Servint-me de la memòria intermitent que tinc, recorde que una vegada vaig ser una persona encantadora… almenys durant cinc minuts… o sis…

+info

L’alba es va mostrant… al port de València el sol comença a traure les lleganyes… el seu despertar ens arriba pel passadís que deixen Mallorca i Eivissa… i l’amic Josep Miquel m’ho constata amb aquestes meravelloses imatges que va captar un grapat de dies enrere…

… i altres imatges de com neix el #BonDia al port #València: mostrem altra alba que ens arriba des de les Illes germanes. També són de l’amic, veí adoptat ara a la Vallbona, Josep Miquel… i, com les anteriors, són de gener 2023…

+info

Em confessa una amiga que ha aconseguit deixar de fumar cigarrets i que ho porta prou bé. Però ara, sobretot al sofà i davant la tele, desesperadament té el desig per les pipes, disposar d’un bon grapat de pipes…

… i, fins al final de les existències, sempre necessita almenys una a la mà…

+info

Davall el vostre llit… quants monstres guardeu encara…?

+info

… pujant al Micalet… en bus o tram… o per l’aire… coses de la València en blanc i negre…

+info

No és el mateix, no… estar al Vall de la Mort, als EUA, alçant el cap i veient la Via Làctia…

… que al sofà de casa mirant el sostre… no, no és el mateix…

+info

Consell pràctic i gratuït done per qui tinga en gana escoltar… no vulgues i desitges menjar-te el món: està caducat!!!

+info

Ja estem al març i, per tant, retorne a la meua rutina…

Aquest mes cada any arriba a penes després dels tres dies que personalment sempre, absolutament sempre, tinc raó en tot el que dic i pense: el 29, 30 i 31 de febrer… fins als següents, torne als meus dubtes ignoràncies…

+info

Hi ha qui canta al “del medio de Los Chichos”… però a Llíria preferim fer-ho “al carrer mitjà de les Casetes Noves” del Pla de l’Arc… allò que déiem “la selva” edetana…

La séquia Major, i un pontet sense baranes, la intuïm (a la foto i ara)… a un costat (a la dreta, sempre a la dreta) posem actualment una església i al contrari un magatzem de materials de construcció… i al cantó de baix, de la part contraria a l’esquerra, un semàfor que va a parar al Mulló… i, en aquells temps pel poble, quan els menuts féiem sorolls, ens bramaven els majors: “no molesteu i aneu a jugar al Pla de l’Arc!!!

+info

… urgentment… viure… urgentment…

+info

Jo encara vaig nàixer a Llíria, a la casa del carrer Major… i hui en dia ja s’han diversificat més els hospitals… però durant un fum d’anys aquest, ja desaparegut i oblidat, era el “centre de recepció” més important, de tota València i l’àrea metropolitana, d’aquells “encàrrecs que es feien a París”…

+info

Jo pensava que era una persona utòpica, somniadora, fantasiosa… però després llegeixes als de les teories conspiratives, als negacionistes, i… m’adone que realment soc molt ximple, sense imaginació, ni fabulació i creativitat menys encara…

+info

M’estan tirant les cartes ara mateix… però no veig els segells per cap lloc… en absolut així podran arribar al seu destí…

+info

Tercera Temporada – Episodi 4 (programa 22)

Tots hem admirat alguna vegada les joies ceràmiques del Tossal de Sant Miquel, el Vas dels Guerrers, els músics edetans, les batalles navals, les fulles d’heura entortolligant-se per tot arreu… aquells magnífics cavalls, els genets guerrers o les dames instrumentistes… i tot un conjunt de textos ibèrics que expliquen aquelles escenes i que algun dia, finalment, comprendrem.

Però, us heu preguntat alguna vegada on es van fer aquelles obres d’art? Crear aquells vasos admirables no devia ser una tasca simple, calia tot una estructura artesanal, o gairebé industrial, per tal de produir aquelles grans peces plenes de pintura cuita al forn. Calien llocs preparats per a la seua fabricació, abundància d’aigua, terres adequades, metalls i pintures resistents, llenya per als forn…  calia resguardar-se del fum i les males olors… tot això està darrere de les precioses vaixelles edetanes que admirem als museus.

Què sabem de tot això? on estaven les terrisseries? on coïen les peces? d’on agafaven l’aigua?

Tot això i molt més ens ho explica ara mateix un jove edetà, de la mateixa Llíria, Rubén Caballero, historiador i arqueòleg que acaba de fer el seu treball d’investigació: “Terrisseria ibèrica del xalet de Vives. Llíria.”

L’acte, que tingué lloc al Casal Jaume I de Llíria el 3 de febrer, va ser presentat pel seu propi professor, David Quixal, un experimentat coneixedor de la vida als poblats ibèrics del nostre entorn, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

Els cedim la paraula.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Tercera Temporada, “La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

El 28 d’abril de 1968 el Llevant UE va jugar l’últim partit al Vallejo, al costat de l’església del Carme al carrer Alboraia… de ben menut, alguns diumenges amb el iaio i el trenet baixàvem a València fins a l’estació del Pont de Fusta… i en cinc minuts ja estàvem al Camp!!!

+info