"Tots aquests dois" ... Qui era en Guillem d'Efak? from circol malda on Vimeo.
Tots aquests dois és l'espectacle que en Pep Tosar presenta al Circol Maldà, al carrer del Pi, 5, esc dreta, de Barcelona, de dijous a diumenge.
  |  |
|
cultura i espectacles  A Rosa Leveroni Érem tres, jups, al fosc de les veremes, Amb mar als ulls i vinassa a les mans, Quan fuma el rec a la sal de les selves I un plor d'infant espurneja al serrat. Érem dos, drets, al roc de les estrelles, El cor sangós, sense forma ni dards, Quan crema l'erm i sangloten les brees Als clots latents de les feixes dels fars. Era jo sol, ombrós entre ombres velles, Figuratiu d'una altra ombra, a l'escar On amarina, entre xarxes esteses, El son de tots en febrejants foscants. Érem ningú, fullats per les tenebres Quan plou la por en els pètals dels aigualls, I l'altre, el Pur, llibert d'arjau i veles Salpa, vident, cap el clarós Instant Port Lligat, agost 1953  Avui , 15 de gener de 2012, a Sa Congregació , carrer del Rosari 25, de Sa Pobla, a les 20h, l'Obreria de Sant Antoni i tots els amics d'Alexandre Ballester li retran homenatge amb una lectura dramatitzada de text i poemes, dins dels actes de l'any Alexandre Ballester que va tenir l'encert de declarar el consistori. Hi participaran entre d'altres: Joan Payeras, Simó Andreu, Marga Bonnín, Nofre Pons, Pep Roig, Toni Marquet, Joan Calafat, Bernat Nadal, Carles Molinet, Miquel López Crespí, Maria Victòria Secall, Damià Pons, Carles Cabrera, Toni Gost, Nils Burvitz, Toni Tugores, Toni Torrens, Rafel Ramis, Toni Ballador, i Sebastià Xineta. No tenim por de fer-nos grans. No tenim por d'estar tots sols. El nostre país petit creixerà enguany, malgrat la gent ufana i superba, més que mai. El nostre país petit enguany és més a prop del seu somni. No el barataríem per res. No ens vinclarà la por, ni ens perderem en disputes insensates ni en laments.  La llum travessa la rosassa i torna la pedra del temple roent. L’ hivern treballa dins del fred, sense defallir, acompleix el seu ritme, promet l’esperança. Per enfortir els llaços que ens uneixen, sota el gebre, fent camins de llum nou nada, a la solitud de la branca, que sembla morta però es prepara per a la vida, fora aixopluc, tal com som : BON NADAL, amics. Gràcies per ser-hi. La sibíl·la anunciarà mals temps, presagis incerts,però nosaltres ens permetrem la festa i el somni. Imatge: Solstici d'hivern des del Baluard. MVS  El dia acotxat encara, ran de carrer. Les gavines rapinyant les restes de la nit de bauxa o solitud. A la riera els coloms arrecerats als marges. Camí del Baluard cames matineres, vestides amb jeans i sabates còmodes, i caps amb capells i bufandes. El matí era fred poc abans de les vuit. En arribar, pujar les escales de l'esplanada, diligents. El dia s'estava llevant i el sol es disposava a fer allò que sembla un miracle. La bellesa de cada pic convoca més espectadors a la cita de la Societat Balear de Matemàtiques SBM, de la mà d'en Dani i en Josep Lluís, matemàtics descobridors i divulgadors del lloc idònii per contemplar l'efecte. Molta de gent, potser unes tres-centes persones, molts ulls badats i càmeres, cercant l'angle perfecta, respectant el silenci i amarant-nos del naixement de la llum, tan proper al Nadal. Lentament, com pertoca a les coses contemplatives, ha anat apareixent l'espectacle de llum i de colors, el calidoscopi que torna el cor de la pedra falaguer, transparent, lluminós i roent. Els núvols han escampat, el cel ha tornat ben blau i diàfan. El sol llevant s'ha escolat per la rosassa gegant i ha sortit per la de ponent amb senzillesa i força, naturalment i alhora espectacularment. El solstici d'hivern arribarà puntual ben prest, però avui l'hem assaborit plenament, penetrant les rosasses, en una de les manifestacions més nítides dels darrers anys.  El tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca, una pèrdua irreparable. Fer un televisió no és una feina fàcil, deia l’anunci entranyable de Televisió de Mallorca. En canvi hem vist amb impotència que desfer-la sí que ha estat una feina molt fàcil i bastant bruta, per cert. La decisió del tancament no ha estat pas fruit d’una anàlisi acurada en temps de crisi, no ha estat una opció neta de pols i palla, fonamentada en dades econòmiques, precises i objectives, sinó més aviat una acció venjativa, plena de pols i palla, plena d’encenalls i focs d’artifici, banal, imprecisa, arcaica, una consigna establerta contra la llengua i les nacionalitats, iniciada ja fa molt, i divulgada per mitjans pretesament “cosmopolites” És una pèrdua de llocs de feina, una pèrdua de teixit associatiu, una pèrdua de qualitat, una pèrdua de promoció i creació audiovisual seriosa , una pèrdua de cultura, una pèrdua de drets, una pèrdua de diversitat i patrimoni.  Avui se n'ha anat Montserrat Figueras, la dona que ha brillat amb llum pròpia devora Jordi Savall, avesada a sentir el brogit de la terra i el xiulet poderós del vent entre les pedres - el delicat tremolor del qual ningú no ha parlat, avesada a comprendre la llengua dels àngels i a vibrar amb els tresors de l'àntiga memòria musical. Ens deixa la veu i el cant que esborrona la pell.
