Lluitar, crear, construir!

Visitar Otos és visitar un racó de pau. Un poble guarnit per un bon grapat de rellotges solars l’existència dels quals es deu, sobretot, a l’esforç d’un dels prohoms de la vila: l’escriptor i gnomonista Joan Olivares. El Joan ens rep a la casa on, junt amb la seua família, ha estat capaç de capturar l’encant del temps passats. Ca les Senyoretes és avui hotel rural i restaurant on pots olorar les virtuts que naixen de la cuina des d’una taula parada al bell mig de l’antic menjador. Però Ca les Senyoretes també és un espai on habiten les paraules, els dibuixos i les cançons fins al punt d’esdevenir parada obligada en el recorregut cultural de la Vall d’Albaida i del país. I jo, divendres, vaig tenir la sort de comprovar-ho.

Començàrem la jornada amb una paella d’abadejo i floricol a la qual ens convidà la famíia Olivares. A la vesprada voltàrem pel poble, coincidírem amb el Francesc Mompó i conversàrem amb el Joan mentre esperàvem el Dídac i el Miquel. A poqueta nit, un cop plena la casa, férem la presentació del llibre. Fou Dídac, el meu gran amic, qui omplí de records la sala. Deprés, Joan Olivares disseccionà les pàgines escrites (i em continua espantant ser escrutat pels entesos…) i em regalà consells i ànims. Tot seguit, la setantena de persones que ens havíem reunit vam sopar les delícies de la casa que precediren el concert. El Miquel i jo ens vam armar de valor i vam tocar les cançons de sempre sota els ‘Emmascarats’ de Jordi Albinyana i davant d’una audiència formada pel bo i millor d’aquestes terres. La nota de qualitat, però, la posà l’estimat ‘Botifarra‘. Amb ell vam acabar cantant cançons populars a ple pulmó i sense manies.

L’endemà encara ens quedava la ruta dels rellotges de sol i les fantàstiques explicacions del mestre Olivares (no us podeu perdre cap de les dues!). Obres amb històries increïbes, com la del ‘Gatet d’Otos’, que taquen d’hores de llum les façanes d’aquest paratge a l’ombra del Benicadell, o la penya com en diuen allí, i que han estat elaborades per Manolo Boix, Andreu Alfaro, Toni Miró, Artur Heras, Rafel Armengol o Elisa Martí. També d’altres construïdes pel propi Joan Olivares i que resulten ben especials com la Pedra Basset, l’únic rellotge solar del món que s’enfosqueix cada 25 d’abril, el dia de trista memòria o, com apunta Joan, el dia en què els valencians celebrem 300 anys de renadiu.

Heus ací una jornada a Otos. Plena d’amics, lletres i caçons.

I màgia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!