Observar, llegir, escriure
Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.
En temps de maror, escoltem els poetes: “Llibertat!“, de Miquel Duran de València.
L L I B E R T A T
Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,
Anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;
De terrat, on l’àvida pupil·la
Junta el blau i la plana,
La muntanya i la mar
I el pensament, el que l’esguard no abasta.
Llibertat!
A les ales batents de l’ocell engabiat
Frisança de nous horitzons, d’espais infinits,
De rutes blaves i daurades.
Llibertat!
Al cor en doble ergàstula del presoner,
Desig d’amor de dona, de sol rodó,
De calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!
En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari.
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!
En les idees, martells del pensament,
Deler de germinar com la sement fecunda
I d’expandir-se com el vent.
Llibertat!
En els grans ideals alliberadors
I els moviments de redempció dels pobles,
Voluntat d’existir i ambició de crear
Vigor d’arrel profunda i goig d’univers.
Llibertat!
I el cor de l’home, esclau,
Esclau i generós i bategant
Per a impulsar la llibertat dels altres,
Per a bastir la llibertat dels pobles,
Per a exaltar la pròpia llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,
Llibertat, llibertat, llibertat!
Miquel Duran de València, “Guerra, victòria, demà”, 1938.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!