur de la Biblioteca és l’espai que la política cultural de Sitges té el deute, el repte i la necessitat d’acomplir, i els seus responsables, de prioritzar amb compromís concret pel que fa a projecte, espai, temps i dates, (i que no sigui ad calendas graecas!). Si no fos així, si els responsables del govern de Sitges, l’Alcalde com el seu màxim representant, es desdiguessin d’assumir com cal i amb tota la generositat que requereix la gran eina del progrés cultural per a Sitges que és la Biblioteca, no serien dignes hereus del llegat del senyor del Cau Ferrat, que amb motiu de la inauguració del Monument al Greco va determinar “… que si moren els mortals les planes que ells han escrit , si són dignes, hermoses i ben escrites, són tresors que han de guardar-se i alabat qui sap guardar-les” , i va cloure amb un Visca Sitges! que ens honora i que ens compromet a tots.

(L’Eco de Sitges, 17 de juny de 2006)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!