Aquesta imatge la vaig obtenir la setmana passada en un caixer de pagament d’un aparcament de la ciutat de Bastia, a Còrsega (a la plaça del Mercat). No cal dir que la sorpresa va ser majúscula. Sigui com sigui, i tot i que, d’entrada, la idea és d’agrair, la imatge em porta a fer algunes reflexions mig sociolingüístiques, mig polítiques:
Si el català s’associa amb l’espanyol, per què no s’associa també amb el francès o l’italià, ja que en els estats on aquestes llengües són oficials també hi ha catalanoparlants…
Volen dir que el català i l’espanyol estan a la mateixa alçada jurídica? Tant de bo!, però malauradament, per a l’Estat espanyol, només hi ha una llengua oficial al conjunt de l’Estat… (per això no podem ser llengua oficial d’Europa!).
Consideren que Catalunya (en aquest cas la del Sud) és a punt d’esdevenir un Estat amb igualtat de condicions que Espanya?
Per què no hi és la llengua del país, el cors? Potser perquè l’havien de posar al costat de la bandera francesa o potser perquè, en ésser tan similar a l’italià (de fet, hi ha qui el considera una variant força més italiana que el sicilià o el vènet), l’havien de posar al costat d’aquesta llengua?
Potser consideren que el català i l’espanyol són molt similars? Doncs potser caldria que observessin les semblances entre el cors i l’italià estàndard…
No crec que sigui perquè, com destaca Eugeni Casanova en la seva tesi doctoral Identificació i localització de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris, a Bastia hi ha gitanos de parla catalana al barri de Lupino.
Sigui com sigui, el català és present!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!