Lluitar, crear, construir!

Aquests dies he tingut la sort de poder visitar diferents instituts de secundària valencians. En alguns casos, m’havien convidat antics companys de classe de Filologia, com la Raquel de l’IES de Ribaroja i en d’altres dins el cicle ‘Apropa’t a la cultura’ organitzat per Casal Ovidi Montllor d’Alcoi amb el Casal Jaume I d’Ontinyent. En total vaig passar per cinc instituts: l’IES Pare Arques de Cocentaina, IES La Costera de Xàtiva, IES Francesc Gil de Canals, IES Batoi d’Alcoi (I tot en dos dies!).

Val a dir que a mi se’m continua fent difícil aixó de posar-me a l’altra banda de la trinxera escolar. Ja he dit en altres ocasions que d’alguna manera encara em sent més identificat amb els alumnes que amb els mestres (tot i que jo mateix en podria ser un!). Potser perquè vam fer el grup quan teniem la seua edad i perquè vam viure intensament aquella etapa dins les parets d’un institut. Tot això em provocà un flaixback, una tornada als anys noranta, quan vaig entrar en una d’aquelles classes i vaig veure tots aquells xavals plens d’energia (i son).

Però la nostàlgia em va passar de seguida. Els vaig soltar una ‘txapa’ jo sol de prop d’una hora (això si que em fa por) parlant-los dels inicis del grup, dels viatges, de la llengua, de les gravacions així com del llibre i de com he aprofitat totes les aventures i vivències per a construir històries de ficció. I després, moltes preguntes, una conversa a cinquanta bandes i alguna petició per a cantar que vaig intentar resoldre a viva veu i perdent la poca vergonya que encara em queda. I encara tremole!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!