Quadern de Terramar

Bloc de Vinyet Panyella

13 de maig de 2006
0 comentaris

La Fundació Catalunya oberta, per al progrés i la llibertat

Rebo el cinquantè butlletí electrònic de la Fundació Catalunya Oberta un dia tan especial com el que el President de la Generalitat ha pres la triple decisió de convocar el referèndum de l’Estatut, anunciar la celebració d’eleccions anticipades i donar per acabat el govern tripartit.
Tres decisions que són massa per al President més erràtic que mai ha tingut el govern de Catalunya. 


La Fundació Catalunya Oberta, constituïda l’any 2001, presidida per Joan Guitart i dirigida per Joan Oliver aplega persones procedents de diversos àmbits, sector i activitats. La Fundació és present sovint als mitjans de comunicació degut a les activitats que porta a terme. Entre aquestes, els dinars-debat amb les personalitats que hi convida, a estudis com el que es presentà la passada tardor sobre L’estat de la societat catalana actual, o la concessió del premi periodístic que ja va per la cinquena edició atorgat a Jean-François Revel, Francesc Marc Alvaro, Giovanni Sartori, Lord Ralph Dahrendorf i, darrerament, a Baltasar Porcel. Fonamentada en el liberalisme i el catalanisme, és una d’aquestes entitats sorgides de la societat civil i plantejades amb la voluntat d’eixamplar el clima d’opinió i diàleg tan necessaris en la societat catalana del segle XXI. 

L’edició d’avui del butlletí electrònic de la Fundació Catalunya Oberta ( http://www.catalunyaoberta.net ) ve a tomb perquè arriba a la cinquantena edició seguint la línia que des del principi s’havia marcat: independència de criteri; posicionament crític, documentat i raonat davant de la nostra realitat política, i liberalisme com a model econòmic, sí, però sobretot com a model de pensament i d’actitud davant de la realitat social, de la persona humana, del país i del món contemporani. 

La veu de la Fundació Catalunya Oberta constitueix, a hores d’ara, l’antídot imprescindible enfront del pensament únic i del silenci de tota mena d’anyells que planen pels medis institucionals, per la societat civil subvencionada, pels mitjans de comunicació. És una veu necessària per a no oblidar que un futur de progrés a casa nostra no es pot fer possible sense el creixement econòmic sostenible com a base del benestar col.lectiu, i, sobretot, sense respecte per la convivència i per la llibertat exercida de manera responsable en totes les seves dimensions.

El Marge Llarg,L’Eco de Sitges, 13 de maig de 2006

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!