Per a ella he cercat aquest poema, extremidor i actual, de la poeta anglesa Denise Levertov (1923 - 1997 ): Sospir urgent...  Dia 10 de novembre, 20 anys de la seva absència, ploma en mà fins el darrer dia. - Fill diuen que cada primavera els salmons surten del mar on han viscut a l'hivern, remunten els rius, xoquen contra la rocalla, alguns s'hi estavellen, altres se'n surten i moren tot sovint allà on han nascut - Per què, mare? És que no els agrada el mar? - Sí, però potser el troben massa gran. - A mi m'agrada el mar - A mi també - Potser troben que hi fa massa fred - Potser sí - Per què els salmons van a morir allà on han nascut? Com ho poden recordar? - És que tenen molta memòria. Se'n van al mar perquè és ample i profund. Però després el llit del riu els crida. - No els entenc els salmons. Novembre ha començat amb bells crepuscles i les garcetes blanques als esculls. El temps ha estat benigne. El cel diürn ple de núvols blancs, acumulats o esparsos. La llevantada a Ciutat gaire bé ha passada de puntetes. El sol ha lluït mel i espectacles a la mar. De nits la lluna ha anat creixent, com una tallada de meló tardoral, i s'ha decantada cap a la mar amb nimbes ataronjats. Demà és temps d'enyor i records, mirant la mar i entre les flors del jardí. Encara vius al nostre cor recordarem els morts.  Fa tres anys vaig escriure, tal dia com avui, allò que sentia en front de diades d'exaltació de l'imperialisme amb resultats letals i reivindicava la poesia com arma de futur.
Alhora us remetia a un altre article, de fa cinc anys, on connectava la violència contra les dones, el degoteig persistent d'assassinats, amb la permissivitat i exaltació de la violència en general i dels exercits, la naturalesa dels quals exigeix declarar enemic a altri - potser precisament a aquell o aquella que més es desitja-odia, sigui llengua, terra, país o dona - per obtenir-ne les riqueses cobejades, anihilar els valors refusats i desposseir de tot dret. Quan les guerres preventives fan fallida i el desarmament és un clam, quan l'imperialisme pren formes més subtils d'esclavatge i anorreament de les minories que no pas la invasió militar, ara que els adoradors dels bous d'or arriben als graus més alts de recargolament i cobdícia, mentre que llurs pirates viuen als paradisos fiscals rodejats de dones de silicona i els mercats ja no són aquells llocs plens de vida i colors, de veus i poemes, sinó llocs morts, freds, cruels, txeques de tortura socialment acceptades on sota mentides, coaccions i rumors condemnen a la fam a milers de persones...
 Tal dia com avui, fa vint anys, va morir Maria Aurèlia Capmany. Va morir el mateix any que Montserrat Roig - éren amigues, feministes, escriptores, activistes. L'edat no és tan important com la condició femenina. Se'n va anar el mateix any que Cabrera va ser declarada Parc Nacional, l'any que van morir també: el que va ser més de trenta anys el seu company, Jaume Vidal Alcover ( Manacor,1923 - Barcelona,1991), Frank Capra , Maria Zambrano, Margot Fontenyn, Josep Maria Fonollosa, Graham Greene, Freddie Mercury i Ferrater Mora. El món gira. Pel camí perdem les baules que ens han precedit i que han lluitat per ser qui som, han fet història, han estat pioneres o continuadores. Resten, però, al nostre imaginari cultural i emocional. Aquell any Nadine Gordimer va ser Premi Nobel de Literatura i Aung San Suu Kyi Premi Nobel de la Pau per la seva posició no violenta en defensa dels drets humans i la democràcia a Birmània. Les dones anem fent un país cada pic d'una visibilitat més gran i important arreu del món. Però...  La Balanguera misteriosa com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar.  Fa un any escrivia l'anunci del Festival Neotokyo 2010 al Baluard de Palma. Avui em faig ressò del Festival Neotokyo 2011.
També, com l'any passat hi participa Kingdinsky . Juntament amb els grups Fura i Toxic Army clouen el Festival. Kingdinsky toca a les 22 hores al mateix espai, obert a la mar, a la lluna i als somnis, a les cultures i a l'art.
Us hi esperem!! A l'esplanada del Baluard per gaudir amb les novetats d'aquest espectacle audiovisual de música experimental i electrònica, amb les melodies i la veu de Mònica Pérez - Hita , la programació, els arranjaments i el theremin de Marc Farré, Enric Gaya a la guitarra i
Yasmina Gonzalez, Javier Gonzalez i Lluís Pérez a les Projeccions. Per anar fent boqueta... 
Assumiràs la veu d'un poble I tindràs fam i tindràs set,
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosANIVERSARIS
BLOCS
PREMSA
RàDIO
WEBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
