Dissabte passat vaig pujar a Reus per participar en l’aniversari de la botiga Bat a Bat Kultur d’aquesta ciutat. Al matí, però, em vaig passar per l’acte de col·locació de la primera pedra del Casal Despertaferro, un nova casa de tres altures que acollirà els diferents projectes socials que han nascut de l’esquerra independentista de
La setmana passada vaig tindre la sort de ser convidat a l’Escola de Magisteri de València per parlar de música i literatura. Dic que vaig tenir la sort perquè, a més, ho vaig fer acompanyat d’Esperança Camps una de les autores més punyents i interessants del nostre panorama literari. L’acte fou en sala ens esperaven
Demà dijous es presenta a la facultat de Ciències Socials de València el llibre conjunt Ara, País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve. (Publicacions de la Universitat de València). L’acte serà en format taula rodona i hi participaran alguns dels autors d’aquest llibre col·lectiu com ara Jordi Muñoz, Xavi Ginés, Antoni Rúbio,
Ho diré sense embuts: el problema del cas Aminatou Haidar no és que el Marroc es negue a fer marxa enrere en la decisió d’expulsar per la força una ciutadana sense cap més motiu que l’adscripció política que professa. No. O que Espanya siga incapaç de fugir de les brases que li representa la tenacitat
Van dir que no podríem eixir de casa, que ens hauríem de proveir de mascaretes i vigilar de reüll amics i familiars. Van tancar escoles, van retenir persones en hotels i van dreçar controls de seguretat per mesurar la temperatura corporal als aeroports mentre transmetien imatges apocalíptiques de ciutats superpoblades, i llunyanes, preses de pànic
Com ja us vaig comentar, el conte Quaranta-tres el vaig escriure per encàrrec de la Universitat d’Alacant dins el cicle Escriure el País: relats de les nostres comarques. Doncs, bé, després d’eixir publicat al suplement Quadern del diari El País, em va tocar llegir-lo i explicar-lo a la Universitat del sud. La sorpresa fou que
(Us deixe una nova història que vaig escriure per encàrrec de la Universitat d’Alacant. Fou publicada dijous 12 de novembre al suplement Quadern del diari El País) -Era dilluns i devia caminar cansada. Feia dies que no dormia bé. Potser eren coses de l’edat o dels estudis o d’aquella feina a mitja jornada al súper
Dissabte, a Llíria, es farà un concert d’aquells que no ens podem perdre. A l’escenari, institucions vives de la nostra música: Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra; David Pastor i Tobal Rentero; Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria. Tots junts, tocant les mateixes cançons, sense concessions, en un emotiu cant contra
Els nostres records del Terra es remunten al local estret i allargat que va obrir el Xavi (fins i tot hi vivia allà dins en un exemple de militància a l’extrem) on t’havies d’apuntar a una llista per poder entrar. Un local ple de fum, cervesa i ambient de semiclandestinitat que ja forma part de
Canals era un poble desconegut per a mi. Fins dissabte és clar. El Pau i la Lara m’esperaven a l’entrada del poble i no trigaren en descobrir-me els carrerons antics de la vila que nasqué entre el riu Cànyoles i els dels Sants. Visitàrem l’església i la plaça on cada any s’alça una de les
S’alçà el teló i el Gran Teatre emmudí quan el primer guitarró tocà una melodia de notes tallades pel repic de les mans expertes i a poc a poc s’hi incorporà algun llaüt de sonoritats llunyanes i properes que parlen de la mar que ens agermana. I aleshores aparegué aquella veu que s’amaga sota un
Sí, ja ho sabíem. Tenim uns pallassos col·locats per aprenents de Corleone que s’enllustren l’orgull com si foren aristòcrates de segles feudals. El que ara hem descobert, però, és que no són intocables. Ricardito ha caigut. I ho ha fet de manera del tot atípica. De primer per sms, com si els qui l’enviaren tingueren
Dissabte 7 de novembre estaré a Canals convidat pel Centre Social Autogestionat La Lloca (c/València 11) d’aquest poble de La Costera. Parlarem d’Històries del Paradís i d’allò relacionat i jo aprofitaré per descobrir aquest espai que gestiona el jovent del poble amb el seu propi esforç i dedicació. Tot un exemple d’aquest país invisible i
Aquest matí s’ha fet entrega a Institucions Penitenciàries del comunicat de suport a Amadeu Casellas, tal i com es va fer el seu dia a Conselleria de Justícia. Com que el silenci mediàtic és evident, malgrat la darrera de vaga de fam que acaba de realitzar, aprofite per deixar constància de la meua adhesió a
Demà dimecres a les set de la vesprada estaré a la llibreria Robafaves de Mataró (Maresme) presentant el llibre dins el Correllengua 2009. Trobareu més informació de l’acte en aquest enllaç. Una bona ocasió per saludar vells amic d’aquesta comarca.