tempus fugit
de tot i de res
16 de desembre de 2019
0 comentaris
“se li veu l’ànima a contraclaror”(es diu d’una persona molt magra)
A contrallum, rere la poda, no és l’ànima allò que mostren les resistents moreres del passeig sinó el capritxós ball filigranés de la nuesa del brancam.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!